_
_
_
_
_

Les càmeres del CIE, sota sospita

Les deficiències en l'enregistrament d'imatges impedeixen investigar agressions a interns

Jesús García Bueno
Iniciativa exigeix el tancament dels CIE al parlament.
Iniciativa exigeix el tancament dels CIE al parlament.albert garcia

“Un problema tècnic de la gravadora” va impedir al jutge analitzar les imatges d'un episodi tràgic produït al centre d'internament d'estrangers (CIE) de Barcelona: la mort d'Aramis Manukyan, un intern armeni de 32 anys. El jutjat havia demanat les imatges captades per la càmera d'un passadís del mòdul A la matinada del 3 de desembre. Allà va ser on, segons els testimonis, un agent va agredir Manukyan abans que fos traslladat a la cel·la d'aïllament, on es va suïcidar dues hores després. Però el Cos Nacional de Policia, que gestiona el CIE, no va lliurar el material per "un problema no detectable" del sistema d'enregistrament. El jutge no va poder comprovar així la versió dels testimonis i decidir si l'actuació policial va incidir en els fets .

No és l'única vegada que les càmeres del CIE han fallat en el moment que més es necessitaven. Així ho denuncia, almenys, l'organització de drets humans Tanquem els CIEs, que ha presentat una queixa davant un dels jutges de Barcelona que supervisen el funcionament del centre de la Zona Franca. "El sistema de videovigilància presenta problemes que posen seriosament en dubte la seva eficàcia a l'hora d'investigar les denúncies per vexacions, agressions i maltractaments", recull el text elaborat per l'advocat Andrés García.

Les deficiències han obligat a arxivar denúncies d’agressions

A més de la investigació sobre la mort de Manukyan, l'escrit recull dos casos polèmics més. Un va tenir lloc la tarda del 31 de desembre del 2013. Coincidint amb una manifestació que se celebrava a les portes del CIE, sis interns van denunciar agressions d'agents antidisturbis de la Policia. L'endemà, els advocats dels interns van exigir els enregistraments de les càmeres del passadís de les cel·les, dels accessos a les dutxes i del pati. El jutjat va trigar uns dies a acordar la petició i, llavors, les imatges ja no existien.

La queixa posa de manifest que la gravadora d'aquestes càmeres només emmagatzema els enregistraments "per un període màxim de 13 dies". El text demana al jutge de vigilància que les imatges es conservin durant, com a mínim, 30 dies. I lamenta que la direcció del centre no decidís, per si mateixa, conservar les imatges d'uns fets que "sabien que estaven sent investigats". El 28 de gener, la Policia va respondre al jutjat que no podia proporcionar les imatges perquè se n'havien gravat unes altres al damunt. La Fiscalia va haver de demanar l'arxiu de la causa i va lamentar que no es poguessin recaptar les imatges, "una eina imprescindible i insubstituïble de verificació dels fets".

Les gravadores no tenen gaire capacitat i les imatges, poca qualitat

El tercer cas esmentat té a veure amb la poca qualitat de les imatges. Un jove va denunciar agressions per part de tres agents. En la sentència, la jutgessa va absoldre d'una falta de lesions els funcionaris. Va admetre que hi havia una "extralimitació notòria" en l'actuació dels agents, però va afegir que, després de veure el vídeo, no va poder apreciar si es va tractar d'"una simple empenta" o "una puntada". L'advocat esmenta, en canvi, la qualitat de les imatges gravades a les comissaries dels Mossos d'Esquadra, que han permès arribar fins al final en altres denúncies.

La queixa demana al titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona que prengui mesures per "garantir la custòdia, l'emmagatzematge i el trasllat al jutjat" de les imatges necessàries en una causa penal. El text demana que siguin els Mossos d'Esquadra els que s'encarreguin d'aquesta custòdia (per "garantir la independència de la investigació") i sol·licita, a més, que s'instal·lin càmeres de vigilància en llocs del CIE on ara no n'hi ha.

Segons un informe de la Delegació de Telecomunicació del Cos Nacional de Policia, el sistema del CIE consta de 39 càmeres en color. Dues d'aquestes càmeres –dotades de visió angular i nocturna– estan en sales d'aïllament. La resta, al perímetre exterior, els patis i les dependències interiors. Les càmeres es controlen des d'una sala amb vuit monitors i estan connectades a “tres gravadores digitals”, on continuen “temporalment”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_