_
_
_
_
_
9a JORNADA DE LLIGA | REIAL MADRID-BARCELONA

El Madrid imposa el seu futbol total

Els blancs, de festival en festival, superen un Barça que va acabar sotmès

José Sámano
Pepe marca el segon gol del Reial Madrid.
Pepe marca el segon gol del Reial Madrid.alejandro ruesga

Un Madrid polifacètic, amb gust per la pilota, tan capaç per al recorregut curt com per al llarg i ben escudat en defensa, va reduir el Barça, que va començar optimista i va acabar en fallida, superat sense miraments. L'equip madridista ha agafat embranzida i va de festival en festival. Davant el seu enemic clàssic va ser tot un simposi de futbol, de molts futbols i tots bons, dels millors. Un rival inassolible per als blaugrana, que un fulgurant gol de Neymar va donar-los empenta fins que, d'entrada a la segona part, el Madrid, pletòric, el va esmicolar. La porteria de Casillas es va convertir en un miratge borrós. A la de Bravo, els blancs gairebé hi segellen una massacre. I, pel mig, la sala d'estar dels blaugrana, també hi va ressaltar el Madrid, que ja no es pren la zona com una andana qualsevol. El Madrid d'aquests dies és irreprotxable.

Más información
Clàssics entre els clàssics
Debutants al clàssic
La transició blaugrana
El clàssic, en imatges (castellà)

Durant una hora, tots dos es van llançar el futbol a la cara, la qual cosa va quedar reflectida en un partit ple d'onatges, d'espasmes, amb la pilota com a tresor. Per primera vegada en molt de temps, el mig camp del Madrid va discutir el teva-meva al Barça. Va ser un partit sense barricades, expansiu i joiós, de porteria a porteria, però sense xivarris i pirotècnies, sempre a partir d'un futbol amb control, acaronant la pilota. El Barça genuí, encara que amb algunes esquerdes; el nou Madrid, sense fissures, un equip pel rondo, per al vertigen. El futbol total. Davant un adversari tan ferm, els blaugrana van fer més concessions del compte i aquest Madrid en èxtasi l'hi va fer pagar amb escreix fins a fondre el Barça abans de la mitja hora final.

S'hi va veure força el Barça de París. L'equip invicte en Lliga va tornar a tremolar davant de Bravo quan va haver d'examinar-se en un duel d'alt rang. No va ser l'únic, però ningú va decaure tant com Piqué, en una època per girar full. A partir d'aquest central, distret i desconnectat, el Madrid va iniciar la remuntada del gol matiner de Neymar. Els d'Ancelotti, que no es van destrempar, van mantenir el pols, amb la pressió alta de la seva columna de migcampistes, van aconseguir encapotar el rival amb una allau culminada per la rematada de cap de Bezema al travesser. En aquells moments, encara es debatia el Barça, amb tocs de Xavi i Messi, enganyosament lents amb la pilota. Era qüestió que canviessin de marxa Luis Suárez i Neymar. L'uruguaià, d'estrena després del seu arrest mundial, va deixar un catàleg del que és, un futbolista esplèndid. La passada lateral per al gol de Neymar va ser seva i des de la mateixa zona va il·luminar Messi davant de Casillas, que va evitar el 0-2 amb algun os d'aquests que a aquest noi li han servit de mampara tantes vegades. Un altre miracle. Un moment crucial per al desenllaç final.

