Evitar el precipici

Més enllà de les seves legítimes posicions sobre el que cregui més escaient per la relació entre Catalunya i Espanya, el president Mas tenia primer de tot un dilema personal que no podia defugir ni delegar a ningú: el de situar o no el càrrec institucional que representa, la presidència de la Generalitat, al marge de la legalitat. Havia de decidir, ell i només ell, si es prestava a situar la institució que presideix al marge dels procediments democràtics, al servei de dinàmiques que ni ell ni el seu partit controlen plenament. Tot sembla indicar que en el darrer moment està influint en el seu ànim el pes de la responsabilitat històrica.

És una bona notícia. Contràriament al que alguns vulguin fer veure, emprendre des de la Generalitat una fuga cap endavant de molt incert recorregut i al marge de la llei, no només no enforteix la causa dels que volen que els catalans puguin expressar les seves preferències sobre el model de relació amb Espanya, sinó que la debilita.

Els procediments, en democràcia, són importants

Els procediments, en democràcia, són importants i no es pot apel·lar en la escena internacional al principi democràtic prescindint de les regles que l’han de fer possible. Mentre el president i els partits que donen suport a la convocatòria d’un referèndum mantenien un soterrat estira-i-arronsa a l’entorn d’aquesta crucial disjuntiva, el diari The New York Times publicava un editorial titulat Després dels escocesos, els catalans. Abans d'aquest, altres importants diaris i mitjans de referència havien donat suport a les reclamacions de Catalunya tot criticant l’immobilisme del Govern espanyol. Tot aquest capital se n'hauria anat en orris si el president hagués tirat pel dret, ignorant que qui defensa la democràcia no pot al mateix temps practicar el tot s’hi val o el peti qui peti. Es necessita coratge per fer el que cal. I només si es mira lluny es pot veure què és en cada moment el millor.