El jutge Ruz imputa Ángel Acebes en la causa dels papers de Bárcenas
El magistrat el cita per la compra d'accions de 'Libertad Digital' amb fons b del PP
Aquest dimarts el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz va posar més alt el llistó de la responsabilitat penal en el cas dels papers de Bárcenas, sobre la comptabilitat secreta del PP. En una interlocutòria —resolució raonada— emesa aquest dimarts, el magistrat va citar com a imputat Ángel Acebes, secretari general del PP entre l’octubre del 2004 i el juny del 2008. El jutge sospita que l'antic número dos de la formació conservadora i exministre de Justícia i Interior va autoritzar l'ús de 446.300 euros de la comptabilitat b entre el 2004 i el 2005 per comprar accions de Libertad Digital.
Acebes, el primer secretari general que va tenir Mariano Rajoy quan va accedir a la presidència del PP l'octubre del 2004, és el més alt càrrec del PP imputat tant pel cas Gürtel de corrupció com pels papers de Bárcenas, investigació derivada de la primera. Els seus antecessors en el càrrec Javier Arenas i Francisco Álvarez-Cascos i la seva successora i actual secretària general, Dolores de Cospedal, també han comparegut davant del jutge, però sempre com a testimonis.
Acebes, que haurà de comparèixer el 28 d'octubre davant del jutge, està imputat per apropiació indeguda per omissió. Suposadament, amb la seva actuació, l'ex-secretari general va facilitar que els extresorers del PP Luis Bárcenas, ara a la presó, i Álvaro Lapuerta es quedessin amb 149.600 i 209.500 euros respectivament que havien d'haver retornat a la caixa de la formació política.
Ruz atribueix a Acebes haver autoritzat l'ús dels fons opacs del PP al fisc per ajudar Libertad Digital, grup de mitjans liderat per Federico Jiménez Losantos i que va créixer sota l’empara de l'ala més dretana del PP i de la teoria de la conspiració sobre els atemptats islamistes de l'11-M. El magistrat basa la seva imputació en les declaracions prestades per l'extresorer del PP Luis Bárcenas el 15 de juliol del 2013, dues setmanes després d'ingressar a la presó, i el 10 d'abril passat.
En aquelles compareixences, l'antic responsable de les finances del PP i encarregat de la comptabilitat paral·lela, en la qual es van consignar aportacions d'efectiu amb valor de 7,5 milions d'euros d'empresaris de la construcció beneficiats per contractes públics, va assenyalar Acebes.
Així ho va explicar Bárcenas al jutge
L'extresorer del PP Luis Bárcenas va detallar l'abril passat davant del jutge com el PP va participar en l'ampliació de capital de Libertad Digital, un mitjà de comunicació que presidia Alberto Recarte, que va ser membre del consell d'administració de Caja Madrid a proposta del PP. "Segons m'explica Álvaro Lapuerta", va declarar Barcenas, "ell rep l'encàrrec d'Acebes de buscar empresaris que estiguessin disposats a donar un cop de mà comprant accions de Libertad Digital. Lapuerta es posa en contacte amb els empresaris amb els quals ell té relació habitualment i comença a haver-hi aportacions per subscriure accions de Libertad Digital, però arriba un moment que l'ampliació de capital estava a punt de tancar i no es cobrien les expectatives."
Segons la declaració de Bárcenas davant el jutge, llavors "Álvaro Lapuerta va parlar amb el secretari general i li va plantejar la possibilitat de fer servir els fons de la caixa b del partit perquè se subscrivissin participacions a Libertad Digital". "I llavors Álvaro Lapuerta em planteja que hem de buscar persones de confiança per a les accions, que es van comprar amb diners del partit, a nom d'aquestes persones", va afegir.
Segons Bárcenas, el llavors president de Libertad Digital, Alberto Recarte, va demanar a Acebes que l’ajudés a buscar persones que subscrivissin l'ampliació de capital de Libertad Digital. A l'octubre del 2004, Lapuerta va exposar a Acebes la possibilitat d'adquirir els títols amb fons de la caixa b. Bárcenas va explicar al jutge Ruz que Lapuerta li va traslladar l'autorització d’Acebes per disposar dels fons ocults.
