Aznar demana a Rajoy rebutjar l’“envit” de Mas com a base de diàleg

José María Aznar ha demanat aquest dijous al Govern espanyol rebutjar qualsevol desafiament com a premissa per dialogar sobre el futur de Catalunya. Després de la renúncia al referèndum del 9-N, i mentre el cap de l'Executiu intenta obrir una fase de distensió per poder abordar amb Artur Mas una alternativa a la pugna sobiranista, l'expresident ha advertit Rajoy, sense esmentar-lo obertament, que si acceptés “la política de l'envit com a base del diàleg” acabaria per “desfer el nostre acord democràtic”, és a dir, la Constitució del 1978. “I el fracàs estaria assegurat”, ha assenyalat el president de la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES) durant el lliurament del Premi de la Llibertat a l'escriptor mexicà Enrique Krauze.

Aznar, que ha trenat un discurs duríssim contra “el nacionalisme i el populisme”, ha defensat que “ni els rupturistes de la identitat ni els de la revolució volen regenerar la democràcia”, sinó que “busquen el de sempre, carregar-se-la”. L'antecessor de Rajoy al capdavant del PP ha concretat el pla que, segons el seu parer, han de seguir els representants públics davant el nou escenari de pseudoconsulta. “Avui, octubre del 2014, el diàleg amb el nacionalisme identitari ha de començar per dir-li amb una claredat cristal·lina que els seus actes i els seus propòsits no només vulneren el model constitucional d'organització territorial de l'Estat, sinó que lesionen de manera inacceptable els drets dels ciutadans”, ha emfatitzat.

L'expresident, que en el seu segon mandat va estar a punt de designar Rodrigo Rato com a successor, ha evitat pronunciar-se sobre l'escàndol de les targetes opaques de Caja Madrid. S'ha limitat a fer una referència a les conductes impròpies –“la corrupció econòmica i institucional és una amenaça veritablement existencial per a la democràcia”– i ha centrat el seu discurs en la defensa de la Constitució i de l'Estat de dret davant dels extremismes i el pla d'Artur Mas. Ha rebutjat la proposta d'una reforma de la Carta Magna, arribant a qualificar de “ridícul comportar-se com si fos possible abordar novament les grans decisions que es van adoptar amb patriotisme i amb plena lucidesa a l'inici del nostre procés democràtic”.

I, davant la crisi del bipartidisme, ha dit que cal “treballar des d'un compromís tan ampli i actiu com sigui possible perquè no triomfin els que creuen que la història pot oferir una segona oportunitat als seus deliris extremistes, feliçment sepultats sota el mur de Berlín”. Aznar, en definitiva, ha volgut defensar l'ordre institucional de l'Estat. Ha demanat “perseverança en la defensa de les institucions, perseverança en la defensa de la nostra realitat constitucional, que més enllà de mitificacions innecessàries, ha demostrat ser el millor instrument per al progrés del nostre país”. “La nostra responsabilitat com a espanyols d'avui es xifra en el fet de negar-nos a deixar de ser el que som”, ha resumit l'expresident.