Dido busca Enees al Lliure

La creació lírica viu una situació com a mínim estranya a Barcelona: mentre la nova òpera encarregada pel Gran Teatre del Liceu al compositor català Benet Casablancas —L’Enigma di Lea, amb llibret de Rafael Argullol— encara no té data oficial d’estrena, els altres dos grans teatres de caràcter públic, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i el Teatre Lliure, aposten amb força optimisme per les noves òperes: el món a l’inrevés. I si fa només quatre mesos el TNC es va apuntar un gran èxit amb l’estrena de l’última òpera d’Alberto García Demestres, L’eclipsi, basada en una peça de Paco Zarzoso, ara és el Lliure qui espera córrer la mateixa sort presentant, junts per primera cop a Barcelona, el díptic format per Dido Reloaded i Go, Aeneas, Go!, dues innovadores òperes de cambra, d’infreqüent autoria coral, que revisen en clau contemporània tot un clàssic de l’òpera barroca anglesa, Dido i Enees, d’Henry Purcell. Les dues obres, completades per un nou epíleg, podran veure’s a L’Espai Lliure.

Després de la seva reeixida estrena a Barcelona l’octubre del 2013, en un escenari tan especial com l’antic amfiteatre anatòmic de la Real Acadèmia de Medicina, Dido Reloaded torna amb la seva energia creativa intacta. És una revisió molt enginyosa d’un títol essencial en la història de l’òpera barroca signat a vuit mans per quatre joves compositors: Xavier Bonfill (1986), Raquel García Tomás (1984), Joan Magrané (1988) i Octavi Rumbau (1980). Els quatre comparteixen no tan sols inquietuds líriques sinó també afany per explorar nous codis a la recerca d’una lírica estríctament contemporània que no perdi l’expressivitat i l’impacte dramàtic.

Nascut per encàrrec del laboratori d’escriptura d’Òpera de Butxaca i Nova Creació, Dido Reloaded (el títol remet al segon lliurament de la saga Matrix), es defineix amb el curiós subtítol d’Òpera líquida de cambra, que obre sucoses possibilitats a l’hora de definir la identitat de la multipartitura. Amb recursos escènics mínims, Jordi Pérez Solé signa la direcció d’escena i Cristina Cordero, la dramatúrgia, en la qual, a partir del llibret original, dissecciona les passions de Dido i la seva confident Belinda, per dues veus en ascens (la soprano Maria Hinojosa i la mezzosoprano Anna Alàs. Enees té només presència musical en l’equip instrumental, integrat pel clarinetista Víctor de la Rosa, la violoncel·lista Cèlia Torres i un fons de música electrònica.

La continuació del projecte és Go, Aeneas, Go!, que s’estrena a Barcelona després de guanyar el primer premi Berliner Opernpreis, organitzat per la Neuköllner Oper, que va estrenar l’obra el maig i, davant la notable acollida, ha fet una breu temporada en el coliseu alemany. La vetllada es tancarà amb l’estrena d’un epíleg que possa el punt final al viatge al futur dels eterns personatges barrocs de Purcell.