_
_
_
_
_

Més de la meitat dels eurodiputats fan tasques externes

Una ONG denuncia en un estudi amb alguns errors els interessos dels polítics Tot i tenir un sou de 8.000 euros, la meitat declara activitats paral·leles

Lucía Abellán
Parlamentarios europeus, en una sessió de setembre.
Parlamentarios europeus, en una sessió de setembre./ v. kessler (reuters)

Més de la meitat dels eurodiputats (el 53% dels 751 que hi ha actualment) realitzen activitats alienes a la seva tasca parlamentària. Són dades extretes de la declaració d'interessos que estan obligats a presentar al Parlament Europeu i que Transparència Internacional ha recopilat per demostrar que aquests interessos són molts. L'ONG assegura que les tasques externes els reporten, en conjunt, fins a 18 milions d'euros l'any, encara que la xifra és impossible de justificar: invaliden el resultat múltiples errors dels eurodiputats a l'hora d'emplenar els seus formularis, a més de certs aclariments que Transparència no ha tingut en compte en sumar les xifres.

El principal missatge d'aquest estudi, que es presenta dilluns a Brussel·les i al qual ha tingut accés EL PAÍS, és clar. Els eurodiputats tenen possibles conflictes d'interessos difícils d'aclarir amb la documentació que des d'aquest any presenten de forma homogènia. L'activitat parlamentària està ben pagada —8.020 euros bruts al mes, que es queden en 6.250 després d'impostos, a més de 4.299 euros més per a despeses de les seves oficines i una altra quantitat en dietes— i no deixa gaire espai per a ocupacions externes. Així i tot, 398 parlamentaris participen en un total de 1.210 activitats, en molts casos no retribuïdes.

Un cop d'ull a l'eina que ha elaborat Transparència revela múltiples errors. El president dels socialdemòcrates a l'Eurocambra, Gianni Pittella, figura al capdavant dels eurodiputats amb més activitats regulars remunerades, per les quals l'organització li atribueix uns ingressos anuals de fins a 4.491 euros. Encara que les inclou en un apartat concebut per a tasques retribuïdes, el text de l'eurodiputat detalla que només cobra per dues de les activitats, que en cap cas arriben a aquesta quantitat.

Una cosa similar passa amb la socialista espanyola Inmaculada Rodríguez-Piñero. Malgrat que se li atribueixen ingressos extraparlamentarios de 6.496 euros, en realitat Transparència està incloent remuneracions d'anys anteriors. En el cas de Pablo Iglesias, líder de Podemos, passa el contrari: amb prou feines li adjudiquen 1.000 euros anuals extraordinaris, quan declara percebre més de 5.000 euros per un programa televisiu (encara que no són ingressos ordinaris, sinó ocasionals, tal com apareix a la seva declaració).

Transparència Internacional argumenta que la seva base de dades classifica els ingressos dels eurodiputats en funció de les caselles estandarditzades que el Parlament els ha donat perquè aclareixin les seves activitats externes. “Si els eurodiputats les han emplenat malament, això també demostra que la declaració d'interessos s'ha de millorar i esperem que el Parlament reflexioni sobre aquesta qüestió”, explica Daniel Freund, responsable d'Integritat a la UE de la ONG.

La llei permet als eurodiputats exercir totes les activitats que vulguin, sempre que les comuniquin a l'Eurocambra, que no comprova la veracitat de les dades. “El Parlament Europeu no pot comprovar-ho. És una declaració que es basa en la bona fe dels eurodiputats per detectar possibles conflictes d'interessos”, argumenta un portaveu d'aquesta institució.

Amb tota la prudència pel que fa a aquestes conclusions, els eurodiputats que més ingressos declaren són, per la banda baixa, els no inscrits (inclouen grups extrems com el Front Nacional de Marine Le Pen) i, per l'alta, els del Partit Popular Europeu. Per països, Àustria i França figuren al capdavant. Espanya es troba una mica per sota de la mitjana.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lucía Abellán
La redactora jefa de Internacional de EL PAÍS ha desarrollado casi toda su carrera profesional en este diario. Comenzó en 1999 en la sección de Economía, donde se especializó en mercado laboral y fiscalidad. Entre 2012 y 2018 fue corresponsal en Bruselas y posteriormente corresponsal diplomática adscrita a la sección de España.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_