El Moianès i el Lluçanès decidiran aquest any si volen ser comarca
El Parlament aprova la convocatòria de les dues consultes
Els habitants de 18 municipis catalans decidiran en dues consultes que se celebraran abans de final d'any si es creen dues noves comarques a Catalunya, el Moianès i el Lluçanès, que actualment ja disposen de consorcis per mancomunar els seus serveis.
El Parlament català va aprovar ahir una moció d'Esquerra Republicana que va ser votada favorablement per aquest grup i per CiU, PSC i ICV-EUiA (101 vots en total), mentre que el PPC i la CUP es van abstenir i Ciutadans (C's) hi va votar en contra.
En aquesta moció s'insta l'Executiu català a treballar perquè siguin convocades consultes locals abans del 31 de desembre en aquests 18 municipis (deu del Moianès i vuit del Lluçanès) a fi que els seus habitants decideixin si volen que es creïn aquestes dues noves comarques en l'organització territorial catalana. Actualment, Catalunya té 41 comarques, creades a partir de la divisió territorial desenvolupada el 1936 per la Generalitat Republicana i recuperades el 1987 pel Govern català.
El text de la moció, que va ser defensat ahir pel diputat d'ERC Dionís Guiteras, que, al seu torn, és alcalde de Moià, obliga l'Executiu català a presentar projectes de llei específics per crear les dues comarques i a tramitar-los pel procediment de lectura única —pel qual s'escurcen els terminis parlamentaris— a fi que puguin ser aprovades en poc temps.
La Cambra catalana obre la possibilitat de crear el municipi de Medinyà
Aquesta urgència es justifica per l'entrada en vigor de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) de l'Administració central i que, per tant, té caràcter estatal. Aquesta norma restringeix les condicions per crear nous municipis i altres institucions locals, a més de suprimir consorcis com els que fa anys ja existeixen al Moianès i el Lluçanès.
La moció contempla la possibilitat que el Govern espanyol pogués impugnar ambdues consultes i que no poguessin celebrar-se, la qual cosa donaria motiu al fet que els projectes de llei es tramitin llavors pel procediment d'urgència.
Al marge del que passi amb les comarques del Moianès i el Lluçanès, el text de la moció també obre la possibilitat de crear el municipi de Medinyà després de fragmentar el de Sant Julià de Ramis (Gironès), i demana al Govern català un informe sobre la creació d'una altra comarca, la de l'Alta Segarra.
Els deu municipis de el Moianès són: Moià —la capital—, Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Calders, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Granera i Collsuspina, i actualment estan distribuïts en tres comarques: Bages, Osona i Vallès Oriental.
El Lluçanès és un territori situat entre la Plana de Vic i el Berguedà, la seva capital és Prats de Lluçanès i comprèn vuit municipis actualment repartits per tres comarques: Bages, Berguedà i Osona. Aquests vuit municipis són: Alpens, Lluçà, Olost, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès i Sant Martí d'Albars.
