La justícia investigarà si el contagi és un delicte contra la seguretat laboral
La responsabilitat no desapareix encara que es provi la imprudència de l'auxiliar
La justícia investigarà si en el contagi de l'auxiliar d'infermeria Teresa Romero s'ha produït un delicte contra la seguretat laboral a càrrec dels responsables de Sanitat. Sindicats com Comissions Obreres i UGT i entitats sectorials com l'Associació Madrilenya d'Infermeria han presentat ja denúncies, algunes de les quals, prèvies al contagi, davant la Fiscalia, els jutjats i la Inspecció de Treball. El fiscal superior de Madrid, Manuel Moix, ha obert una investigació.
L'última denúncia ha estat la del Sindicat d'Auxiliars d'Infermeria (SAE). En aquest text es posa l'accent en el fet que les normes de salut laboral prevalen sobre els protocols que s'haguessin elaborat per als casos d'ebola. Les normes de seguretat i higiene a la feina són especialment precises en ambients amb risc biològic, com en el que es movia Teresa Romero, detalla la portaveu del sindicat, Isabel Lozano.
La investigació haurà de determinar si les autoritats sanitàries han comès alguna de les infraccions descrites en els articles 316 del Codi Penal. La possibilitat que s'hagi produït aquest delicte es basa en el principi que els responsables dels treballadors (en aquest cas l'administració sanitària) estan obligats a proporcionar mitjans materials i de formació. El delicte es pot cometre fins i tot en el cas que la víctima hagi tingut un descuit o, en el cas més extrem, hagi comès una imprudència, segons fonts jurídiques.
Normes bàsiques
L'article 316 del Codi Penal castiga amb penes de presó de sis mesos a tres anys i multa "els que, amb infracció de normes de prevenció de riscos laborals i estant-hi legalment obligats, no facilitin mitjans necessaris perquè els treballadors exerceixin l'activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades, de manera que posin així en perill greu la seva vida, salut o integritat física".
Llei de Prevenció de Riscos: "L'efectivitat de mesures preventives haurà de preveure distraccions o imprudències no temeràries del treballador".
Hi ha un deure protecció vers els treballadors a càrrec dels responsables, per al compliment del qual és necessari dotar el treballador d'una informació sobre els possibles riscos que puguin afectar-lo. “Ens van donar informació, no formació”, assegura la portaveu de SAE.
La jurisprudència és abundant. El Tribunal Suprem va establir en una sentència del 2001 que “és un principi definitivament adquirit en l'àmbit de les relacions laborals, el de la protecció del treballador enfront de les seves imprudències professionals”. Assegura que aquest “principi de confiança” ha d'establir-se en tots els accidents laborals. És a dir, que, encara que es demostrés imprudència de la treballadora, podria haver-hi delicte dels responsables.
La doctrina ha anat delimitant l'abast de l'expressió mitjans materials. Aquí s'inclou no només la dotació de mitjans materials sinó també formació i informació. Pel Suprem és equivalent tant no facilitar els mitjans com ometre un procés de formació i informació del treballador adequat. No és suficient la simple posada a disposició del material adequat i necessari per a la seva salut. A més, s'exigeix una tasca prèvia de formació, en què s'instrueixi el treballador dels riscos i de la forma d'evitar-los, i que se li faci complir la reglamentació establerta per a cada cas.
Segons aquests preceptes i la jurisprudència de dret laboral, les empreses (l'Administració en aquest cas) tenen obligació de proporcionar aquests mitjans i de formar els treballadors quan hi hagi un canvi en les funcions que exerceix. Aquesta obligació està prevista en l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, segons la qual, les mesures de seguretat han de preveure les distraccions o imprudències no temeràries que pugui cometre el treballador. Hi ha moltes sentències en aquest sentit, confirmades pel Suprem, que estableixen que l'article 317 del Codi Penal “castiga no només l'omissió de mitjans materials, sinó també la infracció del deure d'aplicació i de control en l'execució i compliment de les mesures de seguretat”.
En aquest cas, s'entendria com a tal si els responsables d'executar la seguretat no han tingut en compte el fet de donar cursos de formació per utilitzar els vestits especials, si no hi ha supervisors del procés, si les càmeres no han gravat o qualsevol altra de les circumstàncies que s'han donat en el cas de Teresa Romero. Completa aquesta possibilitat d'actuació de la justícia una circular de la Fiscalia General de l'Estat sobre sinistralitat laboral que conclou que “d'acord amb la constant doctrina del Tribunal Suprem, només amb caràcter excepcional, la imprudència del treballador pot excloure la dels altres possibles factors que intervenen en la producció del resultat lesiu”.
"Vam tenir informació, no formació"
La portaveu del Sindicat d'Auxiliars d'Infermeria, Isabel Lozano, ha anunciat la presentació d'una denúncia davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Madrid per entendre que "en aquest procés hi ha fets constitutius de delicte. Hi ha unes normes de salut laboral específiques que es contradiuen amb la formació, que s'ha donat de forma matussera".
Lozano posa en qüestió la versió d'error humà a càrrec de Teresa Romero, ja que "els companys han de posar-se tres guants", diu, referint-se al protocol sobre l'ús del vestit de protecció. "El protocol exigeix que hi hagi observadors, que estan presents per registrar qualsevol incidència que es produeixi. Ens consta que hi ha aquest registre del protocol i no inclou res", diu.
La situació a l'Hospital Carlos III és complicada. Falta personal i s'està recorrent a sanitaris inscrits a la borsa de treball. "Molts estan renunciant", assegura Lozano i esmenta un cas d'una persona a la qual van trucar i la supervisora li va assignar la sisena planta, on es troba ingressada l'auxiliar infectada amb el virus.
Más información
