Espanya desplegarà 300 militars a Nasiriya per entrenar tropes de l’Iraq

Les tropes espanyoles, com a mínim una part, aniran a la base de Tallil, a la província de Nasiriya, al sud de l'Iraq, segons ha revelat avui al Congrés el ministre de Defensa, Pedro Morenés. Nasiriya és immediatament al sud de Diwaniya, on es van desplegar els soldats espanyols durant l'ocupació de l'Iraq. En aquella època va ser la caserna general dels soldats italians que al novembre del 2003 van patir un dels pitjors atemptats contra les forces de la coalició encapçalada pels EUA, amb 26 morts, entre els quals 18 carabinieri. L'Estat Major de la Defensa es proposa enviar immediatament un equip de reconeixement per inspeccionar les condicions en què es troba la base aèria, que van utilitzar els Estats Units fins al 2011.

Morenés ha comparegut davant el Congrés per demanar autorització per a l'enviament de 300 instructors a l'Iraq, amb l'objectiu de formar l'Exèrcit iraquià i fer-lo capaç d'enfrontar-se a l'autodenominat Estat Islàmic (EI). L'autorització, obligatòria segons la Llei de Defensa Nacional del 2005, està garantida ja que només Esquerra Unida i part del Grup Mixt s'oposen a la missió, que costarà 35 milions d'euros durant els sis primers mesos, inclòs el desplegament i replegament del contingent.

El ministre ha facilitat pocs detalls més sobre l'operació: seran un màxim de 300 militars, dels quals entre 10 i 20 s'incorporaran a les casernes generals, una unitat d'operacions especials (amb 96 efectius) entrenarà els militars iraquians en aquest tipus d'accions i un altre grup d'instructors (95 en total) ensinistrarà una brigada convencional, amb especial atenció a la desactivació d'artefactes explosius. Els 80 restants s'ocuparan de tasques de comandament i control, intel·ligència i protecció de la força.

Està previst que els militars espanyols es despleguin a l'Iraq a finals d'aquest any o principis del vinent, encara que Morenés ha afegit que la unitat d'operacions especials es podria incorporar abans a la coalició antijihadista. El ministre no ha esmentat en cap moment la guerra del 2003, però ha subratllat que l'operació actual és escrupolosament respectuosa amb la legalitat internacional, basant-se que el Govern legítim de Bagdad ha demanat ajuda a l'ONU i aquesta ha aprovat dues resolucions en les quals crida a adoptar “totes les mesures necessàries” per frenar primer i eradicar després l'anomenat Califat.

El punt més calent dels enfrontaments entre les milícies de l'EI i els combatents kurds és a Kobane, una localitat siriana que limita amb Turquia. Ankara va anunciar a principis de setmana que permetrà a les forces kurdes —els peixmergues— entrar a Síria a través del seu territori per combatre a l'EI pel nord, únic punt que els jihadistes encara no controlen.

L'aviació nord-americana va llançar el diumenge 28 paracaigudes amb ajuda i armament per als combatents kurds a Kobane, però segons un vídeo publicat a YouTube aquest dimarts, un d'ells va anar a parar en mans jihadistes. El Pentàgon ha obert una investigació per verificar les imatges, segons el seu propi portaveu, John Kirby.