La justícia investigarà els organitzadors per desobediència
Els jutges rebutgen retirar les urnes, però indagaran el paper de funcionaris i polítics
La justícia no ha interferit en el desenvolupament del 9-N, però perseguirà els seus organitzadors. Els partits i particulars que han anat aquest diumenge als jutjats de guàrdia de Catalunya per demanar la retirada de les urnes han topat, d'entrada, amb el criteri unànime dels fiscals: cap tipus de mesures cautelars (per “desproporcionades”) i, en tot cas, via lliure per investigar, amb calma, si les “autoritats i funcionaris” que han orquestrat el procés han comès algun delicte. Aquesta ha estat la via que han seguit la majoria de jutges de guàrdia que han rebut denúncies.
A primera hora, en paral·lel a l'obertura de locals, el jutge de guàrdia de Barcelona, Gonzalo de Dios, ha rebut tres denúncies similars: d'un regidor del PP, de la xenòfoba Plataforma per Catalunya i d’UPyD. Aquesta última era la que tenia més substància, ja que a més de sol·licitar el desallotjament dels edificis públics on es votava i la confiscació de mitjans materials, pretenia detenir el president de la Generalitat, Artur Mas, i dos dels seus consellers: Irene Rigau (Ensenyament) i Ramon Espadaler (Interior).
El magistrat recorda que els ciutadans poden "expressar la seva opinió quan des dels poders públics se'ls convoca"
El magistrat ha pres la seva decisió a l'hora de dinar: ha rebutjat les mesures cautelars perquè “no tenien proporcionalitat”. La interlocutòria, de 12 pàgines, conclou que “no hi ha raons d'urgència o relatives a l'ordre públic que aconsellin” la irrupció de la policia i la retirada de les urnes. La Generalitat s’ha assegurat, d’aquesta manera, calma durant tota la jornada, però no durant les properes setmanes o mesos: el magistrat ha admès a tràmit la denúncia i ha ordenat als Mossos d'Esquadra que elaborin un informe “sobre els fets i els seus responsables”.
La investigació pretén aclarir si els responsables del Govern han comès un delicte de desobediència, prevaricació i malversació de fons. La interlocutòria situa en la primera línia les “autoritats” que han organitzat el 9-N, però no descarta que els delictes es puguin imputar també als funcionaris que hi han participat. Tot i això, deixa a l’altra banda de la barrera els ciutadans que han acudit a votar, i que estan exempts de qualsevol responsabilitat.
Retrets al Constitucional
Els jutges que van rebutjar ahir retirar les urnes apel·len a la “desproporció”, però també a la falta d'iniciativa del Tribunal Constitucional. Malgrat que es va suspendre la consulta alternativa planejada per Artur Mas, el Constitucional no va demanar ajuda a altres òrgans judicials per executar-ne la resolució. El magistrat de Barcelona recorda que els poders públics estan obligats a complir les resolucions del Constitucional. I que els jutjats li han de prestar “l’auxili jurisdiccional”, fins i tot “amb caràcter preferent i urgent”, però sempre que ho sol·liciti el mateix Constitucional. En el cas del 9-N, afegeix la resolució, “no consta” que ho hagi fet.
Si el Constitucional no ha sol·licitat auxili, no té sentit, addueix el jutge, que s'adoptin “mesures d'urgència a sol·licitud de particulars, tot i que ocupin càrrec públic”, en al·lusió als partits polítics que van presentar les denúncies. Un jutge de guàrdia, afegeix, s’ha de “cenyir a fets concrets”. Una cosa semblant afegeix el jutge de guàrdia de Badalona, que també ha rebutjat paralitzar la votació, com demanava un particular. No consta, argumenta aquest altre magistrat, que s'hagi demanat auxili per part del Constitucional “ni indicació de qui ha d'executar la providència” que, segons la denúncia, s'ha vulnerat.
El 4 de novembre passat, el Constitucional va suspendre, per unanimitat, les actuacions i els actes de preparació (cartes als alcaldes reclamant locals, web de la Generalitat, campanya institucional) del “procés de participació ciutadana”. El tribunal, malgrat això, no va accedir a una altra de les reclamacions del Govern central: que advertís el president de la Generalitat, Artur Mas, que estava obligat a complir aquesta resolució.
El magistrat avala, en cert sentit, el procés de participació: “L'acte en si mateix considerat de la votació, participació ciutadana o com es vulguin anomenar els actes de canalització de la voluntat popular” no implica cap mena de delicte. El jutge de guàrdia incideix en aquest punt i subratlla que el ciutadà "és lliure d'expressar la seva opinió quan des dels poders públics se’l convoca i es facilita tot perquè que ho faci".
A la tarda, el jutge ha rebut 12 denúncies més; una de les quals, novament, d’UPyD, que ha demanat que es detingués la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, per informar sobre la participació. Ha obert diligències per totes les denúncies, que seguiran el curs habitual. La seva decisió es basa en l'informe del fiscal de guàrdia de Barcelona i enviat per la Fiscalia Superior de Catalunya a la resta de fiscals que estaven de guàrdia, i que han assumit aquesta tesi. Les denúncies de diverses formacions, inclosa la Falange, han estat un degoteig en els partits judicials catalans i, segons fonts judicials, no hi ha constància que cap hagués acordat mesures cautelars.
En el cas de Tarragona, el jutge de guàrdia ha rebut dues denúncies de particulars. I malgrat que no ha acordat la retirada d'urnes, sí que ha ordenat als Mossos que identifiquessin "els locals públics” on s’ha votat i també les persones que n’han autoritzat l’ús.
El ministre de Justícia ha manifestat que, en funció de les investigacions obertes, els propers dies es prendran les mesures judicials que calgui.
Sobre la firma
