_
_
_
_
_

Una festa superestructura d’Estat

Aquest cap de setmana se celebra l’aplec anual d’aquests petits almogàvers moderns

Moment de la Festa dels Súpers del 2011.
Moment de la Festa dels Súpers del 2011.

Una de les poques coses que m’han quedat clares en aquests dos anys de procés és que el Club Súper 3 és fonamental per a l’autoestima nacional. M’ho van explicar el desembre del 2013 en un esmorzar organitzat per un lobby d’alcaldes independentistes. En aquella trobada, presidida per Joan Rigol, una sèrie de personalitats del procés van coincidir en la importància que tenia el Súper 3 per assolir la independència. Marc Sanglas, diputat d’Esquerra, va sentenciar que “la generació del Súper 3 és la que tira endavant el país. És una generació sense complexos, que no té por, que ha viatjat i s’entén amb les nacions del món”.

Un altre que va aprofundir en la matèria va ser Eduardo Reyes, president del col·lectiu Súmate, que va confirmar que els seus néts eren socis del Súper 3 –en són més d’un milió­– i que, efectivament, no tenen cap mena de por. El periodista Eduard Berraondo fins i tot va fer un intent de cantar la tornada del ja clàssic himne del súper Uh! Oh! No tinc por!. Josep Manel Ximenis, regidor d’Arenys de Munt, els va batejar com “la generació que no té por”. Aquest dissabte i diumenge se celebra a Barcelona La Festa dels Súpers, l’aplec anual d’aquests petits almogàvers moderns. Ells creuen –com ho creuen els seus pares– que només van a l’anella olímpica a ballar i cantar, però en realitat van a formar-se per defensar l’orgull del país.

Als nascuts a la dècada dels setanta, La Festa dels Súpers ens queda relativament lluny. Vam créixer amb el punk de La bola de cristal i l’assemblearisme d’extraradi de Barrio Sésamo. Només vam veure del Súper 3 els anys inicials, quan el seu protagonista era un tomàquet amb ulleres de sol que em recordava el doctor Caparrós. El dolent d’aquella època –principis dels noranta– era una mena de fenomen Poltergeist que es menjava la pantalla amb blancs i grisos. Ara el dolent del club Súper 3 és un tal senyor Pla, un home avariciós i egoista, sense cor. Un dels jocs al web del club Súper 3 és un trencaclosques per endreçar els diners que el senyor Pla té a la caixa forta. És curiós que un home de negocis encarni el mal en un programa on el patrocinador que més destaca és un banc.

Els nascuts als 70 vam créixer

La Sandra Vilalta és de la meva generació però a ella li agraden més els personatges actuals del Club Súper 3 que els dels inicis. Vilalta va compartir dimecres a Twitter unes fotos d’uns plànols amb el missatge “Gairebé a punt per a la #FestaSúpers”. Els plànols, que semblaven coordenades de complexa enginyeria militar, eren les ulleres retallables que el públic de La Festa dels Súpers es pot descarregar a la pàgina d’internet de l’esdeveniment. Cada cançó de l’espectacle de la festa té un color i un protagonista. En David, el fill de Vilalta, té 4 anys i és el segon cop que assistirà a la festa. El nen ha escollit les ulleres taronges, les del personatge Àlex. La seva mare ha escollit les verdes, les d’una mena d’home-gat de nom Fluski. El seu marit no pot decidir-se per cap color i ha decidit que es disfressarà de dolent, és a dir, d’acòlit del senyor Pla. Vilalta resumeix la lògica de tot plegat: “Es tracta d’una competició musical entre els bons i els dolents. Els bons vesteixen com els d’Abba i els dolents, de negre com els de Kiss. Al meu marit no l’emocionen gaire les cançons del Súper 3, per això anirà de dolent”.

La família de la Sandra Vilalta baixarà a Barcelona procedent de Gironella i encara no han decidit si s’hi quedaran els dos dies o si no aguantaran més d’un parell d’hores. Multitud de famílies d’arreu del país visiten la ciutat aquest cap de setmana. L’ajuntament suplica per terra, mar i aire que la gent es desplaci amb transport públic. L’any passat van anar 330.000 súpers –entre nens i adults– a l’anella olímpica. L’atractiu de les més 100 activitats de la festa justifica aquesta massa: els tabalers d’Olot Trik Trak –Catalunya serà una batucada o no serà–, les corals del programa de TV3 Oh Happy Day, exhibicions de zumba, tallers de sardanes i dues interpretacions en directe de Living Barcelona, el controvertit videoclip de l’Ajuntament en què la ciutat apareix retratada com si visquéssim al país multicolor de l’abella Maia. Per cert: aquest insecte feliç també serà a Montjuic lliurant diumenge els premis del concurs de gos d’atura.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_