_
_
_
_
_

La banca deixa de recórrer contra les clàusules sòl d’hipoteques i accepta negociar

Les entitats pacten amb els clients després de perdre més del 90% dels casos als tribunals

Íñigo de Barrón

La banca està resignada a pagar algunes factures per la seva actuació en la crisi. Les clàusules sòl, un límit mínim que s'inclou en els interessos de moltes hipoteques, en són una. Les entitats estan perdent més del 90% de les demandes als jutjats i a les audiències provincials en l'últim any. Els bancs consultats coincideixen que la sentència de maig del 2013 del Tribunal Suprem en la qual condemnava el BBVA, Cajamar i Novagalicia per tenir abusives clàusules solc ha canviat totalment el panorama. "Perdem gairebé tots els recursos. Bona part als jutjats de primera instància i gairebé tots a les audiències provincials", admet amb resignació l'executiu d'una gran entitat.

Les entitats volen evitar l'efecte crida dels èxits judicials

Davant d'aquesta situació, s'ha imposat la negociació individual i el pacte amb el client. L'objectiu és triple: no perdre temps i diners (gairebé sempre el banc és condemnat a costes); evitar el dany reputacional de les notícies sobre condemnes judicials i esquivar un efecte crida dels clients que no reclamen.

Dues de les organitzacions més combatives en aquesta matèria corroboren l'afirmació d'aquest banquer. Adicae, l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes d'Estalvi, assegura que ha guanyat la immensa majoria dels plets en els quals es demanava la nul·litat de les clàusules sòl. Manuel Prados, president d'aquesta agrupació, reconeix, no obstant això, que hi ha menys acords voluntaris amb els col·lectius més grans que en els casos de reclamació individual. Per la seva banda, Javier Gastón, responsable del col·lectiu d'advocats Denunciascolectivas.com, afirma que en el 95,34% dels 560 casos que han fet han aconseguit una sentència favorable, dels quals en el 77% ha estat per pacte.

La raó d'aquest gir judicial és que el Suprem va considerar nul·les les clàusules quan no estaven clarament explicades en el contracte (incloent un càlcul dels efectes que podrien tenir una pujada de tipus d'interès, una cosa que no feia pràcticament cap entitat). També va invalidar les clàusules quan la diferència entre el sòl (el mínim al qual podia baixar la TAE del crèdit) i el sostre (el màxim al qual podia arribar la protecció) era desproporcionada. És a dir, en els casos en els quals l'assegurança que justifica en teoria aquesta clàusula protegia més el banc que el client. "Aquesta consideració és subjectiva i la majoria dels jutges tendeixen a condemnar l'entitat, sobretot ara que els tipus estan en el 0,3% i els sòls prop del 3%", apunta el responsable d'una altra entitat. També admeten que la judicatura no és aliena al clima antibancari que es respira en la societat.

La sentència del Suprem del 2013 va suposar un impuls per als afectats

Però els advocats i les associacions han obert ara una altra batalla amb milers de milions en joc: aconseguir que, a més d'anul·lar les clàusules, els jutges ho facin amb retroactivitat. És a dir, que els bancs retornin els diners cobrats per les clàusules des de l'inici de la hipoteca. El sector està pendent d'una propera sentència del Suprem, per un recurs del BBVA, en la qual l'Alt Tribunal haurà de posicionar-se sobre aquesta retroactivitat. Alguns bancs critiquen el pas fet pel BBVA perquè creuen que si es perd, podria suposar una cascada de reclamacions per un immens valor econòmic. De fet, Caja Badajoz i Caja Castilla-La Mancha han retirat els seus recursos davant el Suprem per evitar rebre una garrotada. "Nosaltres continuem presentant recursos de cassació davant el Tribunal Suprem amb normalitat. Només recorrem contra les decisions que, segons la nostra opinió, contradiuen el que va decidir el Suprem, és a dir, que se separen d'una doctrina jurisprudencial que considerem clara", afirmen fonts del BBVA.

El Banc d'Espanya calcula que un terç de totes les hipoteques tenen clàusules sòl. "Creiem que hi ha uns 3,5 milions d'hipoteques amb aquestes condicions de particulars i empreses. La mitjana que es podria reclamar per afectat per la retroactivitat de la clàusula és de 6.900 euros, així que la banca hauria de retornar uns 24.500 milions si tots els afectats guanyessin judicialment", apunta Gastón, d'Adicae. La sentència del Suprem va reduir els ingressos del BBVA, Novagalicia i Cajamar en 1.046 milions d'euros, segons els seus càlculs.

Adicae i Denunciascolectivas.com, consideren que, ara com ara, menys del 5% dels afectats per aquesta situació presenten reclamacions als tribunals, però el tsunami podria arribar amb una judicialització massiva, sobretot si s'emparen en una sentència favorable del Suprem. Mentrestant, advocats i bancs miren de reüll cap a un altre assumpte pendent: la macrodemanda que Adicae va emprendre en els jutjats mercantils de Madrid contra 101 entitats per les clàusules sòl, en la qual estan implicades 15.000 persones, encara sense resoldre.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Íñigo de Barrón
Es corresponsal financiero de EL PAÍS y lleva casi dos décadas cubriendo la evolución del sistema bancario y las crisis que lo han transformado. Es autor de El hundimiento de la banca y en su cuenta de Twitter afirma que "saber de economía hace más fuertes a los ciudadanos". Antes trabajó en Expansión, Actualidad Económica, Europa Press y Deia.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_