Malestar a la Fiscalia per la pressió de l’Executiu per actuar contra Mas

Membres de la Fiscalia General de l’Estat i de la Fiscalia de Catalunya han mostrat el seu malestar per les presumptes pressions del Govern de Mariano Rajoy perquè la institució acceleri la presentació d'una querella contra Artur Mas i diversos membres del Govern català per presumptes delictes comesos durant l'organització de la consulta alternativa del 9-N. Els fiscals consultats han lamentat “la ingerència” de l’Executiu espanyol, que “ni tan sols ha respectat les formes” i ha deixat la institució “en molt mala posició”. Els funcionaris lamenten que l’Executiu hagi pretès teledirigir els seus passos, marcar la seva agenda i immiscir-se en la seva feina, avançant fins i tot la presentació de la querella de manera oficiosa o mitjançant membres significats del PP a Catalunya. Els fiscals subratllen que s'han sentit “utilitzats” i que la seva autonomia reivindicada ha quedat en dubte.

La sensació que el Govern va un pas més avançat que els fiscals es va incrementar amb les declaracions, de la líder del PP català, Alicia Sánchez Camacho, que va assegurar que la Fiscalia formalitzaria la querella durant el matí. “La querella contra el president Artur Mas i diversos consellers del seu Govern pels presumptes delictes que haurien comès durant el 9-N està pràcticament ultimada i té bases molt sòlides. (...) Es pot estar parlant de tres delictes: suborn per possibles membres del Govern o no, malversació de fons públics i desobediència”. La líder popular s'equivoca en parlar de suborn, segons fonts judicials, perquè aquest delicte no té cabuda en el cas del 9-N. “Ara resulta que la senyora Sánchez Camacho és la portaveu de la Fiscalia?”, es preguntava un fiscal a propòsit de l'anunci de la dirigent popular, efectuat en un programa de televisió.

Les declaracions van fer que el mateix fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce hagués de sortir del pas. Va afirmar que la Fiscalia es pronunciaria sobre la consulta alternativa “sense cap precipitació, però sempre amb l'horitzó del compliment de la legalitat”. “La Fiscalia treballarà primer en si els fets són delictius; després determinarà de quins delictes es tracta i finalment, quines són les persones responsables. Però fins al moment no hi ha res", va dir de forma taxativa a Logronyo. Poc després, no obstant això, fonts de la Fiscalia de Catalunya asseguraven que ja s'estava ultimant la querella i que es presentaria avui. Ahir a la nit, malgrat tot, altres fonts de la institució van negar que es formalitzés aquest dimecres.

Fins al moment no hi ha res”, va dir al matí el cap del ministeri públic

Els anuncis extraoficials a càrrec de fonts governamentals que la Fiscalia procediria de manera imminent contra Mas i alguns dels seus consellers han anat en paral·lel a les pressions i crítiques rebudes pel mateix president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, des de l'ala dreta del seu partit. El cap de l’Executiu ha rebut els últims dies crítiques internes des del sector més conservador del PP —i també des d’UPyD i Vox—, que l’han qüestionat per no adoptar mesures el mateix diumenge per impedir la consulta alternativa del 9-N, en què van acabar participant més de 2,2 milions de persones.

El diumenge la Fiscalia es va oposar a adoptar les mesures cautelars que van sol·licitar partits polítics que van anar als tribunals, com UPyD, per reclamar la paralització de les votacions, la retirada d'urnes i fins i tot la detenció d’Artur Mas.

La Fiscalia va demanar als Mossos un llistat dels locals públics on es va votar i de les persones responsables. Com a norma general, la institució disposa d'un màxim de sis mesos per investigar-ho abans de decidir si arxiva la causa o si, per contra, veu indicis de delicte i presenta una querella als tribunals. Aquesta última idea va ser la que va tenir acceptació dilluns a la nit, quan des de fonts del Govern espanyol van anunciar que la presentació de la querella era imminent. L'anunci va causar estupefacció entre els fiscals. Ningú a la Fiscalia Superior de Catalunya —l'òrgan que, presumptament, anava a presentar l'escrit en les properes hores— en sabia res, segons van comentar diversos membres d'aquest estament.

El Govern espanyol no dóna instruccions a la Fiscalia”, assegura el ministre de Justícia

Al malestar amb el Govern central s’hi sumen les discrepàncies amb la manera de procedir de cara al 9-N dins de la mateixa Fiscalia. Els fiscals catalans estan molestos perquè, més enllà de crides a certa prudència i al sentit comú, no van rebre cap indicació concreta sobre com havien de procedir davant les previsibles denúncies que s’acumularien durant la jornada de participació. El fiscal de Barcelona que aquest dia es trobava de guàrdia va ser el que va donar la pauta en demanar que es rebutgés, per desproporcionada, la petició de retirar les urnes o enviar la policia a les escoles i instituts. L'esborrany del fiscal va ser confirmat (prèvia modificació) per la Fiscalia General, que va remetre l'escrit a la resta dels fiscals de guàrdia.