_
_
_
_
_
Editorial
Es responsabilidad del director, y expresa la opinión del diario sobre asuntos de actualidad nacional o internacional

Coaccions abusives

Artur Mas afegeix a la pressió a funcionaris l'ordre de fer propaganda a ràdios i televisions

El succedani de consulta popular a favor de la independència previst per la Generalitat pel 9-N comença a desbordar el caràcter festiu amb què es va presentar per adornar-se de pressions indegudes i abusives. Primer va ser la insistent crida a la col·laboració de funcionaris com a teòrics voluntaris —a la pràctica, negar-s'hi requereix dosis de valentia— en l'organització d'una convocatòria que en el millor dels casos penjaria d'un buit legal, i en el pitjor seria obertament il·legal, amb la consegüent assumpció de responsabilitats individuals.

Editorials anteriors

Després, el Govern d'Artur Mas va comminar TV3 i Catalunya Ràdio a propagar més intensament l'esdeveniment, quan ja el consell professional de la televisió autonòmica havia protestat perquè la informació del 9-N estava “sobredimensionada”, per exemple, en comparació amb cas Pujol.

La sèrie de despropòsits desemboca de moment en l'obligació imposada a les emissores privades de ràdio FM (totes les cadenes d'àmbit tant autonòmic com general) i televisions amb seu a Catalunya d'emetre unes falques propagandístiques en què es convoca a contribuir en el “procés de participació” organitzat per Mas com a aperitiu de la seva campanya electoral. És una requisitòria que s'acull a la llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya (article 82) en la qual s'ordena a les ràdios i televisions privades a difondre gratuïtament els comunicats que l'Executiu català “cregui convenients per causes justificades i d'interès públic”.

En un decenni de vigència, aquesta llei no s'ha aplicat amb motiu d'incendis, nevades, inundacions i altres emergències. Per tant, resulta indubtable que el seu ús en aquest cas atempta contra el principi de proporcionalitat. És abusiu. I les ignotes “causes justificades i d'interès públic” no són de rebut. El mateix portaveu de Mas acaba de declarar que l'esdeveniment del 9-N no pot perseguir-se perquè no existeix: si no existeix, a què treu obligar ningú? O és que per ventura ha canviat ara l'astúcia d'esquivar la llei i es planteja un desafiament directe contra ella, per aconseguir la prohibició del 9-N, en benefici del victimisme?

Últim, però capital: l'apropiació indeguda de les ones per l'Administració —que només ha de regular-les tècnicament, sense sotmetre'n els continguts— conculca l'Estat de dret. Aproxima l'estil de l'actual Govern català al de llunyans populismes autoritaris.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_