_
_
_
_
_

Els fiscals de Catalunya van intentar tenir un protocol d’actuació per al 9-N

Una trobada a Madrid amb el fiscal general de l'Estat Torres-Dulce no va tenir contingut concret, anàlisi d'escenaris o directrius de cara al dia de la consulta

El passat 15 de setembre el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va reunir a Madrid tots els fiscals en cap de Catalunya. La iniciativa va ser de la fiscal en cap de l'Audiència Provincial de Barcelona, Ana María Magaldi Paternostro, que pretenia tenir un protocol d'actuació de cara al 9 de novembre. Ja llavors es donava per fet que el Govern espanyol forçaria la suspensió de la consulta recorrent-la davant el Tribunal Constitucional. A la reunió van assistir el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Romero de Tejada, i els quatre caps de les fiscalies provincials: Ana María Magaldi Paternostro (Barcelona), Juan Francisco Bone Pina (Lleida), José María Casadevall Barneda (Girona) i Javier Jou Mirabent (Tarragona).

Más información
Rajoy parlarà sobre Catalunya tres dies després del 9-N
“Ni el Govern espanyol ni el PP donaran els seus vots per a un acord de secessió” (castellà)
La Fiscalia estudia acusar Artur Mas de desobediència i prevaricació (castellà)
“El 9-N ha estat una farsa i s'ha jugat amb la il·lusió de molta gent” (castellà)
“Ni el Govern espanyol ni el PP donaran els seus vots per a un acord de secessió” (castellà)
La Fiscalia estudia acusar Artur Mas de desobediència i prevaricació (castellà)

No obstant això, finalment i, malgrat la transcendència dels fets que s'apropaven, la trobada no va tenir contingut concret i, segons la versió que va donar aquell mateix dia la Fiscalia General de l'Estat, no va haver-hi anàlisi d'escenaris per al 9-N, ni directrius d'actuació.

Els fiscals que treballen a Catalunya són els que diumenge passat van haver de gestionar la situació i són els que formalment hauran de presentar la querella contra els responsables del succedani de consulta. Diumenge, en resposta a la denúncia d'UPyD a Catalunya, la posició de la Fiscalia va ser oposar-se al fet que s'adoptessin mesures aquell mateix dia. Els jutges van considerar aquesta posició que es basa en la idea que el dany que es podia provocar seria superior al que es volia evitar. Aquella mateixa nit, la Fiscalia General de l'Estat va fer públic un comunicat en què anunciava que estudiava si s'havien produït fets constitutius de delicte. Des d'aquell dia, la Secretaria Tècnica de la Fiscalia treballa en la querella.

Aquella nit, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va ser l'únic membre del Govern espanyol que va comparèixer públicament i ho va fer per desqualificar la consulta alternativa i per deixar en l'aire la possibilitat d'actuacions judicials, sense fer cap més precisió. En cap moment el Govern espanyol ha apuntat a la possibilitat d'actuar judicialment a través de l'Advocacia de l'Estat, sinó que el buit del silenci públic de l'Executiu l'ha ocupat la Fiscalia amb la precisió de querella contra responsables de la Generalitat.

Torres-Dulce ha mantingut des de després de l'estiu reunions habituals amb els ministres de Justícia –Alberto Ruiz-Gallardón i Rafael Catalá– per coordinar la seva actuació, tot i que la seva relació amb els dos no ha estat excessivament bona. Des de diumenge, a més, Torres-Dulce ha estat en contacte permanent amb el ministre de Justícia per coordinar l'actuació que es concretarà en aquesta querella. Previsiblement es presentarà avui al mateix temps en què Rajoy trencarà el seu silenci.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_