_
_
_
_
_

“Pintar la independència com la dona o l’home ideal no és la millor tàctica”

Jordi Évole, presentador de 'Salvados', analitza el darrer programa amb Junqueras i es prepara per a Pablo Iglesias

El presentador Jordi Évole.
El presentador Jordi Évole.vicens giménez

És l'home que va trobar Eugenia Parejo. I la va convertir en estrella mediàtica. Ell ja fa molt que ho és, però ho viu bé. Respon a elpais.cat pausadament i amb aquest to innocent que el caracteritza. Jordi Évole (Cornellà de Llobregat, 1974) va tornar diumenge passat a La Sexta amb el seu Salvados amb una audiència mitjana de 4,1 milions d'espectadors. Eugenia Parejo i la seva família sevillana van ser els amfitrions del líder independentista Oriol Junqueras. Aquest diumenge és el torn de Pablo Iglesias. A Évole li va caure bé: “M'ho vaig passar molt bé, gairebé tothom en la distància curta em cau bé. Pablo Iglesias en algun moment va fer coses poc habituals en un polític, com reconèixer que el programa de les europees el van fer amb presses”.

Pregunta. Què li va semblar Junqueras? El va convèncer per votar sí-sí?

Resposta. Ni em va convèncer ni em va deixar de convèncer, però tampoc crec que fos aquest l'objectiu del programa. En algun moment m'hauria agradat sentir arguments nous, però potser és que jo, com que sóc català, he sentit moltes coses del tema. Junqueras no anava a casa d'altres polítics, no anava a una tertúlia, sinó a casa d'una família, pensava que els arguments podien haver estat nous, encara que per a molta gent potser sí que ho van ser. En qualsevol cas, la demostració de diàleg que van fer tant Junqueras com la família Parejo va ser bona per a tothom. Tot això ja ho havia sentit en boca de Junqueras. El que em va sorprendre més és que una família anònima estigués tan al dia del tema, i fins i tot que un dels seus membres s'hagués llegit la tesi de Junqueras. No obstant això, a molta gent l’ha sorprès que Junqueras no acceptés que la independència podia portar res dolent. Molts m'ho han comentat aquesta setmana. Crec que aquesta mena de postures tan maximalistes poden generar una mica, com a mínim, d'estranyesa. Jo crec que t’ho has de qüestionar tot sempre, fins i tot en el moment de més enamorament d'una tia o un tio saps que un dia et molestarà que es deixi la tapa aixecada. I crec que pintar la independència com la dona o l'home ideal no és la millor tàctica.

Hem convidat Santamaría, Aguirre i Susana Díaz. De moment no tenim resposta”

P. Portarà Rajoy a dinar amb una família a Olot?

R. Estaríem encantats de fer-ho. Ens estem trobant amb moltes dificultats. Des de la Moncloa no acaben de reaccionar davant les nostres propostes, així que ens hem buscat altres vies per trobar un polític d'àmbit estatal perquè pugui venir a Catalunya amb una família tan plural. Ho hem provat amb Soraya Sáenz de Santamaria, amb Esperanza Aguirre i amb Susana Díaz. De moment, estem en espera que responguin.

P. Es veu en una llista unitària a Catalunya?

R. No. A la política hi han d'anar els millors i jo no sóc dels millors. Jo només sé fer preguntes. Estaria tot el dia preguntant i em farien fora fins i tot d’una llista unitària.

P. “El problema no és Podem, sinó què volem", diu vostè. Després de l’entrevista amb Pablo Iglesias que s'emetrà aquest diumenge, en continua estant convençut?

En algun moment del programa d'en Junqueras m'hauria agradat sentir arguments nous"

R. Podem ara mateix no cal que faci gaire cosa per seguir guanyant adeptes, els que han governat ho estan fent tan malament que li estan posant les coses massa fàcils. Arribarà un dia en què Podem haurà de concretar més les seves propostes bàsicament perquè les possibilitats d'èxit ara comencen a ser molt més grans que en les europees. El pitjor que li podria passar a Podem és arribar al poder i que tot allò que havia dit no ho pugui fer.

P. Com es pot recuperar la mala imatge de la classe política?

R. Transparència i que es mostrin tal com són. Que clavin una puntada als argumentaris que els passen cada matí els caps de gabinet. No deixem que els polítics es mostrin com són. A la política últimament no hi han anat els millors, han triomfat els que han fet molt la rosca al secretari general. I això és una desgràcia. Dins de l'estructura dels partits tradicionals, han perdut l'esperit crític. Ara tot és… no ho sé… desgraciadament, molt políticament correcte.

P. La clau de Salvados és la crisi?

R. Tant de bo que no perquè llavors tindrem una data de caducitat. Espero que Salvados pugui ser un programa sense crisi i que li vagi bé.

P. Ja fa molt que vostè va deixar de ser un gamberro…

Hem de fer un exercici d'autocrítica de com entronitzem segons quins personatges i polítics"

R. Això seria una pena. Es pot ser un gamberro seriós. No hauríem de perdre aquest esperit inicial, potser el podríem expressar d'una altra manera. Crec que el gamberrisme fa uns anys l’expressàvem trucant als timbres i marxant corrent i ara ens quedem a preguntar.

P. Se sent el Robin Hood del periodisme?

R. No em sento res. Et posen l'etiqueta de vegades i entenc que són còmodes, sobretot per als que et volen catalogar. Intentem treballar molt. A nosaltres el poder i la llibertat ens els dóna l'audiència.

P. És tan bona persona com sembla?

R. Em ruboritza contestar aquesta pregunta. Tots tenim dies dolents, que més d'un em podria recordar.

P. Se sotmetria a una entrevista a Salvados?

R. Si el fill de Wert em diu que no hi vagi, no hi aniria. Però només si m'ho demana el fill de Wert.

P. Salvados és molt crític, però què crítica del seu programa?

R. Hem de millorar que no ens torni a passar el que ens va passar quan vam entrevistar Pujol. No havíem investigat prou la seva vida per preguntar-li el que hauríem hagut de preguntar. Tant de bo haguéssim estat els primers, hem de fer un exercici d'autocrítica de com entronitzem segons quins personatges i polítics.

P. Viu obsessionat per les audiències?

R. Estic pendent de les audiències, com tots els que ens dediquem a aquest ofici. Vas un dilluns al matí al supermercat i hi ha una senyora comprant la llet al teu costat que et diu: “Què… ahir va anar bé, eh?”. Hem convertit les audiències en part del xou i el que m'agradaria és que parléssim del contingut dels programes. Més enllà del numeret d'un programa de televisió o de les vendes d'un diari, hi ha les informacions.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ana Pantaleoni
Redactora jefa de EL PAÍS en Barcelona y responsable de la edición en catalán del diario. Ha escrito sobre salud, gastronomía, moda y tecnología y trabajó durante una década en el suplemento tecnológico Ciberpaís. Licenciada en Humanidades, máster de EL PAÍS, PDD en la escuela de negocios Iese y profesora de periodismo en la Pompeu Fabra.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_