El jutge apunta greu corrupció en empreses públiques de Madrid
El magistrat atribueix a Granados el cobrament de comissions il·legals des de societats autonòmiques
L'extensa trama de corrupció que investiga el jutge Eloy Velasco dins de l'operació Púnica arriba a òrgans estratègics del Govern de la Comunitat de Madrid, on va tenir el poder absolut Francisco Granados, un dels suposats cervells de la xarxa.
Granados va ser conseller autonòmic durant vuit anys en departaments inversors com Transports, on va arribar al càrrec en plena ampliació del Metro amb adjudicacions d'obres amb pressupostos multimilionaris; Presidència, Justícia i Interior.
En les resolucions judicials que ha dictat el magistrat Velasco per ordenar mesures cautelars contra alguns dels detinguts s'apunten diverses conductes corruptes per part de Granados com a responsable d'Arpegio (empresa pública dedicada a la gestió de sòl), Imade (institut autonòmic per a la promoció econòmica mitjançant ajudes financeres a societats) i Pamam (Patronat d'Àrees de Muntanya des del qual la Comunitat de Madrid dirigeix inversions milionàries en municipis de la Sierra Norte).
La investigació judicial ha acreditat que Granados va cobrar suposadament comissions il·legals com a conseqüència dels contractes adjudicats a l'empresa Warner Music des del Patronat d'Àrees de Muntanya per a organització de festes als municipis de la Sierra Norte. El jutge sosté que Granados tenia prou capacitat com a administrador de diferents empreses autonòmiques, com les tres esmentades per “influir sobre els contractes” que s'adjudicaven des d'aquestes entitats.
La mecànica del frau descobert després de vuit mesos d'investigació pel jutge Velasco i la Fiscalia Anticorrupció és semblant en la majoria dels casos analitzats que han desencadenat la imputació de 51 persones.
Francisco Granados, amb el poder que atresorava en els seus càrrecs públics del Govern de la Comunitat de Madrid i la immensa influència que podia exercir sobre els alcaldes del PP com a conseqüència del seu càrrec de secretari general del partit a Madrid, va treballar durant aquests anys per afavorir determinades empreses en l'adjudicació de contractes. Ho va fer directament, com a alt càrrec autonòmic, o indirectament, com a intermediari per aconseguir determinades adjudicacions a favor d'altres societats per part de diferents ajuntaments.
Aquest esquema d'actuació es repeteix en el cas de David Marjaliza, constructor de Valdemoro i amic íntim de Granados. L'única diferència entre tots dos és que l'empresari no disposava de poder polític per decidir sobre adjudicacions públiques. En els últims anys, segons la investigació oberta a l'Audiència Nacional, Marjaliza va exercir no només com a constructor que s'aprofitava de les seves amistats per aconseguir contractes o fer-se amb solars municipals a bon preu sobre els quals podia aixecar els seus negocis, sinó també com a intermediari per aconseguir adjudicacions manegades a favor d'una empresa determinada.
El jutge sosté que Marjaliza va treballar a favor dels interessos de Cofely, filial de la multinacional francesa GDF-Suez, especialitzada en sistemes d'eficiència energètica. Cofely va aconseguir contractes multimilionaris de set ajuntaments madrilenys (un dels quals governat pel PSOE i la resta pel PP). La investigació de la Guàrdia Civil considera acreditat que Marjaliza i els responsables dels diversos municipis cobraven comissions il·legals per l'adjudicació dels contractes. El magistrat posa a títol d'exemple que a Móstoles (el segon municipi madrileny més poblat després de la capital) es va pactar una comissió il·legal de 240.000 euros per un contracte de 72 milions; a Collado Villalba, la comissió era de 70.000 euros per un contracte de 30 milions.
Entre els procediments que utilitzaven els corruptes, el jutge n'esmenta un d'especialment eficaç per als imputats: contractes adjudicats mitjançant un sistema opac pel qual es convidava una sèrie d'empreses a concursar i aquestes empreses, encara que de diferent nom, eren propietat de la mateixa persona, de manera que l'èxit estava garantit.
Un escàndol ple de pistes
Francisco Granados ha deixat en els seus 13 anys de vida política activa, primer com a alcalde de Valdemoro (1999-2003) i després com a conseller de la Comunitat de Madrid (2003-2011), nombroses pistes sobre l'escàndol que ha esclatat ara.
Com a alcalde de Valdemoro, Francisco Granados va adjudicar un solar per edificar un hotel al costat de la nova instal·lació recreativa que la Comunitat de Madrid impulsava molt a prop: el parc Warner. Per vendre aquest sòl, va convocar una subhasta, el mètode més net per a aquest tipus de procediments, però va decidir que fos restringida a cinc empreses, que competirien entre si per oferir el millor preu per la parcel·la. Va resultar que les cinc empreses tenien noms diferents però un mateix amo, David Marjaliza, el seu amic íntim dels últims 20 anys.
A Marjaliza li va endossar Granados un xalet que havia comprat a Marbella. Alguns mesos després d'aquesta operació de venda, seguien arribant factures per moblar la casa a nom del mateix Granados.
El 2009, com a conseller totpoderós del Govern d'Esperanza Aguirre, es va enfrontar a un altre escàndol. Un exdirectiu de l'empresa Dico, constructora propietat de Ramiro Cid, imputat també en l'operació Púnica, va denunciar que havia pagat una comissió de 200.000 euros a Granados i detallava totes les pràctiques corruptes que havia presenciat en diferents pobles de la Comunitat de Madrid on governava el PP. Granados va desmentir els fets que ara ha posat Manos Limpias a la disposició de la justícia.
En la seva última etapa de conseller, va fitxar a dit per a la direcció general de Seguretat tres guàrdies civils com a assessors amb un sou de 60.000 euros bruts a l'any. Aquests tres guàrdies civils van acabar imputats pel suposat espionatge a Alfredo Prada i Manuel Cobo, dos dirigents del PP, adversaris d'Esperanza Aguirre en la seva carrera pel poder nacional del partit. L'expresidenta autonòmica el va defensar sempre, fins que va prescindir dels seus serveis per haver filtrat una notícia, segons admet ella mateixa.
