Preservar la democràcia?
L'Executiu del PP, amb la complicitat de bona part de l'arc parlamentari, ha estat incapaç de respondre a la voluntat de gran part dels catalans
El Consell de Ministres va decidir impugnar la nova convocatòria del 9-N a Catalunya per “preservar la democràcia”. Després del bloqueig ja aconseguit de la consulta anterior, el Govern espanyol vol evitar ara que un conjunt heterogeni de persones, expressi la seva opinió en un acte sense cap conseqüència jurídica i que forma part del dret d'expressió i manifestació que tota democràcia, que es preï com a tal, incorpora i protegeix. Un episodi més d'una cadena de despropòsits amb què l'Executiu del PP, amb la complicitat de bona part de l'arc parlamentari, ha estat incapaç de respondre a la voluntat de gran part dels catalans d'exercir com a subjecte polític propi.
Vora tres quartes parts de l'electorat català (si hem de fer cas del que indiquen les enquestes i de la proporció de diputats que hi donen suport) volen poder expressar la seva opinió sobre com haurien de ser les relacions entre Catalunya i Espanya, després que el Tribunal Constitucional tanqués la porta al nou escenari que plantejava la reforma de l'Estatut. La falta de resposta a aquesta petició ha fet que entrem en un nou escenari, en què els partidaris de la independència plantegen el tot o res. Al mig s'han perdut suports i ha crescut el nerviosisme.
La proposta del nou 9-N va permetre recompondre l'acord sobre la necessitat de poder votar, i podria haver estat aprofitat si hi hagués algú a l'altra banda disposat a fer alguna cosa més que tancar portes. La nova impugnació del Govern Rajoy davant una acció col·lectiva sense contingut jurídic mostra més l'intent de situar el focus en qualsevol cosa que no siguin les targetes black, l'Operació Púnica o la imatge d'Acebes declarant com imputat, que no una resposta política seriosa a una mobilització social que no mostra signes de defallir. Tornar a situar el Tribunal Constitucional enmig de la batussa no afavorirà gens la seva deteriorada imatge i el seu necessari paper arbitral i de garantia normativa.
No té sentit parlar de “preservar la democràcia” quan la llei i les institucions s'usen per evitar precisament que aquesta democràcia compleixi l'objectiu de canalitzar dissentiments i conflictes. Tot plegat arriba a un punt grotesc quan aquesta mateixa democràcia fa aigües pertot arreu i no hi ha autoritat política de relleu, des de l'anterior Rei al president de Govern espanyol, que no es vegi obligat a demanar perdó per alguna actuació que l'afecta i sobre la qual té responsabilitats.
No ens hauria d'estranyar que un partit creat amb prou feines fa mig any sigui el que acumuli més intenció directa de vot quan diu en veu alta el que molta gent comenta pertot arreu. Mentre no siguem capaços d'entendre que el que passa a Catalunya no està desconnectat de la greu crisi institucional, econòmica, social i generacional que afecta Espanya, no aconseguirem sortir del laberint.
No es pot reduir el procés català a unes elits que volen cobrir les seves vergonyes, que en tenen. La veritat és que una gran part dels catalans creuen que tenen dret a votar sobre el que els afecta. Se senten subjecte polític. Negar-se a aquesta evidència només conduirà a la malenconia o a l'autoritarisme. En democràcia ningú hauria de demanar perdó per voler votar.
