Caja Madrid i Bankia van amagar des del 2009 el sou real dels executius

Mantenir amagat el sistema de retribució a directius amb targetes opaques va començar a complicar la vida dels alts executius de Caja Madrid a partir del 2009 i el 2010 i, després de Bankia, el 2011. El 2009, com a conseqüència de la gravetat de la crisi financera, el Govern central va ampliar a les caixes d'estalvis l'obligació de les empreses cotitzades d'informar del sou dels alts executius i el consell d'administració.

Aquesta informació es va enviar al Banc d'Espanya i a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), on no figura res sobre els imports distribuïts amb les targetes opaques. Per això, les dades reflectides a l'informe del Govern Corporatiu de Caja Madrid, presidit per Miguel Blesa, i Bankia són incorrectes.

Després, al 2011, la normativa es va endurir molt més i es va obligar les entitats amb ajudes públiques al fet que un expert independent redactés un informe sobre “l'adequació de la política retributiva aplicable als administradors i membres del comitè de direcció”. Bankia va encarregar al despatx Garrigues l'execució d'aquest informe, al qual ha tingut accés EL PAÍS.

Fonts del sector creuen que els supervisors els obriran expedients

El document té data del 29 de novembre del 2009. Llavors, els problemes a Bankia ja eren importants i hi havia comentaris sobre la impossibilitat que continués en solitari sense ajudes públiques. Rodrigo Rato, president del banc, els va negar sistemàticament.

Aquesta delicada situació financera i les noves normes sobre sous no van ser suficients perquè la direcció de Bankia aprofités l'ocasió per desempallegar-se de les targetes black. En aquell moment, tenien targetes actives, a més del president, José Manuel Fernández Norniella, exsecretari d'Estat d'Hisenda amb Rato, Matías Amat i Ildefonso Sánchez Barcoj. També la hi van oferir a Vicente Verdú, conseller delegat, però no la va fer servir mai.

Quan van arribar els responsables de Garrigues per redactar l'informe, la direcció de Bankia va ocultar el sistema de pagaments als executius i consellers a través de targetes opaques. Per això Garrigues diu: “Segons la nostra opinió, la política retributiva de Bankia compleix en tots els aspectes significatius els requisits exigits”.

Fonts de Garrigues van comentar ahir que ells van actuar a petició del Banc d'Espanya. “No farem una auditoria, ni una valoració dels salaris en relació amb els de mercat. Certifiquem que, a la llum del que ens van ensenyar, s'adequaven a la normativa. Òbviament, sobre els temes no declarats no ens podem posicionar”, van apuntar. De fet, al document Garrigues recorda que “la informació és raonable, però no podem assumir-ne la veracitat, exactitud ni actualitat” perquè això recau sobre els directius.

El document de Garrigues es va enviar a Miguel Crespo, secretari general del consell d'administració de Bankia, fitxat per Rato. Crespo va ser sotssecretari d'Estat d'Economia amb Luis de Guindos i el mateix Rato. Ara continua en el càrrec després de l'arribada de José Ignacio Goirigolzarri. Segons fonts de Bankia, “Miguel Crespo va ser un mer transmissor del document de Garrigues a la presidència de l'entitat. Crespo desconeixia les pràctiques irregulars de les targetes”.

Al novembre del 2011 van ocultar a Garrigues el sistema de ‘vises’ opaques

L'ocultació de les dades en un document oficial al Banc d'Espanya pot acabar per complicar més la vida als afectats. Segons fonts del supervisor, “ara no té sentit realitzar actuacions perquè el cas està sub judice, però quan acabi el procés es procedirà a les actuacions que correspongui”.

Fonts del sector creuen que darrere d'aquestes paraules hi ha la intenció del Banc d'Espanya d'obrir un expedient sancionador contra els afectats per l'ocultació de dades i per crear un sistema al banc per evitar que es detectessin els sobresous. Tampoc no s'hauria de descartar que la CNMV obrís un expedient.

Alguns executius veterans del sector recorden les semblances (i també les diferències) que té aquest cas amb els comptes secrets del BBV al paradís fiscal de Jersey. Els fons opacs, que servien per pagar pensions, van arribar als 225 milions d'euros i van estroncar la carrera d'Emilio Ybarra i Pedro Luis Uriarte al capdavant del banc, però no va haver-hi causa penal. Dijous, Rato, Blesa i Barcoj s'enfronten al jutge Fernando Andreu en l'Audiència Nacional.