_
_
_
_
_

El mapa més gran del càncer destapa diferències enormes per països

Un macroestudi analitza la supervivència de 25 milions de pacients en 67 països

Un accelerador lineal per al tractament del càncer.
Un accelerador lineal per al tractament del càncer.Universidad de Stanford

El mapa mundial més gran de la supervivència enfront del càncer torna a mostrar que el codi postal és més important que el codi genètic en la salut pública. El treball, elaborat per 500 investigadors amb dades de 25 milions de pacients en 67 països, demostra que el càncer és molt més letal en unes regions que en unes altres. Per exemple, la supervivència al cap de cinc anys pel que fa al càncer més comú en nens, la leucèmia limfoblàstica aguda, aconsegueix el 90% al Canadà, Àustria, Bèlgica, Alemanya i Noruega, en contraposició amb països com Jordània, Tunísia, Indonèsia i Mongòlia, en els quals oscil·la entre el 16% i el 50%.

L'estudi, anomenat Concord 2, afirma que la majoria de les diferències observades “són probablement atribuïbles a la desigualtat en l'accés als serveis de diagnòstic i tractament òptims”. Els autors recorden que la presència d'acceleradors lineals —les màquines utilitzades per produir rajos X capaços de destruir les cèl·lules canceroses d'un pacient— varia enormement per països. A Europa, habitualment hi ha com a mínim una màquina per cada 500.000 habitants. A l'Índia, una per a entre 2 i 5 milions de persones. En països com Kènia i Tanzània, amb prou feines hi ha un aparell per més de 5 milions habitants. I en més de 30 països de l'Àfrica i l'Àsia no n'hi ha cap.

El programa Concord és una col·laboració científica internacional que intenta influir amb dades en les polítiques nacionals de control del càncer. La seva primera avaluació, publicada el 2008, va disposar de xifres de quatre classes de càncer en 31 països i va destapar grans diferències en la supervivència entre els blancs i els negres dels EUA. Aquest segon treball, publicat avui a la revista mèdica The Lancet, disposa de xifres de deu classes de càncer en països en què viuen dues terceres parts de la població mundial.

Entre els 10 tipus de càncer estudiats, els de fetge i pulmó són els de pronòstic més dolent, amb una supervivència de menys del 20%

L'estudi recull dades del període 1995-2009. En aquest lapse, la supervivència al cap de cinc anys del diagnòstic d'un càncer de pulmó va millorar en països com Israel (passant d'un 17% a un 24%) i el Japó (d'un 23% a un 30%), però segueix sent “molt mediocre” en algunes parts d'Europa, com el Regne Unit, on només arriba al 10%. A Espanya voreja el 13%.

L'anàlisi constata que, entre les deu classes de càncer estudiades, les de fetge i pulmó són les que tenen un pronòstic més dolent, amb una supervivència al cap de cinc anys de menys del 20% en la majoria dels països, tant rics com pobres. A Gàmbia, la supervivència al càncer de fetge només arriba al 5%. Pel que fa al càncer d'estómac, la supervivència és més elevada al sud i l'est de l'Àsia, ja que arriba al 54% al Japó i al 58% a Corea del Sud. A Espanya és del 27%. Aquestes dades suggereixen que hi ha “importants lliçons que es poden aprendre d'aquests països”, com l'èmfasi en el diagnòstic precoc, segons un comunicat de la revista The Lancet.

"Les nostres troballes mostren que, en alguns països, el càncer és molt més letal que en uns altres. Al segle XXI no hi hauria d'haver un abisme tan dramàtic en la supervivència”, sentencia l'epidemiòloga italiana Claudia Allemani, professora de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres i autora principal del treball.

Al segle XXI no hauria d'existir un abisme tan dramàtic en la supervivència", afirma la principal autora de l'estudi

“Aquests estudis d'avaluació són fonamentals, perquè reflecteixen en bona mesura el funcionament del sistema sanitari”, opina Miquel Porta, catedràtic de Salut Pública a l'Institut d'Investigacions Mèdiques de l'Hospital del Mar, a Barcelona. Que el càncer sigui una sentència de mort o no depèn de la detecció i el tractament precoços.