Les sortides de fons de la caixa b per comprar accions de Libertad Digital figuren en nou anotacions de la comptabilitat de Bárcenas. El pla consistia que persones de confiança de Bárcenas —com el seu amic i testaferro Francisco Yáñez; la seva esposa, Rosalía Iglesias, o el mateix Lapuerta— rebien els diners, subscrivien les accions i posteriorment les tornaven a vendre al mercat i reintegraven els diners avançats pel PP. Malgrat això, la dona de Bárcenas es va quedar amb els 149.000 euros, que van servir al matrimoni per finançar un xalet a Baqueira-Beret.
Ruz, que a l'octubre i el desembre del 2013 va rebutjar imputar Acebes, modifica el seu criteri inicial. Per fer-ho, s'acull als estatuts del PP vigents en aquella època i que atorgaven al secretari general “la direcció de tots els serveis” de la formació. També aplica jurisprudència recent del Tribunal Suprem en què es reconeix que el delicte d'apropiació indeguda pot cometre's per omissió, al no vigilar la conducta dels subordinats. El magistrat cita la "responsabilitat" d’Acebes "respecte a l'eventual coneixement i autorització de l'operació", emmarcada en l'ampliació de capital de Libertad Digital, i al fet que aquests fons acabessin "sent desviats pels destinataris inicials aprofitant-ne l'opacitat".
La imputació d’Acebes li genera problemes per continuar com a membre del consell d’administració d’Iberdrola, al qual es va incorporar l'abril del 2012 i pel qual cobra 253.000 euros anuals. La nova circumstància obliga l'elèctrica presidida per Ignacio Sánchez Galán a estudiar la continuïtat de l'exministre en el seu màxim òrgan.
El reglament del consell d’administració estableix que els consellers hauran de posar el seu càrrec a disposició i dimitir quan, entre altres casos, “perdin l'honorabilitat, solvència, competència, disponibilitat o el compromís amb la seva funció necessaris per ser conseller de la societat”.
D'altra banda, el codi ètic de l'empresa per als seus professionals, que també pot afectar els consellers, obliga a notificar l'obertura de qualsevol procediment penal que pugui “perjudicar la imatge o els interessos del grup”, informa Miguel Ángel Noceda.
El jutge també cita com a testimonis l'expresident de Libertad Digital Alberto Recarte, i dos compradors d'accions d'aquest grup: l'ex-director general del Ministeri de Justícia Alberto Dorrego i l'empresari Borja García Nieto.
Setge judicial al PP de Rajoy
El cas Bárcenas, el presumpte finançament il·legal del PP durant gairebé 20 anys (1990-2009) a través de donatius en diners b pagats per constructors, amenaça el cor de la formació que presideix Mariano Rajoy des del 2004. El jutge Pablo Ruz ha decidit imputar ara Ángel Acebes, secretari general del partit entre el 2004 i el 2008. Li atribueix un suposat delicte d'apropiació indeguda per omissió: Acebes no va vigilar que el tresorer Álvaro Lapuerta i el gerent Luis Bárcenas desviaven fons de la caixa b del PP per lucrar-se. La policia ha remès un informe al jutge en què acredita el finançament il·legal del partit mitjançant un sistema de blanqueig de diner negre a través d'un compte per a donatius anònims; confirma el pagament de la seu del partit a Bilbao amb fons de la caixa b, i sosté que la formació conservadora va comprar amb mig milió d'euros no declarats a Hisenda participacions de l'empresa de comunicació Libertad Digital.
Compra de participacions amb diners b. El PP va treure fons de la seva caixa b (gairebé 500.000 euros) per comprar participacions de Libertad Digital a través de tres persones: Francisco Yáñez, empleat del PP; Rosalía Iglesias, esposa de Bárcenas, i el tresorer Álvaro Lapuerta . Només Yáñez va retornar els diners a la caixa b quan va vendre les participacions, segons la policia.
El mecanisme de finançament il·legal. La policia sosté que Lapuerta i Bárcenas, responsables de les finances del PP entre el 1990 i el 2009, "rebien diners en efectiu de persones físiques vinculades a constructores (...) Part d'aquests diners entraven a la caixa b i es registraven en la comptabilitat portada per Bárcenas. Posteriorment, aquests diners eren ingressats fraccionant les quantitats per no superar els 60.000 euros, límit màxim establert per la llei (...) Els diners que rebia el PP eren introduïts en el circuit econòmic financer a través d'ingressos en efectiu fraccionant prèviament la quantia total.
Seu del PP de Bilbao. "La hipoteca i el cost de les obres de reforma de la seu del PP de Biscaia [situada a Bilbao] es van pagar amb diners del PP central, el qual procedia de les aportacions anònimes rebudes en efectiu a Génova", la seu central del partit.
Sobre la firma
