_
_
_
_
_

“Una persona interessada en la innovació científica”

Sebastià Serrano recorda Badia i Margarit quan assistia a les seves classes de lingüística matemàtica i Josep Maria Bricall en destaca la tasca com a rector

Tomàs Delclós
Antoni Maria Badia i Margarit.
Antoni Maria Badia i Margarit.

Sebastià Serrano, catedràtic emèrit de Lingüística General de la Universitat de Barcelona, va ser alumne de Antoni Maria Badia i Margarit (mort avui als 94 anys) i el recorda com una persona interessada en la innovació científica. “Estava molt atent a totes les noves propostes, des de l’estructuralisme fins a la gramàtica generativa”. Tant és així que, quan Serrano era professor de lingüística matemàtica, Badia i Margarit va seguir un dels seus cursos on resolia els problemes que es plantejaven a classe. “Va ser un honor per a mi i una demostració dels seus interessos científics”.

Serrano considera que Badia i Margarit va modernitzar la lingüística romànica, que havia estat innovadora a l’inici però que s’havia reclòs en posicions conservadores. “La seva gramàtica històrica del català és fonamental”. “Quan el clima universitari es va tornar més dur i repressiu, es va autoexiliar als Estats Units”. Serrano conserva cartes on el filòleg li explicava des de terres americanes la seva posició pel que feia a la universitat perseguida.

Josep Maria Bricall, que va ser rector de la Universitat de Barcelona, recorda la figura de Badia i Margarit en aquesta tasca, entre els anys 1978 i 1986. Destaca, particularment, la seva reacció crítica davant els diferents projectes de reforma universitària d’UCD “i, un cop el govern del PSOE va aprovar la LRU l’any 1983, el seu treball en l’aplicació” d’una normativa que implicava transformacions. “Va ser un rector amb un mandat llarg, vuit anys, cosa infreqüent”. Quan va ser elegit, recorda Bricall, va ser la culminació d’una etapa d’interinatge en el govern universitari i “va tenir un paper normalitzador de la vida universitària”.

Badia i Margarit tenia una notable biblioteca. El fons relacionat amb la seva disciplina el va donar a la Biblioteca de Catalunya i els de la resta de temàtiques, a la Biblioteca d'Igualada. Als anys vuitanta, va publicar diferents articles en aquest diari, en què defensava la unitat de la llengua, enfront dels sectors valencians que la negaven; i en què manifestava la seva convicció que el català sobreviuria, en contra de certes profecies que pronosticaven el contrari.

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha expressat el seu condol a la família i ha destacat la seva “gran contribució a la divulgació i el rigor històric en els estudis de la llengua i molt especialment del català”. Per Trias, ha estat "un referent i un exemple de treball” i ha posat de manifest “el seu compromís cívic amb el país i el seu compromís científic amb la llengua”.

La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, ha elogiat a Efe la trajectòria de Badia i Margarit, especialment el seu “combat” a favor de la llengua catalana, des de la universitat, on va ocupar càrrecs de responsabilitat, "treballant sempre per la dignitat de la llengua, per la seva dignificació". Al seu parer, a més, cal subratllar la seva manera de fer, la seva humilitat, la seva discreció, el seu treball notable "formant molts especialistes" que han seguit el seu camí.

Per la seva banda, la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Esther Franquesa, ha agraït el seu “llegat d'investigació i compromís amb la llengua i la cultura catalanes”.

El funeral per Badia i Margarit s’oficiarà demà a les 15.00 a la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_