_
_
_
_
_

Catalunya Caixa i la CAM van perdre 60 milions en comprar hotels de luxe

Les entitats van ampliar la inversió quan ja estaven tutelades pel FROB

Oriol Güell
Façana de l'Hotel Alma a Barcelona.
Façana de l'Hotel Alma a Barcelona.FREDERICO DUARTE

Catalunya Caixa (CX) i la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) van comprar el febrer del 2011 per 14 milions d'euros a la promotora immobiliària Espais un 27,7% del capital d'una empresa d'hotels de luxe —Espais Catalunya Mediterráneo (ECM)— que entre aquest mateix any i el 2013 va perdre gairebé 60 milions d'euros, segons els comptes dipositats en el Registre Mercantil. L'operació va suposar que les dues entitats augmentessin la participació a ECM fins a un 99% i va permetre a Espais sortir de l'empresa just abans que registrés un devessall de resultats negatius. La compra es va dur a terme quan el rescat de les caixes amb fons públics del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) ja estava en marxa.

La societat, que en aquest temps ha reestructurat el seu deute, té avui dos hotels a Barcelona i a Pamplona, que funcionen sota la marca Alma i que han acabat en mans dels bancs BBVA i Sabadell després que el FROB els vengués les caixes rescatades. El BBVA es va fer el juliol passat amb Catalunya Banc —hereva de CX i de les caixes de Tarragona i Manresa— per 1.187 milions després d'injectar-hi més de 12.000 milions. El desembre del 2011, el Banc Sabadell es va quedar la CAM per un euro després que aquesta entitat rebés gairebé 6.000 milions públics. Si BBVA i Sabadell venguessin ara el 99% que posseeixen d'ECM, qualsevol preu obtingut per aquesta empresa augmentaria els seus beneficis, ja que totes les pèrdues ja han estat aprovisionades.

El FROB ha remès a la Fiscalia 42 operacions dutes a terme pels gestors de les caixes rescatades perquè no hi veu “una finalitat econòmica lògica” o perquè presenten “indicis d'irregularitat”. El FROB i les entitats financeres —que ja estaven sota la seva tutela quan es va dur a terme la compra d'ECM— han declinat oferir la seva versió sobre aquesta operació i tampoc no han informat si el cas està entre les operacions remeses a la Fiscalia.

L'arquitectura societària d'ECM és la d'un petit holding, en què la matriu es dedicava a captar recursos econòmics que després transferia via préstecs participatius i pòlisses de crèdit a les quatre filials, dedicades a construir, llogar i explotar “hotels boutique”, amb habitacions a més de 200 euros la nit. L'anàlisi dels comptes del grup i dels accionistes revela que, entre el 2006 i el 2008, ECM va aconseguir crèdits per gairebé 71 milions d'euros per comprar i reformar edificis a Barcelona, Berlín i Pamplona. Els tres socis de la societat —Espais, una societat de capital de risc de CX i una altra d'immobiliària de la CAM— van subscriure en aquests anys successives ampliacions per 35,2 milions.

Un rescat als tribunals

La caiguda i rescat de Catalunya Caixa (CX), que va rebre més de 12.000 milions d'euros en fons públics abans de ser venuda per 1.187 milions al BBVA, sembla que haurà de recórrer un llarg camí als tribunals. De les 42 operacions de les caixes rescatades remeses a la Fiscalia pel FROB, 16 corresponen a l'entitat catalana.

El ministeri públic encara no ha decidit si sol·licita obrir un nou procés o incorpora les operacions a una altra causa oberta al jutjat d'instrucció 30 de Barcelona. Aquesta té el seu origen en la querella presentada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i la Fiscalia contra l'antiga cúpula de l'entitat —Narcís Serra i Adolf Todó— per apujar-se les remuneracions fins a un 47% el 2010, quan CX estava abocada al milionari rescat. En aquest procés també s'han personat el FROB i Ausbanc.

L'Audiència Nacional, d'altra banda, va admetre a tràmit el dia 3 un recurs de la CUP contra la venda de CX al BBVA, que denuncia que amb aquesta operació s'obliga als contribuents a assumir la factura de la mala gestió de l'entitat.

L'evolució d'ECM, no obstant això, comença a torçar-se el 2009, any en què la crisi l'obliga “a centrar l'activitat a minimitzar l'impacte de la caiguda d'ingressos generalitzada del sector”, segons els comptes d'aquest exercici. Això, la caiguda del maó i els elevats costos financers de les inversions, fa que l'empresa entri el 2010 en una situació delicada. La dels accionistes no és gaire millor: Espais sofreix amb força la crisi immobiliària; Catalunya Caixa rep 1.250 milions d'euros del FROB el març del 2010 i 1.718 més el setembre del 2011, i la CAM és intervinguda el juliol del 2011.

Amb la crisi creixent, ECM segueix ampliant el capital social enfront dels problemes de les filials per retornar-li els crèdits concedits. El 15 de maig del 2010 ho fa per sis milions d'euros, aportats a mitges per CX i la CAM. Dos mesos més tard —el mateix dia que CX rep els primers 1.250 milions del FROB— la societat duu a terme una nova ampliació: la CAM i CX subscriuen 8,23 milions d'euros cadascuna, mentre que Espais aporta el 50% de les accions de l'empresa Ecamed Barcelona.

Les dues caixes accepten valorar les accions en sis milions d'euros malgrat que Ecamed es troba en situació de dissolució i només la sosté un crèdit de la mateixa ECM. Amb les dues operacions, CX i la CAM augmenten la participació en l'empresa hotelera fins al 36% cadascuna, mentre que Espais la redueix al 27%. Malgrat tots els problemes, ECM declara al tancament del 2010 uns beneficis de 238.000 euros.

L'empresa comença el 2011 amb més de 58 milions de crèdits concedits a les filials de cobrament dubtós. I malgrat això, el febrer d'aquest any, CX i la CAM accedeixen a comprar a la promotora Espais la seva participació a ECM per 14 milions d'euros, fet que fa cada caixa es quedi amb més del 49% del capital. És llavors quan l'empresa hotelera comença a aprovisionar pèrdues i deteriorar els actius a tota velocitat. El 2011 ja declara un resultat negatiu de 25,4 milions d'euros, xifra que es redueix a 6,3 milions el 2012 i es va tornar a disparar fins als 26,6 milions l'any passat.

Investigación@elpais.es

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_