Els somiadors llatins alcen la veu
Els ‘dreamers’ increpen als mítings líders com Hillary Clinton
La trobada de United We Dream (Somiem units), l'organització més important de joves llatins indocumentats dels Estats Units, ha acabat al 4-H Youth Center del bonic barri de Chevy Chase, a Maryland, a mitja hora de la Casa Blanca. Al terra, a les parets i al damunt de les taules, entre gots de cafè i restes de menjar, han quedat grans fulls de paper guixats amb els resultats d'un cap de setmana de debats. En alguns s'hi pot llegir, en anglès: “Objectiu: Obama. Objectiu número dos: algú que pugui influir Obama. Calendari: novembre i desembre del 2014. Supòsit: Senat republicà”.
El del president dels Estats Units no és l'únic nom que ha sonat a les reunions dels 50 joves arribats de diferents Estats per dissenyar la seva estratègia en vigílies que el Congrés quedi en mans dels republicans a les eleccions del 4-N, com anuncien les enquestes. Hillary Clinton, l'ex-secretària d'Estat i número u en les travesses demòcrates per la Casa Blanca, i el senador republicà d'origen cubà, Marco Rubio, entre d'altres, han anat també de boca en boca, de paper en paper.
Encara que el vot llatí no serà rellevant dimarts que ve i els candidats han deixat de banda qualsevol tema que incumbeixi una comunitat de 50 milions de persones, els activistes més joves, com United We Dream, han decidit convidar-se a la campanya, en la mesura que puguin. “Si els polítics ens han oblidat, nosaltres no els oblidem”, declara a EL PAÍS Cristina Jiménez, equatoriana de 30 anys i líder d'UWD.
L'estratègia a curt termini dels denominats dreamers té tres pilars: mobilitzar en la mesura que puguin la comunitat llatina en una cita electoral tradicionalment òrfena dels seus vots (25,2 milions d'hispans poden votar aquest any; el 2010 només s'hi van registrar un 6%); pressionar els candidats al carrer per obligar-los a prendre posició sobre la reforma migratòria i agitar les xarxes socials.
“El 2012 vam fer molta campanya a Maryland, Florida i Texas. Vam aconseguir un increment del vot d'un 36% en determinats districtes. Hem descobert que quan els dreamers compartim les nostres històries, porta per porta, la gent vol anar a votar. Aquest any només ho hem pogut fer a Texas. Com que el vot llatí no és rellevant, no hem aconseguit diners per més”, explica Jiménez.
Joves indocumentats pregunten a Clinton si dóna suport a la política migratòria d'Obama.
El porta a porta és un treball dur i poc visible, però abordar Hillary Clinton en un míting de qualsevol ciutat dels Estats Units té un impacte segur en els informatius. “Volem que vegin molt clar que el vot llatí no està comprat per cap partit”, afegeix la directora executiva d'UWD.
La pressió sobre Clinton al carrer no és una estratègia nova. Els dreamers ho fan des de fa temps amb els republicans. Si ara ho fan amb la possible successora d'Obama és perquè consideren que aquesta s'hi juga molt i pot influir en el president perquè compleixi la seva promesa de signar una acció executiva que posi fi a les deportacions. Amb un rècord històric de més de dos milions d'expulsats des que va arribar a la Casa Blanca, Obama és, per molts llatins, el deporter in chief .
A Carolina del Nord i a Iowa s'han registrat les últimes escenes de pressió cap a Clinton. En totes dues, la líder demòcrata ha evitat pronunciar-se amb claredat. “L'emigració és un tema important”, va respondre a un jove que li va preguntar a crits a Charlotte què opinava que a la seva mare la poguessin deportar en qualsevol moment. “El que necessitem és que es triïn més demòcrates”, va contestar a Iowa a un altre dreamer que volia saber quina era la seva posició sobre la promeses incomplides d'Obama.
“Cada elecció és important. Obama hauria complert la seva promesa d'aturar les deportacions si no hagués estat per aquestes eleccions”, recorda Lorella Praeli, de 26 anys, membre de la directiva de United We Dream. “El que passa és que aquest no és un bon any per a nosaltres ni per als demòcrates. El mapa d'aquestes eleccions no ens afavoreix. Els Estats on es disputa el Congrés tenen poca població llatina. A partir del 2015 serà diferent, perquè a les presidencials del 2016 sí que tindrem molta força. Confio que Obama ho tingui en compte i faci una acció executiva. Seria estúpid que no ho fes. Estic molt decebuda amb ell. No té credibilitat”, afegeix.
“Obama té una oportunitat excel·lent per rectificar la gran decepció que va suposar retardar l'ordre executiva sobre deportacions”, opina Kate Brick, experta en emigració de l'Americas Society / Council of the Americas. “Encara que el vot llatí no sigui important ara, els polítics han de tenir en compte que la comunitat hispana no oblidarà el 2016 el que diguin ara", afegeix.
Els dreamers estan posant aquestes setmanes sobre la taula el seu nou objectiu, després d'èxits com el programa d'Acció Diferida per als Arribats en la Infància (DACA, per les sigles en anglès: Deferred Action for Chilhood Arrivals), que permet a un milió de joves sense papers (uns 800.000 nois han sol·licitat el DACA) estudiar sense por de la deportació uns anys a més. Es tracta de garantir no només el seu futur a Estats Units, sinó també el de les seves famílies, indocumentades com ells.
“Obama pot fer més coses. Per això estem lluitant per aturar les deportacions dels nostres pares. No podem tenir sempre la por de perdre la família, pendents del telèfon, d'un trucada en la qual ens diguin que estan detinguts. És injust”, denúncia Felipe Sousa, brasiler de 28 anys i directiu també de United We Dream.
