Abertis pren les regnes del seu deute

En absència de grans oportunitats de negoci, Abertis està intensificant aquest any els esforços per refinançar el seu deute. No persegueix una altra cosa que rebaixar els tipus d'interès i els costos financers del compte de resultats i allargar els terminis d'amortització de crèdits i bons, amb l'objectiu d'aflorar liquiditat que li ofereixi més múscul amb el qual dur a terme operacions corporatives. Des de començament d'any ha aconseguit refinançar entorn de 1.500 milions d'euros, més d'una desena part del seu deute net.

El grup de concessions controlat per La Caixa (amb el 22,4% del capital) i OHL (18,9%) aprofita la nova conjuntura dels mercats, que estan oferint diners més barats, tancant operacions país a país i negoci per negoci. Cadascú carrega el seu mort, com ha passat amb la divisió de telecomunicacions, que ha assumit l'endeutament generat per les seves pròpies operacions. “Estem aprofitant les finestres d'oportunitat que ara ens ofereix el mercat, perquè si no ho fem, no sabem a quin nivell ens trobarem els tipus d'interès el 2016”, explica el director general de finances del grup, José Aljaro.

Segons els comptes del primer semestre d'aquest exercici, Abertis tenia un deute net de 13.597 milions d'euros. Representen 442 milions més per algunes operacions efectuades aquest any, una xifra reduïda posteriorment gràcies a algunes desinversions, sobretot la venda del negoci aeroportuari, del qual Abertis està sortint després de descartar la seva presència en la privatització d'Aena, que era el seu gran objectiu. La companyia que dirigeix Francisco Reynés només participarà en empreses i concessions on pugui exercir un paper de control com a soci industrial i no financer, que és el que busca la venda parcial de l'empresa estatal d'aeroports.

Abertis negocia allargar els negocis que manté a Espanya i França i intenta créixer per Itàlia, els Estats Units i Austràlia

Després de tres anys frenètics de grans i successives operacions corporatives, el 2014 està sent un exercici infaust per créixer. Abertis negocia allargar els negocis que manté a Espanya i França i intenta créixer per Itàlia, els Estats Units i Austràlia. En aquest últim país va fracassar en el seu intent d'adjudicar-se Queensland Motorways, una xarxa de vies de peatge valorada en més de 5.000 milions d'euros. Els acords que ha tancat durant aquest exercici s'han limitat a l'adquisició de torres de telecomunicacions a Espanya i Itàlia, a executar el seu replegament en el sector dels aeroports amb la venda de les seves participades i mostrar interès per adquirir el grup israelià de satèl·lits Spacecom.

El negoci històric de les autopistes i el rendible de les telecomunicacions s'han convertit en els nínxols en els quals s'ha centrat Abertis. És una focalització que aplaudeix el professor d'Esade Robert Tornabell, especialment per la sortida del sector aeroportuari. “Ha estat una sortida encertada, com ja van fer altres grups espanyols, perquè explotar aeroports és costós i amb menys marges, tret que siguis un constructor i hi hagi una ampliació pel mig”, explica.

A mig camí, Abertis també ha abandonat la gestió d'aparcaments i centres logístics, que es va quedar l'escindida Saba. Per Tornabell, la política d'expansió d'Abertis els últims anys s'ha convertit en un èxit, fins a situar-la “en la Champions League” del seu sector. “És la millor companyia, juntament amb la francesa Vinci —que parteix d'una constructora— i el fons d'inversió australià Macquarie”, assenyala.

El grup ha fet un salt important en autopistes a Xile i el Brasil de la mà d'OHL, que es va incorporar a l'accionariat el 2012. Són comprats amb un important potencial de creixement, però els dubtes sobre aquest negoci de vies de peatge són a Europa. A França estan parcialment solucionats: espera que la Comissió Europea aprovi el pla de rellançament aconseguit amb l'Executiu gal, segons el qual Abertis invertirà 700 milions d'euros i, com a contrapartida, perllongarà dos anys la concessió que té sobre Sanef i sis més la de Sapn. El problema d'aquest acord és la publicació d'un informe que assenyala que els marges de les concessionàries en aquest país són massa elevats, cosa que podria comportar una possible rebaixa de tarifes o haver de compartir beneficis amb l'Estat francès.

L'altre llast europeu pel que fa a carreteres de pagament es diu Espanya, on el pas per vies de peatge ha caigut un 35% des del 2007 com a conseqüència de la crisi. Abertis explica als analistes que cada 1% que es guanyi de trànsit a Espanya suposarà una aportació de vuit milions d'euros a l'Ebitda, i que la recuperació ja s'ha iniciat aquest any.

El grup ha fet un salt important en autopistes a Xile i el Brasil de la mà d'OHL

Un recent informe de Deutsche Bank posa una mica d'optimisme a aquesta situació en considerar que, atès que la caiguda del trànsit ha estat molt superior a la del PIB, la seva recuperació podria ser molt intensa en un curt espai de temps. Segons els analistes del banc, el trànsit de les autopistes espanyoles d'Abertis millorarà un 2,5% aquest any per un 1,3% d'increment del PIB. En considerar que els patrons d'ús d'autopistes no han estat normals comparat amb l'històric d'Abertis i amb altres països europeus, la seva previsió, segons l'informe, és que la companyia recuperi “el 75% del trànsit perdut el 2021”, abans de la fi de les concessions d'Aumar (2019) i Acesa (2021). Malgrat la diversificació que ha dut a terme la concessionària, les autopistes continuen aportant el 89% del benefici d'explotació i Espanya un 40%, per la qual cosa aquesta millora no seria trivial.

“Seguiran fent operacions per créixer”, sosté Ángel Pérez, analista del valor d'Abertis de Renta 4, que destaca la cautela amb la qual el grup licita en cada ocasió que sorgeix: “Estan esperant grans oportunitats, però no volen sacrificar ni el marge ni el dividend que donen als seus accionistes”. Aljaro explica que arriscar amb licitacions excessivament generoses o agressives, encara que permetin guanyar concessions, pot convertir-se en un problema. “Mai pots ser frívol amb la taxa interna de tornada (TIR), perquè després et rebaixen els ràtings, que són els que et permeten tancar moltes operacions a través del finançament. És una qüestió clau”, explica el director financer del grup de concessions. Si el TIR és baix, les agències rebaixen les notes de qualificació creditícia i amb pitjors ràtings costa més trobar finançament o bé surt més car.

Abertis considera que si no tingués les seves notes actuals —BBB segons Moody's i BBB per a Standard & Poor's— no hauria pogut aprofitar les oportunitats que han sorgit i que li han permès reduir a la meitat el tipus d'interès d'algunes operacions alhora que allargava la seva amortització.