_
_
_
_
_

Tomba 249: expedient Llimona, la desaparició d’una escultura

Recerca de 'La Pietat' modernista que 'volà' del cementiri de Sóller

La Pietat modernista del cementiri de Sóller.
La Pietat modernista del cementiri de Sóller.COMISSIÓ LLIMONA

S’ha investigat la desaparició d’unes figures de Jesús mig nu i mort, Maria mig estesa sobre ell, agenollada, i sant Joan i Maria Magdalena drets. Són els personatges de marbre d’una coreografia, una peça monumental del modernisme a Mallorca, obra de l’artista Josep Llimona (Barcelona, 1864-1934), que va ser retirada de la tomba que presidia per la família titular del mausoleu, els seus tercers propietaris.

És La Pietat o el Sant Sepulcre, una peça grossa, de marbre blanc, que estava situada a l’espai públic, devora l'enterrament privat al cementiri de Son Sang de Sóller. “L’han de tornar, si no l’han duita aviat l’enviarem a cercar”, explica el batle Carlos Simarro, del PP, qui, carregat de prudència, fa la veu de la família propietària al dir que la seva intenció “era fer-ne una còpia, restaurar l’original, i no endur-se-la a casa seva”.

Els hereus de l’escultor Llimona han advertit –per carta– sobre la possible vulneració dels seus drets en fer-ne còpia i mudar-la de lloc. El misteri sobre el llimona fa més de dos anys que dura. A l'octubre del 2012 el conjunt va ser tret del seu indret, el cementiri. L’Ajuntament es referí a una comunicació verbal inconcreta: trasllat, còpia i nova ubicació. I així, dos anys.

Per treure'n el net es va crear una combativa Comissió Llimona-Sóller. La mou un grup d’artistes i activistes culturals i de defensa del patrimoni que pressionen i treballen sense sort des de fa mesos per fer retornar al seu lloc natural un bell conjunt escultòric mortuori.

A la família propietària que feu la mudança incerta “se li caducà la llicència i no l’han duita”. Tenia papers? “Ara no tenc l’expedient”, respon el batlle, qui li obrí un expedient al cap de 22 mesos de la retirada comunicada.

La Comissió Llimona demanà que l'obra es declarés BIC (bé d’interès cultural). El seu cas és un com expedient x, "Tomba 249 nua", pel paperam, instàncies, informes, tràmits, burofaxos, fotos, cartes a l’autoritat i comunicats de premsa. Els maldecaps en un lloc petit, amb gents de famílies locals de tota la vida.

Josep Llimona, que havia anat a Mallorca per col·laborar amb diferents obres encomanades a Antoni Gaudí –que a principis del segle XX feia feina a la seu amb Josep Maria Jujol– i a l'arquitecte Rubió Bellver.

Fa quasi un segle, des del 1919, el llimona va ser encomanat per la viuda Catalina Estartús de Morell per guarnir el mausoleu del seu marit mort jove, Josep Morell, un prohom i empresari de les famílies que feren el tren de Sóller. Després l'adquirí Josep Llinàs Morell i finalment, el 1997, un altre titular, Antoni Josep Rullan Colom, que hi és enterrat d’ençà el 2011.

Rullan, una altra saga de pes local, tenia set fills i una part és qui ha mogut el polèmic bloc de marbre blanc de Carrara que fou obrat per expressar la desolació i angoixa de la viuda Estartús envers el protagonista, el seu marit, que havia mort massa aviat.

L’Ajuntament de Sóller –a qui la comissió suposa complaent amb els propietaris– va fer una petició al Museu Nacional d’Art de Catalunya d'un informe sobre el lloc i l'estat de conservació. “Ja veurem que feim amb el llimona", diu el polític Simarro.

La Comissió Llimona (l’entitat patrimonial ARCA, el Col·lectiu Albaïna, GRES, Blanca Castaldo, Lluís Castaldo i Jose Maria Sicilia, amb els missers Josep Massot i Pere Ollers) segueix fent passos per tal que el conjunt escultòric de l’artista Josep Llimona retorni al lloc original, el cementiri de Sóller. Han implicat també el Consell de Mallorca, i el Servei de Patrimoni Històric està treballant en relació a aquest cas.

Durant els temps d’absència, un amic de la comissió trobà l’escultura en un taller de marbres de Pollença, on es veu, en fotos furtives, que se'n fa una còpia. Amb aquest testimoni els hereus de Llimona s’adreçaren als propietaris del conjunt escultòric per advertir-los que havien vulnerat els seus drets, i demanaven que l’obra es retorni i no se'n toqui res de res.

La comissió ciutadana digué a Patrimoni que el Sant Sepulcre ha estat sotmès a una mutilació i, en definitiva, a un espoli, una acció de destrucció que l'Administració insular ha d'aturar, a més de restituir el conjunt esmentat al seu estat natural, el de l'obra artística completa i que és peça inseparable del cementiri de Son Sang de Sóller, inherent al patrimoni cultural de Sóller i de Mallorca.

Els immobles declarats d’interès cultural i els catalogats són inseparables del seu entorn, recorden els patrimonialistes: “No se’n procedirà al desplaçament o la remoció, excepte que sigui imprescindible per causa de força major o d’interès social”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_