“Si no funciona bé l'atenció primària i la seva coordinació amb els hospitals, el diagnòstic i l'inici del tractament es retarden de forma inacceptable. A Espanya i altres països occidentals aquests retards segueixen sent inacceptablement llargs. Això és molt més important que aplicar tractaments caríssims, que sovint amb prou feines allarguen la vida dels pacients”, afirma l'epidemiòleg.

Porta, que no ha participat en el Concord 2, recorda que el registre de tumors del seu hospital és un dels més complets d'Espanya. En un dels seus estudis, amb 2.000 dones amb càncer de mama, va mostrar que aquests tumors “es diagnostiquen en estadis molt més precoços que fa 20 anys i que la supervivència ha millorat de forma espectacular”. La supervivència al cap de cinc anys va augmentar del 73% en el període 1992-1995 al 86% en el 2001-2005. “A Espanya, aquestes conquestes sanitàries s'estan fent malbé per les polítiques ultraliberals de CiU, el PP i companyia: veiem com els retards tornen a augmentar, per exemple, els temps entre el diagnòstic i l'inici del tractament”, creu Porta, expresident de la Federació Europea d'Epidemiologia.

Les dades del Concord 2 no sostenen la seva tesi, ja que només arriben al 2009, abans que comencessin les retallades en la sanitat pública. “Encara no hi ha dades que les coses hagin empitjorat a Espanya, tot i que detectem un retard en l'accés a proves diagnòstiques”, opina, d'altra banda, Josep María Borràs, coordinador del grup d'epidemiologia de la Xarxa Temàtica d'Investigació Cooperativa en Càncer. Amb les dades del 2009, “Espanya està per sobre de la mitjana europea, tot i que amb marge de millora respecte a altres països”, explica Borràs.

A Espanya, el diagnòstic i l'inici del tractament es retarden de forma inacceptable", segons l'epidemiòleg Miquel Porta

Aquest epidemiòleg fa ressaltar les diferències entre països rics i pobres i aplaudeix “el bon treball que estan fent alguns països a l'Amèrica Llatina amb els recursos disponibles”. La nova anàlisi mostra que la supervivència contra els càncers de mama i colorectals ha millorat en tots els països desenvolupats i també a Sud-amèrica, sobretot al Brasil, Colòmbia i l'Equador. En aquest últim país, el 68% dels pacients de càncer de còlon segueixen vius cinc anys després del diagnòstic, en contraposició amb el 59% a Espanya, segons les dades de l'estudi.

Pel que fa al càncer de mama, el Brasil arriba a cotes de supervivència del 87%; els EUA, de gairebé el 89%; Espanya, del 84%, i Mongòlia, el pitjor en aquesta classificació, de tan sols el 56%.

El Concord 2 deixa clara la importància de les polítiques sanitàries. A Lituània, la supervivència al càncer de pròstata va passar del 52% el 1995 al 92% el 2009, gràcies a la millora a l'accés a la sanitat i a la implantació l'any 2000 de proves de diagnòstic precoç d'aquest tumor.

Els autors principals de l'estudi, entre els quals hi ha l'epidemiòleg espanyol Rafael Marcos Gragera, de la Universitat de Girona, conclouen fent una crida a l'Organització Mundial de la Salut i a les Naciones Unides perquè redueixin “les creixents dificultats legals i de procediment” per accedir a les dades dels registres de pacients de càncer. Per exemple, recorden, les noves lleis de protecció de dades que prepara la UE “convertirien en il·legals o impossibles els registres de càncer i la majoria de la investigació en el camp de la salut pública en els 28 països europeus”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel Ansede
Manuel Ansede es periodista científico y antes fue médico de animales. Es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Licenciado en Veterinaria en la Universidad Complutense de Madrid, hizo el Máster en Periodismo y Comunicación de la Ciencia, Tecnología, Medioambiente y Salud en la Universidad Carlos III

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_