_
_
_
_
_
Carreres universitàries

Turisme i Forestals són les carreres amb pitjors sortides

Educació ultima el primer mapa d'ocupació universitària

Pilar Álvarez
Alumnnes matriculant-se en un campus.
Alumnnes matriculant-se en un campus.M. Zarza

La Diplomatura en Turisme i l'Enginyeria Tècnica Forestal són les dues carreres universitàries amb menys opcions al mercat de treball espanyol. Tant en una com en l'altra, un de cada dos titulats han acabat fent una feina per a la qual no els calia cap mena de qualificació: ni la universitària ni cap estudi previ més enllà del graduat escolar. El llistat amb les titulacions amb menys sortides laborals és part del primer mapa d'ocupabilitat que està elaborant el Ministeri d'Educació, a les dades del qual ha tingut accés aquest diari.

El 45% de titulats espanyols treballen per sota de la seva qualificació, segons les primeres grans xifres d'aquest informe, el contingut del qual es va publicar parcialment fa un mes. Aquest percentatge, que dobla la mitjana europea, denota un desfasament entre l'oferta i la demanda i reflecteix també una realitat molt específica del mercat espanyol, amb les taxes més altes d'atur del continent, un 50% de desocupació juvenil, i la ressaca d'una bombolla immobiliària que ja va esclatar. Poc menys de la meitat d'aquest percentatge de titulats (el 20%) han trobat una feina que requereix una formació mitjana i el 24,4% es dediquen a alguna cosa que no requeria cap tipus d'estudi previ.

El sociòleg que ha acabat fent de pastor

El sociòleg Luis Ángel Alfonso ha passat els últims tres anys amb un ramat de 300 cabres a les muntanyes del cantó suís de Graübunden. Va acabar la carrera a la Universitat de Salamanca i va abandonar la seva Càceres natal per buscar-se la vida. Tenia un contacte familiar que li va dir que ser pastor a Suïssa era una opció ben pagada i no s'ho va pensar gaire perquè no veia sortides. “Em dóna per viure molt bé, guanyo més que qualsevol persona que treballi a Espanya d'acord amb la seva qualificació”, explica al telèfon. Intercala temporades de cinc mesos a l'any a la muntanya amb el ramat, amb un horari diari de 05.00 a 22.00 i sense descans setmanal, amb períodes d'inactivitat a Espanya. Cobrava un sou mensual brut de 4.200 francs suïssos (gairebé 3.500 euros). Després d'estudiar un curs intensiu d'un mes, ha ascendit a formatger, una feina per la qual cobra 5.000 francs (4.158 euros) i que li permet treballar 10 mesos seguits a l'any. Alfonso no es veu fent aquesta feina tota la vida, però encara no s'ha posat data de tornada. Assegura que s'ha desvinculat “totalment” de la carrera i que pot considerar-se el més afortunat de la seva promoció: “Els companys amb qui tinc contacte... o encara continuen estudiant o ni treballen ni estudien”.

Les dades més detallades de l'informe, analitzats per EL PAÍS, ofereixen una fotografia fixa de les carreres amb més sobrequalificació, recollides en el gràfic adjunt. Encapçalen la llista diferents diplomatures (Turisme, Gestió i Administració Pública o Relacions Laborals), enginyeries (Tècnica Forestal, Tècnica de Mines) i llicenciatures com Història de l'Art o Geografia.

Per elaborar aquest primer mapa de titulacions i sortides professionals, el Ministeri ha fet un seguiment dels últims quatre anys de vida laboral de més de 190.000 universitaris de centres públics i privats de 146 titulacions. Són alumnes que van acabar les seves carreres en el curs 2009-2010. Entre ells, els metges són els més ben situats a l'hora de trobar feina, juntament amb altres carreres científiques (òptics, farmacèutics, enginyers electrònics...). És la primera gran fotografia fixa de l'ocupació i les universitats, realitzada amb dades d'Educació, la Seguretat Social, l'Institut Nacional d'Estadística i la Conferència dels Consells Socials de les Universitats Espanyoles.

Les dades relacionades amb la sobrequalificació d'aquest informe no agafen per sorpresa els degans i responsables universitaris consultats. “Nosaltres mateixos ens vam adonar que calia elevar el nivell”, explica Concepción García, degana de la Facultat de Comerç i Turisme de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). El gruix dels treballadors analitzats en l'estudi es van matricular en el pla antic previ a l'Espai Europeu d'Educació Superior (llicenciatures, diplomatures i enginyeries). La Complutense va assumir el grau de Turisme —que s'impartia com a diplomatura en un centre adscrit— una vegada implantada la transformació europea, el Pla Bolonya.

“Quan vam passar de la diplomatura al grau ens vam plantejar que era molt poc ambiciosa perquè els titulats acabaven fent de recepcionistes o guies turístics”, afegeix la degana, que explica que el nou títol inclou més ensenyaments relacionats amb el dret o l'administració per intentar formar directius del sector, no pas empleats. Amb les dues primeres promocions ja fora de la universitat, esperen els resultats d'una primera enquesta d'inserció laboral per veure si han avançat en aquest objectiu.

“No, no m'estranyen aquests resultats”, afirma Germán Glaría, director de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Forestal de la Universitat Politècnica de Madrid. Dues de les especialitats d'aquesta titulació —Indústries Forestals i Explotacions Forestals— encapçalen el llistat. Glaría aporta dos arguments de pes. D'una banda, la crisi immobiliària i d'obra pública ha rebaixat “considerablement” la necessitat dels estudis d'impacte ambiental que requerien algunes construccions. De l'altra, afirma que la demanda real d'aquest tipus de perfils es veu “sobrepassada” per la quantitat d'universitats que ofereixen aquests títols. Va començar la UPM fa 30 anys i ara ja en són tretze.

El degà de l'escola tècnica considera responsables d'aquest desequilibri entre oferta i demanda les comunitats autònomes —que són les que atorguen els permisos per a noves universitats— per “obrir un excés d'escoles en llocs sense demanda sobre aquest tema”, i els campus: “Les universitats haurien de tenir en compte les demandes i sortides d'un títol abans d'engegar-lo”.

“El ministeri hauria de divulgar molt més les informacions relacionades amb el mercat de treball i les oportunitats laborals, promoure i facilitar que la gent conegui les dades que es tenen, però que es divulguen poc”, afegeix al debat José María Peiró, fundador de l'Observatori d'Inserció i Assessorament Laboral de la Universitat de València. Aquest expert en sortides laborals reclama que el primer mapa estatal es repeteixi en anys posteriors i que se segueixi l'evolució dels primers 190.000 titulats analitzats per elaborar aquest treball. La tendència, afegeix, és que la trajectòria professional millori i s'ajusti més al perfil adequat “a mitjà i llarg termini”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pilar Álvarez
Es jefa de Última Hora de EL PAÍS. Ha sido la primera corresponsal de género del periódico. Está especializada en temas sociales y ha desarrollado la mayor parte de su carrera en este diario. Antes trabajó en Efe, Cadena Ser, Onda Cero y el diario La Opinión. Licenciada en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_