_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

La Catalunya que se’n va

Artur Mas abandona l'ambigüitat: assumeix la independència com a opció estratègica

“El 9 de novembre, Catalunya va canviar d'estatus, perquè va trencar l'statu quo, el va superar per elevació”. Artur Mas s'apunta a la teoria que Catalunya se'n va, està marxant, encara que a Espanya i a Europa no s'ho acabin de creure. Després de complir, a la seva manera, el compromís de votar el 9-N, sent que ha recuperat la iniciativa. Amb la complicitat dels desencerts del Govern espanyol, va saldar amb èxit una aposta de la qual bona part del bloc sobiranista desconfiava, i va evidenciar la feblesa de l'Estat. Ara té el control del calendari polític i ha decidit aprofitar-ho: per reforçar la seva aposta tant davant d'Espanya com davant d'Europa; per pressionar Esquerra Republicana en la disputa del lideratge sobiranista; per iniciar el desmantellament de Convergència (un partit tocat de mort que veu l'oportunitat de transmigrar discretament a una altra formació); i per seguir construint el seu propi mite de Moisès que porta el poble català a la Terra Promesa (en un intent prematur de construir la seva imatge per a la posteritat).

Més enllà de l'èpica de la unitat (sempre sospitosa), la raó de la llista única és la lectura dels resultats

Artur Mas abandona l'ambigüitat: assumeix la independència com a opció estratègica. Establerts tant la finalitat com la fórmula de l'èxit (“societat civil organitzada i mobilitzada, més institucions compromeses, més civisme, més objectius clars i compartits”), la incògnita era el pla. Una tasca difícil: la conversió d'unes eleccions autonòmiques —les úniques que ell pot convocar— en una consulta. Com s'aconsegueix? Amb una llista única del sobiranisme, amb la independència com a programa, per formar un Parlament i un Govern amb data de caducitat —18 mesos— que posen les bases del procés constituent. Més enllà de l'èpica de la unitat (sempre sospitosa), la raó de la llista única és la lectura dels resultats. Segons Artur Mas, perquè arribi un missatge nítid a la comunitat internacional hi ha d'haver una candidatura que aconsegueixi la majoria absoluta per si sola. Costa, no obstant això, entendre per què una majoria de llista única és millor que una majoria plural, que probablement obtindria més vots.

Artur Mas se situa al centre del conflicte i planta cara a Rajoy, que pretén seduir els catalans amb un únic argument: només els esforços del Govern espanyol salven Catalunya del desgovern. Molt pobre per a un líder sense credibilitat, que ve a predicar en un territori que ell mateix va definir com a estrany dient que no sabia qui hi manava. Mas accelera i guanya temps alhora, ficant-se a ple ritme en un any electoral. Les vies de pacte amb Espanya es tanquen. I ell es reforça sabent que probablement Catalunya votarà amb més d'una llista sobiranista. El pla de Mas cal situar-lo en el canvi d'escenari després de la marató electoral del 2015. Es tracta d'aprofitar el desconcert espanyol per arribar al dia després amb avantatge, és a dir, amb Catalunya una mica més a prop de la sortida.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_