“Fa més de dos mesos que no prenc llet per esmorzar”

“Fa més de dos mesos que no prenc llet per esmorzar i l'última vegada que vaig menjar peix –d'això fa ja molt de temps– va ser perquè un amic em va convidar a pescar i vam agafar quatre o cinc orades”, relata Francisco Javier Carrión, de 39 anys, que viu amb la dona i dos fills al barri tarragoní de Sant Salvador. El testimoniatge de Francisco exemplifica les alarmants dades que ahir va revelar l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat): el 2013 el risc de pobresa afectava a Catalunya el 19,8% de la població, xifra cinc dècimes superior a la del 2012. Aquests percentatges signifiquen que el 2013 al voltant de 40.000 persones es van incorporar a la població que es considera en risc d'exclusió social.

La presidenta de la Mesa del Tercer Sector Social de Catalunya, Àngels Guiteras, va exigir ahir a la Generalitat que els propers pressupostos prioritzin la lluita contra la pobresa. “Més enllà de les estructures d'Estat, hem de treballar per disminuir la pobresa i fer front a la crisi social”, va afirmar Guiteras, qui va afegir que el “país es troba fracturat” per una bretxa oberta i cada vegada més gran entre rics i pobres. La presidenta de la Mesa del Tercer Sector va arremetre contra les Administracions assegurant que les dades de l'Idescat reflecteixen que els Governs “no estan fent front a una pobresa que és extensa”, perquè afecta més persones; severa, per la dificultat de cobrir necessitats bàsiques, i crònica, ja que atrapa les persones i s'allarga en el temps.

Francisco i la seva família sobreviuen gràcies a entitats com la Creu Roja, que dijous va presentar el setè estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat a la demarcació de Tarragona i les Terres de l'Ebre. L'estudi va reflectir la conseqüència més directa de la pobresa: en aquestes comarques la salut física i emocional de 8 de cada 10 persones en situació vulnerable s'ha vist afectada per la crisi.

“Més enllà de les estructures d’Estat, s’ha de combatre la pobresa”, afirma Guiteras

El panorama per a usuaris de la Creu Roja com Francisco és desolador. “Tinc por de ficar-me al llit perquè començo a pensar com fer front a tot fins que per fi aconsegueixo adormir-me, de matinada. Se te'n van les ganes de viure”, explica Francisco, que treballava en el sector metal·lúrgic. “Guanyava entre 1.000 i 1.500 euros al mes, vivíem bé, però em vaig quedar a l'atur fa cinc anys”, relata. En l'actualitat, els únics ingressos de què disposa la seva família són els 200 euros que aporta la seva dona, de 30 anys, que treballa dues hores al dia en un centre d'estètica. Tenen dos fills, de 8 i 5 anys, a qui la Generalitat només ha concedit la meitat de la beca menjador, explica Francisco. Els dos nens mengen al col·legi gràcies a la Creu Roja, que els abona els diners que falten. “Tot el que aconseguim és per a ells, la meva dona i jo ens alimentem a base de pasta, o de verdures que planten familiars”, compte Francisco.

La família es troba en procés de desnonament perquè fa tres anys que no pot pagar la hipoteca. “No sé si ens tallaran la llum aquest mes”, confessa. Els pares de Francisco, que viuen a València, no poden ajudar-los. “Els desnonaran al gener”, explica. “L'hivern passat vam encendre l'estufa el més just i ens abrigàvem amb mantes”, afegeix. Francisco recorda com una nit la desesperació per cuidar la filla, que tenia bronquitis, el va portar a despertar uns veïns a les quatre de la matinada per demanar-los 50 euros per poder comprar medicines. “La nena cada hivern té episodis de bronquitis”, confessa Francisco entristit. “He arribat a passar una setmana al llit amb febre sense poder comprar un ibuprofèn”, detalla Francisco.

“No poder comprar joguines als nens per Reis és el que porto més malament”