_
_
_
_
_

“Crear una cosa que tots els nens del món estimen aclapara”

Els creadors de la multimilionària saga ‘Pokémon’ visiten el Saló del Manga de Barcelona

Junichi Masuda i Shigeru Ohmori posen amb dos 'pokémon'.
Junichi Masuda i Shigeru Ohmori posen amb dos 'pokémon'.Massimiliano Minocri

Són sensei i aprenent. Junichi Masuda i Shigeru Ohmori. El primer, vaixell insígnia de Pokémon, la saga de Nintendo que ha venut més de 260 milions de jocs, la segona franquícia del mitjà només per darrere de Super Mario. El segon, l'alumne que ara segueix els passos assumint la direcció dels nous capítols. Però tots dos segueixen la mateixa filosofia: crear per i per als nens. Xavals com el centenar llarg que els va ovacionar d'allò més des de les butaques de l'auditori del col·legi Lestonnac, una de les parades de la seva visita a Barcelona que els homenatja en el 20è aniversari del Saló del Manga. Masuda, emocionat, amb una visera de Pikachu, ho va resumir en una frase: “Crear una cosa que tots els nens estimen, aclapara”.

I s'hi dedica en cos i ànima. Només a Espanya, aquesta franquícia de 18 anys que engloba més de 800 capítols televisius, 17 pel·lícules i més de 60 videojocs ha venut més de set milions de còpies. Ja a l'entrevista, relaxat després de l'apoteosi infantil i acompanyat del seu alumne Ohmori —que només respon si se li pregunta directament, deixant tot el protagonisme al seu mentor—, Masuda és humil en les seves ambicions: “Volem que Pokémon sigui una eina de comunicació entre els nanos”. Per això no vol dir que els seus jocs surtin per a consoles de sofà i pantalla gran, perquè hi hauria menys “contacte humà” que amb les portàtils, per molt que l'espectacularitat d'un enorme televisor sigui atractiva.

Les dades del fenomen

Els més de 60 jocs de Pokémon han venut més de 260 milions de jocs a tot el món.

21.500 milions són les cartes de Pokémon que circulen entre els col·leccionistes.

La sèrie de televisió ja suma més de 800 episodis repartits en 17 temporades.

En cinemes, s'han estrenat 17 llargmetratges ambientats en aquest univers.

En realitat, el que busca Masuda amb Pokémon és reviure una sensació molt concreta de la infància. Els estius a Kyushu, la més meridional de les quatre grans illes nipones. Passejos amb bicicleta pels boscos profunds. Inspecció minuciosa d'aus, insectes, peixos. Experiències paral·leles a les de Pokémon, que consisteix a caçar estranyes criatures, ensinistrar-les i enfrontar-les en combats. “Esclar que em va influir moltíssim per als meus jocs. El que busco és evocar aquest somriure en el nen que està descobrint el món”. Masuda toca una de les fulles d'una planta ornamental i diu: “Em fascina pensar per què cada cosa és com és. Per exemple, per què aquesta fulla és corba”. Per al seu successor com a director dels jocs Pokémon, Ohmori, és diferent: “Jo ja vaig començar a programar de nen. Volia dissenyar jocs des del principi”.

El debat de sempre del videojoc, si el que fan aquests dissenyadors són art o no, fa cavil·lar Masuda. “Un videojoc és un treball en equip, i per tant no hi pots posar totes les teves idees o reflexions. Per nosaltres és més com un esport, perquè busquem divertir. Però un esport és un art?”. Si se'l colla en la pregunta, recordant-li el seu amor per Stravinski i Xostakóvitx i la seva feina també com a compositor de les bandes sonores dels seus jocs, cedeix: “Sí. És obvi que en un videojoc hi ha elements artístics i estètics que es dirigeixen a l'adult. És inevitable. Però per nosaltres és secundari. El més important és que els nens gaudeixin”. Això no li impedeix afirmar que en tots els títols de la saga hi hagi al darrere una simbologia. Per exemple, Pokémon X Y, batejat en honor als eixos de coordenades horitzontal i vertical, parla de “com les persones pensen i actuen de manera diferent, però sempre hi ha punts en comú”. A Perla y Diamante va voler expressar “la complementarietat” i a Blanco y Negro, “els contraris”.

Els 719 pokemon. Ohmori va explicar que la clau per crear-los és imaginar qualsevol cosa, des d'un flexo a una ampolla, com un possible pokemon.
Els 719 pokemon. Ohmori va explicar que la clau per crear-los és imaginar qualsevol cosa, des d'un flexo a una ampolla, com un possible pokemon.

El 28 de novembre, dues noves obres amb aquesta dicotomia simbòlica al títol sortiran al mercat per a la consola Nintendo 3DS: Omega Rubí i Alfa Zafiro, remakes de dos clàssics del 2002 per a l'última generació de les extintes Game Boys. El seu líder creatiu, Ohmori, reconeix que va sentir el pes d'assumir la batuta: “Em va agafar una mica d'imprevist, perquè encara estàvem acabant Pokémon XY. No vaig dir res a Yunichi (Masuda) i hi vaig estar donant voltes. Però quan vam acabar XY, vaig parlar amb Yunichi, vaig reunir l'equip i vaig assumir el repte”. Masuda, també amant de la gastronomia, bromeja amb el desafiament a què s'exposen tant ell com Ohmori sabent que creen per a una audiència de milions de nens: “És com fer una paella. Si cuino una paella per a tota la meva família, i els agrada, doncs això m'animarà a seguir cuinant. La clau és aconseguir la paella que agradi a persones molt diferents entre si”. Encara que reconeix que la seva no és tan bona “ni de bon tros” com les de Barcelona.

El secret de Pikachu

No era el pokémon estavella del primer joc. De fet, com recorda Masuda, "només se'l podia caçar en un bosc, i no sortia gaires vegades". Però quan la sèrie de televisió el va assenyalar com el pokémon principal del protagonista, es va convertir immediatament en la criatura més universal d'aquest univers. Grassonet, groc i incapaç de parlar. Tot el que diu és el seu nom: "Pika-pika, pikaaachuu". Masuda explica d'on ve: "Pika és l'onomatopeia japonesa del llamp i chu vol dir ratolí. Així que el seu nom és ratolí elèctric". Nom que no canvia en cap dels múltiples països infectats per la febre Pokémon.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_