Fruita Espinosa
El creador de 'Polseres vermelles' presenta el seu primer curtmetratge, 'Pitahaya', una tendra al·legoria sobre la superació personal preseleccionada als Oscar
Res millor que un fruit espinós en mans d'Albert Espinosa (Barcelona, 1973) per dibuixar una tendra al·legoria sobre la superació personal, un tema que també pot arribar a ser espinós. Rica en ferro, calci i fòsfor, la pitahaya –una fruita tropical de pela de color vermell purpuri o groc procedent de Centroamèrica– dóna nom al primer curtmetratge que signa el polifacètic creador de Polseres vermelles. “Es tracta d'una història petita, escrita fa uns anys, però que ara necessitava explicar”, va confessar ahir durant la presentació. Una història, va assenyalar, “que s'atura just en el moment en què tots podem decidir canviar les nostres vides”. La cinta, que podrà veure's a partir del 25 d'octubre a Pitahaya.es, ja ha estat premiada al festival de cinema Urbanworld de Nova York en la categoria de millor curt narratiu, cosa que li ha permès ser un dels 43 curts preseleccionats per als Oscar. Una notícia que el mateix Espinosa feia pública el passat 2 d'octubre, amb una piulada marca de la casa: “El dia que estreno cama arriba a @TheAcademy la inscripció de @PitahayaFilm per als Oscar! Espero entrar-hi amb bon peu”.
A Pitahaya, Espinosa narra la decisió d'un nen de 10 anys (interpretat pel joveníssim Rubén Sánchez) que durant una excursió escolar a Mercabarna decideix viure una experiència que el marcarà per sempre: perdre's per aquesta immensa ciutat alimentària per així poder mudar de pell. Després d'apartar-se del grup i passar la nit en companyia del propietari d'una fruiteria (Francesc Garrido), aconseguirà vèncer les seves pors. “Si et perds de petit no et perdràs de gran”, assegura el protagonista abans de lamentar-se: “No ens ensenyen a créixer”. El combat contra la covardia, de fet, monopolitza el guió del curt, que també signa Espinosa. “Ser valent”, escriu, “només està a l'abast dels que abans han estat covards”. “I potser si has estat un petit covard”, conclou, “pots arribar a ser un gran valent”.
Amb una innata pulsió per batejar la seva obra amb títols rocambolescos –No em demanis que et faci un petó perquè te'l faré (2008), El fascinant noi que treia la llengua quan feia treballs manuals (2009), Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo (2010) o Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine (2012), per citar-ne només algunes–, Albert Espinosa va destacar les virtuts de Mercabarna, el mercat majorista més gran de Catalunya, on treballen 23.000 persones i que, com assegura un dels personatges, “alimenta la ciutat encara que aquesta no ho sap”. “Es tracta”, explica eufòric l'escriptor i guionista barceloní, “d'un plató de rodatge increïble. Durant els tres dies de filmació la vida no va parar ni un sol instant i vaig poder rodar com ho feia la nouvelle vague, sense demanar permís”. Per als seus dos actors, paraules d'elogi i un “seriós” advertiment sobre Rubén Sánchez: “El veureu créixer a la pantalla perquè farem moltes pel·lícules junts”.
De moment, el que creix, malgrat ser un curt, és Pitahaya, que en els propers mesos es passejarà pels premis Oscar, Goya i Gaudí. “Aquest curt”, va aventurar Espinosa, “té molta vida”.
