La Fiscalia estudia acusar Artur Mas de desobediència i prevaricació

La Fiscalia ja té clar de què podria acusar els qui considera màxims responsables de la votació del 9-N. La Fiscalia Superior de Catalunya preveu presentar una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i contra la vicepresidenta del seu Govern, la democristiana Joana Ortega, per l'organització del procés de participació en el qual van votar més de 2,2 milions de persones.

La denúncia, que encara no s’havia acabat de perfilar dimarts a la tarda, assenyalarà Mas i Ortega com a presumptes responsables de dos delictes, segons van confirmar fonts de la investigació: desobediència —per no acatar la resolució del Tribunal Constitucional que havia suspès la consulta— i prevaricació, dictar una resolució sabent que és injusta.

L'esborrany de querella va ser elaborat per la Fiscalia General de l’Estat (FGE), amb Eduardo Torres-Dulce al capdavant. La FGE va remetre ahir el text a la Fiscalia catalana perquè sigui debatut i examinat. La intenció era tenir-lo llest aquest dimecres. Malgrat això, hi ha alguns dubtes sobre la qualificació jurídica dels fets, sobretot perquè hi ha diligències d'investigació que encara s’han de completar, segons van informar les mateixes fonts. Els fiscals s'han plantejat, fins i tot, requerir la secretaria tècnica de la FGE perquè perfili amb més exactitud els indicis que hi ha contra els organitzadors. Un dels aspectes que no queden clars són, per exemple, si s’han de tenir en compte altres delictes que inicialment recollia l'esborrany, com per exemple la usurpació de funcions públiques.

Els fiscals encara han de concretar si l'acusació es dirigeix també contra altres membres del Govern català, especialment, contra la titular d’Ensenyament, Irene Rigau. Bona part dels llocs on es va votar el 9-N van ser escoles i instituts de titularitat pública.

En un primer moment, la investigació també apuntava al conseller de Justícia, Germà Gordó, del departament que va encarregar la confecció de les paperetes per votar el 9-N. Aquestes van ser impreses per presos de les presons catalanes, que depenen de Justícia, però el conveni amb el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) que va fer aquest encàrrec va ser signat per Joana Ortega. El nom del conseller d’Interior i màxim responsable polític dels Mossos d'Esquadra, Ramon Espadaler, també s'hauria estudiat. Segons les mateixes fonts, podria quedar fora de les perquisicions.

Davant de les primeres notícies de la querella, Artur Mas va reaccionar amb indiferència. “Ho atribueixo al desconcert que hi ha a Madrid i també a l'empipament d'alguns, però no tenim por perquè tenim un mandat democràtic”. També va insistir que “la manera racional i civilitzada de tractar els temes polítics és fer-ho des de la política, i nosaltres tenim aquesta voluntat”.

L’actuació de la Fiscalia deixa al marge els directors d’escola i altres funcionaris

L'actuació de la Fiscalia deixa al marge, almenys ara per ara, els directors d'escola i altres funcionaris que van participar, com a voluntaris, en l'organització del procés de participació amb l'obertura, per exemple, dels centres escolars. Les perquisicions se centren així en els polítics. Durant la jornada de participació, el mateix Mas es va oferir a la Fiscalia com a “màxim responsable” de l'organització de la jornada.

La querella serà presentada formalment pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és l'òrgan competent per la condició d'aforats dels querellats, que són diputats o membres del Govern català.

La Fiscalia va obrir les diligències d'investigació dissabte passat, vigília del 9-N. Segons un comunicat, la Fiscalia va demanar a Ensenyament que informés sobre si s'havien celebrat “reunions amb responsables de centres públics” en els que se'ls sol·licitava “posar a disposició els centres per fer la consulta”. El Ministeri Públic també va demanar al departament que aclarís “si existeixen ordres o instruccions de la Generalitat per a la utilització d'aquests locals”.

La líder del PPC ha negat que el Govern espanyol s’inhibís en el 9-N

Les diligències també impliquen els Mossos d'Esquadra. La Fiscalia va demanar a la policia el llistat de locals o edificis públics on s’havia de celebrar la votació, així com “la identificació de la persona responsable” de cada dependència. Els Mossos van lliurar una llista amb els locals, però no van identificar ningú. Es van remetre a una carta d’Ortega en què la vicepresidenta sosté que no està “en condicions” de facilitar aquestes identitats.