_
_
_
_
_

Olghina, l’amor adolescent del rei Joan Carles

La sèrie de Telecinco ha retornat a l'actualitat la comtessa Di Robilant, que amb 22 anys es va enamorar bojament de Juanito, el fill gran dels comtes de Barcelona. Avui el recorda amb nostàlgia

Olghina di Robilant, a Ravello, l'any 1945.
Olghina di Robilant, a Ravello, l'any 1945./ Dufoto / foto scala, florence, copyright 2014

"Era joveníssim i ja tenia un cos atlètic i uns moviments molt hàbils. Juanito va acostar la galta a la meva. Cremava. Els seus llavis es van aturar a la meva orella i jo em vaig fer una mica enrere. ‘Guapa’, va murmurar”.

La comtessa Olghina di Robilant narra al seu llibre Sangre Azul (1991) la trobada amb el seu Juanito una nit d'estiu del 1956. Ell tenia 18 anys; ella, 22. Ara la sèrie de Telecinco El Rey porta a col·lació aquell primer amor de qui va ser Joan Carles I, rei d'Espanya.

“Va sorgir un amor a primera vista entre companys de taula. Me'n vaig enamorar com una col·legiala. Era una relació alegre, simpàtica, sense pretensions, sense compromisos, així que no érem fidels”, ha recordat ara en conversa amb EL PAÍS la comtessa, a punt de fer 80 anys.

“Jo no vaig conèixer el Rei. Vaig conèixer un noi, al qual els amics anomenàvem Juanito. Era bromista, alegre i juvenil. El seu pare, Joan de Borbó, i el llavors cabdill Franco li havien prohibit que es casés amb una noia que no fos de la família reial. Fonamentalment, ell estava unit amb la dona més guapa de les cases reials europees, Maria Gabriel·la de Savoia, però després també l'hi van prohibir”.

Les noces reials sempre són un problema; per això, dos anys abans de l'enamorament entre Olghina i Juanito, el 1954, la reina Frederica de Grècia va llogar el vaixell de l'amor, l'Agamemnon. Eren temps durs per a les monarquies europees entre exilis i falta de recursos per a viatges i fastos. Gràcies al dispendi dels reis de Grècia i de l'armador grec Eugene Eugenides, gairebé un centenar de membres de les cases reials europees amb fills en edat de merèixer van anar 11 dies de creuer. “Aquests caps coronats –actuals, jubilats i aspirants–”, diria The New York Times, “prínceps i princeses; ducs i duquesses i nombrosos nobles de les pàgines de l'Almanac de Gotha, han decidit, lògicament, que en aquests temps democràtics, ells i les seves famílies tenen el mateix dret a unes vacances que l'home comú”.

“No va ser un gran fusell, i menys jo. Deu haver millorat per caçar elefants”.

A Juanito el va enxampar el creuer en plena efervescència (16 anys) i es va quedar amb ganes de més. “Sempre teníem els pares al damunt”, expliquen les cròniques d'Associated Press. “M'hauria agradat que hagués durat un mes”, va declarar el rei Pau de Grècia, l'amfitrió. “Però no podia imaginar que això fos tan terriblement car”. La reina Frederica anava a la seva: “Només Déu sap què passarà, però jo espero que en sorgeixi alguna cosa”.

Joan Carles va tenir temps de fer ullets a Sofia, una noia grega de la seva mateixa edat, primogènita dels que pagaven el creuer, i a Maria Gabriel·la de Savoia. La llavor va quedar plantada. Al cap de sis mesos, dos dels viatgers, Maria Pia de Savoia i Alexandre de Iugoslàvia, contreien matrimoni. Sofia i Joan Carles van trigar vuit anys.

Quan van baixar del vaixell, els que regnaven, com els grecs, van anar cap als seus països, i la resta cap a Portugal. Als anys cinquanta es clavava una puntada de peu a Estoril i apareixia un exrei o un exaspirant: els Savoia d'Itàlia, els comtes de París, Miquel de Romania, Simeó de Bulgària, els Bragança de Portugal, els Karadjordjevic iugoslaus, els arxiducs d'Àustria, més els Borbons d'Espanya... I al seu al voltant, la cort, com Olghina di Rubilant, que havia acabat els estudis de Belles Arts a Venècia.

En un sopar de tots junts a la propera platja del Guincho van coincidir Juanito i Olghina. Era l'estiu del 56. Cada vegada que intentava posar-se la forquilla als llavis, Juanito li clavava un cop amb el colze. Van ballar i alguna cosa més.

Poc després Juanito va marxar a la mili. “Em va enviar fotos vestit amb l'uniforme”, va escriure al seu blog Olgopinions, al juny, coincidint amb el dia de la seva abdicació. “M'escrivia que al buc escola dormia abraçat a un coixí, pensant que era jo, i que va caure de l'hamaca, i així va tornar a la realitat”.

Aquesta tendra correspondència la va publicar, el 1988, el setmanari Interviú. “... I per això vull dir-te que quan jo dic una cosa”, escrivia Joan Carles, “com la tarda de les estovalles blanques, ‘t'estimo’, era i és la veritat. ... Jo, per mi, anys i anys podria seguir-te estimant, però no seria jo, seria el meu subconscient, ja que a mi –no el meu cos sinó la meva ànima–, em tira seguir fil per randa els passos del meu pare i no trair-lo mai (...). No em negaràs que jo et vaig dir que em devia a Espanya i que mai podríem fer realitat aquest somni...”.

En una altra carta, li explica la seva relació amb Maria Gabriel·la de Savoia. “Saps que estic enamorat de tu com de cap altra noia fins avui. Però saps també que, per desgràcia, no puc casar-me amb tu. Per tant, com que he d'escollir, crec que Gabriel·la és la més convenient”.

“Mai vam estar compromesos”, reconeix Olghina a aquest diari, “però ens vam mantenir en contacte fins al 1960. Ens escrivíem cartes i coincidíem en viatges i festes. La premsa s'ha referit sovint a la nostra relació com alguna cosa més que una amistat i jo mai ho he negat”.

“Sobretot vaig conèixer Juanito durant caps de setmana caçant la perdiu o, a l'hivern, ànecs i oques. No va ser un gran fusell, i menys jo, que estimava i estimo els animals. Deu haver millorat per caçar elefants...”.

La vida d'Olghina era, si més no, agitada. El 1958, és a dir, mentre es cartejava amb Joan Carles, va ser la protagonista de l'escàndol de Rugantino. A la discoteca romana celebrava el seu 25è aniversari amb Pasolini, Rosellini i famosos playboys entre els convidats; una ballarina turca es va quedar en top less i el batibull –llavors el llistó de l'escàndol era baixet–, el va recrear Fellini a la Dolce Vita (1960).

Amb 25 anys, Olghina es va convertir en mare soltera per a escàndol de la família i, especialment, de la seva mare, que no va parar fins a aconseguir la custòdia de la seva néta Paola. Mai ha revelat el nom del pare, encara que el 1989 el setmanari Oggi va publicar declaracions seves assegurant que era el Rei d'Espanya. Olghina ho va desmentir.

Periodista encara en actiu, a la comtessa Olghina li agrada que la reina actual sigui col·lega de professió. Del seu marit, del fill de Joan Carles, el rei Felip VI, no en sap res. “Mai vaig conèixer el seu fill”, declara a aquest diari. “Pels diaris i la televisió crec que és un home jove i guapo, que ho està fent bé en el paper de sobirà”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_