_
_
_
_
_

Voleu ser espanyols? Apreneu a conjugar els verbs!

Els estrangers que volen obtenir la nacionalitat han d'aprovar un test amb preguntes sobre cultura general, institucions i llengua

Immigrants fent cua en una Oficina d'Estrangeria de Barcelona, en una fotografia d'arxiu.
Immigrants fent cua en una Oficina d'Estrangeria de Barcelona, en una fotografia d'arxiu.

Els estrangers que volen obtenir la nacionalitat espanyola han d’exhibir coneixements cada cop més amplis. A les preguntes de cultura general que han de respondre des de fa uns quants anys a alguns registres civils –com el de Barcelona s’han sumat, durant les darreres setmanes, qüestions de caire lingüístic. “Present d’indicatiu del verb sentir” és una de les preguntes que (amb diversos verbs i modes verbals) s’han repetit en els exàmens a què han estat sotmesos les darreres setmanes.

La llei estatal no preveu, ara per ara, que els estrangers hagin de fer un test per obtenir la desitjada nacionalitat. Però sí que preveu valorar-ne el grau d’integració al país. I alguns jutges encarregats dels registres civils provincials han decidit examinar-los amb tot tipus de preguntes. “No es tracta de valorar el nivell cultural de cadascú, sinó la seva integració. No ho hem de confondre”, protesta Olga Hernández, membre de l’Associació Catalana de Professionals de l’Estrangeria (ACPE), que de tant en tant recull i actualitza les preguntes del test.

“Molts no saben que han de respondre un test. Tot i que no els donen un límit de temps, s'ho passen malament, es posen a suar”, insisteix Hernández. Les preguntes remeten a la memòria de l’aula, a la tensió dels exàmens escolars per sorpresa: “Tres rius de la Meseta castellana”; “Anomeneu tres comunitats autònomes uniprovincials”; “A quines ciutats es troben el museu Guggenheim, el Picasso i el Thyssen?”, han preguntat aquestes setmanes als estrangers de Barcelona que volen obtenir la nacionalitat espanyola.

Más información
Incloure per educar, educar per incloure
Fer les coses bé

Hi ha altres preguntes que semblen més dirigides a algú que prepara oposicions a funcionari públic. Els estrangers no només han de conèixer el país, sinó les lleis i les institucions: “Funció dels delegats del Govern”; “Definiu l’article 149 de la Constitució espanyola”; “Quan se celebren eleccions municipals?”. Hi ha, fins i tot, preguntes trampa: “Quins impostos han de pagar els estrangers?”, com si hi hagués tributs específics per a forans per la seva condició.

Els estrangers acostumen a suspendre el test. I això pesa, denuncia Hernández, a l’hora de valorar la seva integració i de concedir o denegar la nacionalitat. L’avantprojecte de llei de reforma integral dels registres sí que preveu que, en el futur, els estrangers hagin de passar un examen oficial. Organitzacions com ACPE consideren que les preguntes són injustes i arbitràries i no permeten mesurar el grau d’integració de l’aspirant. “M’agradaria saber si un espanyol aprovaria el test”.

Les preguntes del test

Per comprovar el vostre nivell de coneixements, exposem a continuació algunes de les preguntes habituals als exàmens (solen ser entre 10 i 15) que s’han reproduït les darreres setmanes:

1. Definiu l’article 149 de la Constitució espanyola. Què diu?

2. Present d'indicatiu del verb sentir.

3. Tres rius de la Meseta castellana.

4. A quines ciutats es troben els museus Guggenheim, Picasso i Thyssen?

5. On es troben Cadis, Pamplona, Oviedo?

6. Nom de tres comunitats autònomes uniprovincials.

7. Funció dels delegats del Govern.

8. Quan se celebren les eleccions municipals?

9. Funcions del cap de l’Estat.

10. Quins impostos han de pagar els estrangers?

11. Qui va pintar el quadre dels afusellaments del 2 de maig?

12. On és Benidorm?

13. Quin article de la Constitució es debat ara a les Corts?

14. Tres reines espanyoles que no siguin l’actual.

15. Esmenteu tres antònims.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_