L’Audiència intenta salvar la investigació del cas Pujol Ferrusola

L'Audiència Nacional intenta salvar una de les peces més importants del cas Jordi Pujol Ferrusola, en el qual s'investiga el suposat cobrament de vuit milions d'euros en comissions del primogènit de l'expresident català Jordi Pujol. La Secció Tercera de l'Audiència ha desestimat un recurs de l'exdona de Pujol Ferrusola, Mercè Gironés, en el qual s'oposava a la decisió del jutge instructor, Pablo Ruz, de reclamar informació bancària sobre el matrimoni i les seves societats a les autoritats d'Andorra. Paral·lelament, Gironés i Pujol Ferrusola van interposar una denúncia al principat contra la persona que va filtrar que la parella tenia fons als bancs del país pirinenc. Amb aquestes maniobres, la parella buscava paralitzar un element clau per a la instrucció del cas. En qualsevol cas, la decisió final segueix estant en mans de les autoritats d'Andorra.

En una interlocutòria –resolució raonada– emesa avui, el tribunal dóna llum verda a la comissió rogatòria de Ruz i considera que la petició de dades promoguda per la Fiscalia Anticorrupció “no té el seu origen en la filtració de dades a un mitjà de comunicació” per part d'un extreballador de la Banca Privada d'Andorra”, sinó en el comunicat del passat 25 de juliol en el qual l'expresident català confessava que tenia fons al principat que procedien de l'herència del seu pare, Florenci. La sala recorda que la investigació es va iniciar per la denúncia efectuada per María Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, que va explicar a la policia a finals del 2012 els viatges amb motxilles carregades de bitllets de 500 euros que aquest feia a Andorra.

La sala recorda que “no consta que l'autoritat judicial andorrana hagi iniciat cap investigació” sobre el suposat trencament del secret bancari, i considera que les afirmacions de Gironés, a les quals es va sumar Pujol Ferrusola, “no deixen de ser meres sospites o suposicions, que no tenen suport probatori, directe o indiciari”.

A més, la interlocutòria, de la qual ha estat ponent la magistrada Carmen Lamela, sosté que “fins i tot en el cas que l'únic origen de la notícia fos la filtració de dades duta a terme per un extreballador de l'entitat, això no invalidaria directament la investigació realitzada”. El tribunal recorda que la doctrina del Tribunal Constitucional estableix que “el dret a la protecció de dades no és de caràcter absolut ni il·limitat si entra en col·lisió amb altres drets fonamentals o béns jurídics igualment dignes de tutela”. I entre altres normes que justifiquen que algú que té obligació de guardar el secret de dades pugui vulnerar aquest deure de sigil cita la Llei de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme i la mateixa Llei d'Enjudiciament Criminal. Aquest text legal obliga a denunciar els delictes als qui en tinguin coneixement directe.

“És evident que l'obligació de denunciar que estableix la llei per a tota persona igualment ha d'estimar-se compresa en les excepcions que justifiquen i legitimen la cessió a tercers de dades de caràcter personal”.