La nova generació de càrtels

Compactes, ultraviolentes i amb forta implantació territorial. La brutal guerra oberta que Mèxic lliura des de fa vuit anys contra els càrtels de la droga ha creat una nova tipologia d'organitzacions criminals. L'època dels grans capos, a l'estil d’El Chapo Guzmán, amb xarxes que operaven en tot el país, capaços d'arbitrar en les disputes territorials i amb connexions privilegiades en capitals internacionals, ha arribat a la fi i ha donat pas a una era de petites bandes zonals, d'estructura lleugera i capaç de multiplicar-se en ambients extremadament hostils.

En aquest univers fragmentat, sotmès a pressió constant pels clans rivals i la intervenció militar, aquests organismes virals han deixat de banda, com a principal font d'ingrés, el negoci de la droga i, segons els especialistes, s'han llançat al benefici obtingut per l'extorsió, el robatori i el segrest, tres delictes que els han ofert el domini territorial, però que requereixen l'ús constant de la violència per al seu manteniment.

Aquest és el cas dels Guerreros Unidos, acusat de l'assassinat dels 43 estudiants normalistes desapareguts a Iguala. "Les noves bandes són més locals i depredadores; en el cas de Guerrero el fenomen ha aconseguit el paroxisme per la històrica debilitat institucional del territori; res no els ha frenat i s'han apoderat de poblacions com Iguala. Guerreros Unidos és l'exemple més clar. Són poc sofisticats, operen en l’àmbit local i la venda de drogues internacional la fan amb intermediaris. Són fills de la fragmentació", assenyala l'analista de seguretat Alejandro Hope.

L'organització va néixer de les cendres de l'imperi d'Arturo Beltrán Leyva, l'anomenat Jefe de Jefes, un antic aliat d’El Chapo Guzmán, que la Marina va matar a trets el 16 de desembre del 2009. La seva caiguda va deixar sense ceptre un vast territori que incloïa àmplies franges del Pacífic i del centre de Mèxic. El resultat va ser un virulent desmembrament que va donar origen a múltiples cèl·lules criminals (només a Guerrero, segons fonts d'intel·ligència, hi ha en l'actualitat deu grups) que van començar a disputar-se el botí. Una va destacar ràpidament.

Les venjaces amb altres clans

El seu embrió havia estat una colla de sicaris d'enorme ferocitat que Beltrán Leyva va ordenar crear el 2005 per controlar Guerrero, l’Estat més violent i pobre de Mèxic, i fer front a altres càrtels. L'encàrrec d'obrir aquesta sucursal va recaure en dos germans hàbils en el trasllat de la droga que arribava a Acapulco des de Colòmbia i Veneçuela. Es deien Alberto i Mario Pineda Villa, i eren precisament els germans de la dona de l'alcalde d’Iguala. Van formar un grup anomenat Los Pelones, que amb el temps formarien l'espina dorsal de Guerreros Unidos. El 2009, els Pineda Villa van acabar assassinats, presumptament per haver intentat trair el Jefe de Jefes. I quan aquest, mesos després, va morir a mans de la Marina, el control d'aquesta sucursal del crim el va agafar Cleotilde Toribio Rentería, àlies El Tilde, i més tard per un temible sicari, Mario Casarrubias Salgado, àlies Sapo Guapo. Sota el seu comandament, la banda va experimentar un creixement accelerat. Sense escrúpols a l'hora de mutilar, torturar o assassinar, el càrtel va aconseguir infiltrar-se en la vida policial i política de Guerrero, on ha estès el pagament de quotes fins a límits que no s’havien vist mai. La seva expansió ha anat acompanyada d'una lluita sense quarter contra els clans rivals, especialment el de Los Rojos, en què el seu malferit líder, Crisóforo Rogelio Maldonado Jiménez, va eliminar amb silenciador un sicari disfressat de metge el 14 de desembre del 2012 en una unitat de vigilància intensiva de Ciutat de Mèxic. Aquesta liquidació va donar inici a una brutal guerra que va deixar, només a l’Estat de Mèxic, més de 70 cadàvers sobre l'asfalt. Aquest bany de sang prevenir les autoritats, temoroses que la violència arribés a la capital.

El 29 d'abril passat, Casarrubias, de 33 anys, va ser capturat. Com és habitual, va ser substituït amb celeritat. El lloc el va ocupar el seu germà Sidronio, el cap que, prenent els normalistes per integrants de Los Rojos va donar el vistiplau al seu extermini en "defensa del territori". Sidronio va caure en mans de la policia fa dues setmanes. A aquestes hores, un altre sicari ja deu ocupar el seu lloc, preparant la propera venjança.