_
_
_
_
_

Eduardo Chillida fa inventari

El ‘Catálogo razonado de escultura’ reuneix en 2.000 pàgines mig segle de procés creatiu de l'artista donostiarra

Mikel Ormazabal
Eduardo Chillida, durant el muntatge de la 'Pinta del vent' (1977).
Eduardo Chillida, durant el muntatge de la 'Pinta del vent' (1977).César Lucas

Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924-2002) era un jove alumne del Col·legi d'Espanya, a París, quan el 1948 va engendrar la seva primera escultura, Forma, una peça modelada en guix que un any després es va exposar a la capital francesa. A Forma, inspirada en l'escultura grega arcaica del Louvre, la van seguir 1.360 obres més aproximadament, fins a completar un insigne llegat que va situar l'artista basc entre els més excel·lents del segle XX. Tota aquesta producció escultòrica es recollirà íntegrament a Eduardo Chillida. Catálogo razonado de escultura (Editorial Nerea), una mena d'inventari imprescindible de l'autor que constarà de cinc volums. Ahir es va presentar el primer tom, amb les 274 creacions realitzades entre el 1948 i el 1973, i els altres quatre es publicaran un per any.

És el resultat d'un meticulós rastreig per galeries, col·leccions privades, cases de subhastes, museus... fins a tenir el llistat complet d'obres, algunes en parador desconegut —el 20% aproximadament—. Quatre anys d'investigació que Ignacio Chillida, un dels vuit fills del creador, i el seu gendre Alberto Cobo han necessitat per ordenar cronològicament totes les peces, fer una ressenya historiogràfica i corregir imprecisions que s'han arrossegat d'una publicació a una altra.

Más información
Chillida en espera del Chillida-Leku (castellà)
Chillida-Leku seria viable amb una aportació pública de 400.000 euros (castellà)
Chillida reviu a Zabalaga (castellà)

Un catàleg rotund, com les creacions de Chillida. 375 pàgines en format gran, escrit en castellà, basc i anglès, dirigeixen la mirada a la primera etapa creativa de l'autor, des de les seves peces inicials a França fins als anys en què va treballar a Hernani (Guipúscoa) i Sant Sebastià. Eren els temps en què va crear les sèries Enclusa de somnis, Punt de trobades, Al voltant del buit o Elogi de la llum, obres com Ilarik, Lurra, els estudis de la Pinta del vent que va començar a idear el 1952. Els anys del ferro forjat i l'acer, tan predominants en el primer període, quan també va treballar el bronze, alabastre, marbre, fusta o la terra cuita.

Aquest catàleg és “el millor regal que podem fer al nostre pare”, va dir Ignacio Chillida. Servirà de referència documental per a la comunitat acadèmica, comissaris, col·leccionistes i amants de l'obra de l'artista. La publicació és purament descriptiva, sense cap contingut sobre l'estètica del creador, tret de l'anotació crítica del pròleg signat pel catedràtic d'Història de l'art Kosme de Barañano.

Els autors han hagut de fer una tasca gairebé detectivesca, segons Cobo, per localitzar algunes escultures, documentar-les i crear una fitxa individual amb informació detallada de les obres. Han utilitzat l'arxiu que Gisèle Michelin, propietària de la Galeria Maeght (París), amb qui va treballar molts anys Chillida, va anar preparant els anys cinquanta i que tres dècades després va donar a la fundació de l'artista, on es va continuar aquesta tasca de catalogació. Però per documentar-ne algunes fins i tot han hagut de recórrer a les pòlisses de les assegurances que es contractaven per transportar les escultures.

Aquest projecte, pressupostat en uns 600.000 euros, té el suport econòmic de la Fundació Kutxa. El logo de la Fundació, tal com va recordar el responsable de l'Obra Social, Carlos Ruiz, també és obra del creador donostiarra. L'editorial Nerea espera “cobrir despeses”, va dir la gerent, Marta Casares, amb la venda del llibre (110 euros cada exemplar). Està pendent l'edició de la versió digital perquè el catàleg adquireixi “difusió mundial”, com va sol·licitar la família Chillida.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Mikel Ormazabal
Corresponsal de EL PAÍS en el País Vasco, tarea que viene desempeñando durante los últimos 25 años. Se ocupa de la información sobre la actualidad política, económica y cultural vasca. Se licenció en Periodismo por la Universidad de Navarra en 1988. Comenzó su carrera profesional en Radiocadena Española y el diario Deia. Vive en San Sebastián.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_