No va ser l'únic, però ningú va decaure tant com Piqué, en una època per girar full

En ple certamen de bon futbol, Piqué es va fer un embolic, va naufragar de mala manera sobre l'herba i va tocar la pilota amb el braç sense que la situació fos extrema. Un privilegi per a Cristiano, a qui els penals li resulten un joc de nens. En una cita amb tantes celebritats, ni Messi ni Ronaldo en van ser actors principals. El futbol coral dels madridistes no va necessitar una versió sublim del portuguès. L'argentí, ben custodiat per aquest Madrid envernissat pels migcampistes, es va esfumar al mateix temps que tots l'equip. No va ser circumstancial que al descans, de Neymar, Messi i Iniesta, tan tendres sempre, en pengés una targeta groga. El grup d'Ancelotti, amb la seva armadura a l'eix, va obligar els barcelonistes a combatre cos a cos. Al contrari que en tants reptes precedents, la zona central, la sustentació cabdal del Barça, no era cap balconada per entotsolar-se. Aquesta batalla també la va guanyar el Madrid de Kroos, Modric, James i Isco, ovacionat per l'afició. Potser perquè simbolitza com cap el nou vestit de l'equip, que conjuga classe i fervor. Com aquest Isco d'avui.

En una cita amb tantes celebritats, ni Messi ni Ronaldo en van ser actors principals

El Barcelona, quan encara era competent, va patir més del compte pel costat d'Alves, que fa molt que no té amarres. Marcelo, una bala durant tota la nit, li va demanar l'hora una vegada i una altra. El Madrid va trobar aire amb l'excel·lent partit del seu lateral. Per l'altra banda, Carvajal, alertat per la seva acció en el gol culé, en què va cedir més metres del compte a Neymar, es va contenir més davant el brasiler i alguna avançada de Matthieu, gairebé totes de fogueig. El francès va deixar a la banqueta Jordi Alba, amb la idea que el Barça guanyés sostre per al joc aeri. Aquest joc no és una ciència. Per aquesta via va començar el seu ocàs, quan Pepe va caçar al vol una rematada en un córner.

A partir del gol del defensa blanc, el Madrid va desorientar els de Luis Enrique, que van patir un col·lapse monumental. Més ben ordenat i amb més energia, el Madrid disposat a domar la pilota es va compactar i va obrir el segon episodi, el de la carrera, que també puntua. És excel·lent, que un equip domini més d'una partitura i ho faci amb tanta destresa com eficàcia. Un equip sencer, versàtil com cap altre.

Isco simbolitza com cap el nou vestit de l'equip, que conjuga classe i fervor

De sobte, el tercer gol va reflectir l'estimbada visitant. Un batibull absolut. Els acadèmics no recomanen fer un canvi quan el joc disposa una acció a pilota parada, a favor o en contra. Luis Enrique es va saltar aquest capítol, va retirar Xavi a favor de Rakitic quan el català estava a punt de llançar un córner. Sense tacte encara, el croat va espifiar l'execució, la pilota va sortir arran de la gespa, fàcil per al rebuig. Hi va acudir Iniesta en un cantó del mig camp, i també Mascherano, que era el tancament. Una trobada babèlica, perquè el manxec no es va entendre amb l'argentí i va lliurar la pilota, mansa, a Isco. Ràpidament, CR, James i Benzema van tancar amb èxit la jugada. El tercer gol en una setmana del francès, fenomenal tota la jornada, lluny del radar blaugrana.

Se'n va anar Luis Suárez, no hi havia cap pista de Neymar, ni de Messi. El Madrid va impedir al Barça fer qualsevol revolta i fins al final només s'endevinava una pallissa més gran. El conjunt de Ancelotti ja tenia el turbo en marxa i només alguna precipitació blanca va evitar la destrossa dels blaugrana. El Barça només va aguantar una hora en una direcció. De principi a fi, de punta a punta, el Madrid va ser el just vencedor de totes les rutes, de tots els rumbs, de tots els manuals. Futbol d'aquí i d'allà per aquest Madrid íntegre, perfilat per debatre amb el Barça no només els marcadors, sinó el futbol en estat pur. En les dues facetes es va imposar en aquest clàssic.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Sámano
Licenciado en Periodismo, se incorporó a EL PAÍS en 1990, diario en el que ha trabajado durante 25 años en la sección de Deportes, de la que fue Redactor Jefe entre 2006-2014 y 2018-2022. Ha cubierto seis Eurocopas, cuatro Mundiales y dos Juegos Olímpicos.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_