_
_
_
_
_

Martina desbanca Júlia com el nom més posat a les nenes catalanes

La natalitat va baixar un 7,3% a Catalunya el 2013 i segueix en descens des del 2008

Nounats a la maternitat de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Nounats a la maternitat de l'Hospital Clínic de Barcelona. CARMEN SECANELLA

Marc segueix sent el nom més posat als nens que neixen a Catalunya, però Martina ha desbancat Júlia del primer lloc pel que fa a les nenes, segons ha informat aquest dimecres l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Una altra de les novetats de les últimes dades estadístiques de població a Catalunya és que noms com Valentina, Valèria, Nora, Lucas i Roc han entrat a la classificació dels 25 noms més posats, i han desplaçat els d'Irene, Anna, Laura, Roger i Víctor.

En general, segons l'Idescat, els noms més freqüents dels nadons del 2013 són curts, sovint monosíl·labs, i molts tenen la mateixa sonoritat en català i castellà. Així, segons l'estadística de naixements registrats el 2013, entre els nens Marc segueix sent el nom més freqüent, seguit de Pol, Biel, Àlex, Èric i Pau, mentre que entre les nenes Martina encapçala per primera vegada el rànquing, seguit de Júlia (que ocupava el primer lloc el 2012), Laia, Paula, Maria i Carla.

El nom de Marc és el més usual en tots els àmbits territorials, excepte a les comarques centrals, on el nom de nen més posat és Martí, exactament igual que l'any 2012. Els noms de nena més habituals mostren més variabilitat que els de nen: Martina és el nom més freqüent en l'àmbit metropolità, al Camp de Tarragona, a les comarques centrals i al Penedès, mentre que Júlia ho és a les comarques de Girona, Paula a les Terres de l'Ebre, Carla a les de Lleida i Aina a l'Alt Pirineu i la Vall d'Aran.

D'altra banda, els noms composts autòctons, tan freqüents en altres generacions, són ara minoritaris. Segons l'Idescat, les formes de nom compost més utilitzades l'any passat a Catalunya van ser Miquel Àngel per als nois i Anna Maria per a les nenes.

La natalitat baixa un 7,3% el 2013

L'any passat van néixer a Catalunya un total de 71.493 nadons, un 7,3% menys que el 2012, amb la qual cosa la natalitat segueix disminuint per cinquè any consecutiu en aquesta comunitat. Segons dades difoses avui per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), amb una disminució de 5.605 naixements respecte al 2012, la taxa el 2013 s'ha situat en 9,6 naixements per cada 1.000 habitants, una de les més baixes de la Unió Europea.

Els demògrafs de l'Idescat han explicat que la disminució del nombre mitjà de fills per dona és el factor que més està contribuint a la reducció del nombre de naixements a Catalunya. Un altre factor essencial és la pèrdua de població femenina en les edats fèrtils, que entre el 2008 i el 2013 s'ha reduït en poc més de 69.000 dones. Aquesta disminució del nombre de dones entre els 15 i els 49 anys és conseqüència de l'arribada a aquestes edats de les generacions poc nombroses nascudes durant els anys vuitanta i primera meitat dels noranta i de la reducció de dones estrangeres que han tornat als seus països d'origen.

L'Idescat ha destacat que es tracta del cinquè any consecutiu en què disminueix el nombre de naixements a Catalunya des del màxim de 89.024 registrats el 2008. Les zones on més han baixat els naixements són a les comarques centrals (-10,0%), al Penedès (-9,7%) i al Camp de Tarragona (-8,5%), mentre que a la resta de comarques el descens ha estat menys acusat: a l'àmbit metropolità (-7%), les comarques gironines (-6,6%), Ponent (-6,5%), l'Alt Pirineu i Aran (-3,8%) i les Terres de l'Ebre (-3,5%).

Del total de 70.206 naixements registrats el 2013 a Catalunya, 68.660 van ser simples, 1.534 van ser de bessons i 12 van ser triples, i un 6,6% dels parts van ser prematurs, és a dir, es van produir abans de la setmana 37 de gestació. A més, segons les estadístiques, la prematuritat està relacionada amb la multiplicitat: tots els parts de trigèmins van ser prematurs, així com la meitat dels parts dobles i el 5,6% dels parts simples, percentatges similars als anys anteriors.

L'indicador de fecunditat de Catalunya (nombre mitjà de fills per dona) el 2013 es va situar en 1,33 fills per dona, sis centèsimes inferior al de l'any 2012, molt per sota de països com França i Irlanda (2,01 fills per dona), i lleugerament per sobre de la taxa més baixa que registren Portugal (1,28) i Polònia (1,30). La reducció de la fecunditat a Catalunya ha anat acompanyada d'un augment de l'edat mitjana de les mares (31,6 anys).

També l'edat de les mares en néixer el primer fill, que va superar el llindar dels 30 anys el 2012, ha continuat augmentant fins a situar-se en els 30,3 anys el 2013. El nombre de naixements de mare estrangera va ser de 19.166 bebès, que representen el 26,8% del total de naixements, xifra que suposa una reducció del 10% en relació amb l'any 2012, percentatge superior a la disminució del naixements de mares amb nacionalitat espanyola, que va ser del 6,2%.

Segons l'Idescat, el descens de naixements de mare estrangera es deu tant a la disminució de la fecunditat com al descens del nombre de dones estrangeres en edat fèrtil a causa de l'emigració. Les dones estrangeres tenen una fecunditat més elevada (1,49 fills per dona de mitjana el 2013) que les de nacionalitat espanyola (1,23 fills per dona). L'estadística també revela que les dones estrangeres tenen els fills quan són més joves, amb una diferència de més de dos anys i mig en l'edat de la maternitat: les dones estrangeres tenen de mitjana els fills abans dels 30 anys (29,7 anys) i les dones espanyoles passats els 32 (32,3 anys).

Les dades de l'Idescat també indiquen que entre els naixements de mares estrangeres hi ha un clar predomini de fills de mares marroquines (6.222 naixements), seguits pels de mares romaneses (1.323), xineses (909), bolivianes (863), pakistaneses (710), equatorianes (684) i colombianes (531).

En relació amb l'any 2012, la disminució de naixements més elevada en números absoluts es dóna entre les mares marroquines (-587), xineses (-247), equatorianes (-191) i bolivianes (-156), mentre que la reducció dels naixements de mares romaneses és molt menor (-39). Un altre de les dades destacades és que l'any 2013 els naixements de mares no casades van representar el 40,9% del total, un percentatge molt més baix entre les mares estrangeres (27,2%) que entre les mares amb nacionalitat espanyola (45,8%).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_