_
_
_
_
_
Cròniques de catifes

Preguntes llargues, respostes curtes

Han resultat més interessants les preguntes als consellers del ram que les dirigides al president Artur Mas

Han resultat més interessants les preguntes als consellers del ram (cadascun el seu, com les nòvies), que les dirigides al president Artur Mas. I això que era ell l'estrella de la sessió de control parlamentari d'aquest dimecres a causa de l'èpica conferència (i llarga, una hora de rellotge), en la qual ahir va presentar el seu pla apolític per aquests temps apolítics. Allà, la megafonia el va anunciar davant dels tres mil espectadors com “el president de Catalunya” i, quan va començar a parlar, entre el primer que va dir va ser que compareixia a títol personal, “entenent per personal la meva condició de president del país”. En l'instant en què desapareix la política ja no s'és president d'un Govern, o cap d'un Estat, d'una institució, sinó president de Catalunya com s'és duc d'Aquitània o emperador de Roma.

Igual que en el poema d'Ángel González, ha estat dimecres tot el matí, i el dia s'ha llevat amb un cel gris, com l'hivern d'una pintura flamenca, i les gavines grosses i marrons col·locades a la vora de les barques al llac del parc. S'ha iniciat amb força (descendent) la sessió, i així el diputat d'ERC Oriol Amorós ha acusat el conseller Francesc Homs que en la comissió de la corrupció “es tapin determinades vergonyes”, les quals ha determinat amb noms, àlies i cognoms (Felipe, Luigi, Macià Alavedra...).

També ha determinat el conseller Homs que el grup d'ERC va votar en aquesta comissió en contra de la compareixença de Carod-Rovira, que havia declarat que estava al corrent de casos de corrupció. I dit això, s'ha resolt el tema i s'ha passat a una altra cosa, entre el voleteig d'aplaudiments, copets d'aquiescència sobre els bancs i exclamacions d'aprovació a una part i a l'altra, que sortien d'entre els diputats i també d'entre convidats i periodistes.

Més tard, el diputat del PSC Jordi Terrades ha preguntat al conseller Santi Vila sobre les obres de perllongament de Ferrocarrils Catalans a Sabadell. Vila li ha contestat que per Terrassa anava tot bé. La participació del PP en la sessió ha tingut com una de les seves finalitats manifestar la seva preocupació pels perjudicis del consum de cànnabis en la salut, assumpte en el qual el conseller del cabdell (és a dir, de l'interior) s'ha mostrat totalment d'acord.

Quan li ha tocat intervenir al grup de CiU, els seus portaveus s'han dedicat a celebrar la projecció internacional de tot el que fan els seus consellers. En general, tots els diputats feien preguntes molt llargues, que eren contestades de forma escarida. Respecte a les preguntes al president Mas, s'ha vist que cap grup ha volgut significar-se (excepte els que ja ho estan), fins a l'extrem que, després de la intervenció del diputat Oriol Junqueras, el president no ha tingut cap més remei que respondre-li: “No sé quina pregunta m'ha fet”.

En acabar la sessió de control el ple ha continuat, però una majoria relativa hem baixat al bar, on Junqueras (amb les espatlles mullades per la pluja), quan el cambrer li ha demanat de què volia l'entrepà, no ha acabat de decidir-se i n'ha demanat “un entrepà de lo que sea”. I així funciona la X legislatura, o el que sigui.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_