El somriure de Gaudí

Són molt poques les imatges que es conserven d'Antoni Gaudí. Amb prou feines mitja dotzena de fotografies reprodueixen l'aspecte del genial arquitecte. La més reproduïda és la que li va realitzar al seu estudi barceloní Pablo Audouard el 1878. La resta són imatges retallades d'altres escenes, com aquella en què apareix en una processó a la porta de la catedral de Barcelona, durant el Corpus del 1924. A aquest petit univers d'imatges de Gaudí se n'hi uneix, ara, una de nova del 1925, que si bé no destaca per la seva excel·lent qualitat, sí que té el valor de ser l'última foto coneguda de Gaudí abans de morir el 10 de juny del 1926, quan un tramvia va acabar amb la seva vida en l'encreuament entre el carrer de Bailèn i la Gran Via, a Barcelona.

La fotografia va ser presentada ahir moments abans de la clausura del primer Congrés Mundial sobre Gaudí que s'ha desenvolupat a la Universitat de Barcelona durant aquesta setmana. L'ha donat a conèixer l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, que des del 1987 fins al 2012 va ser el director de les obres de la Sagrada Família. Segons va explicar, la imatge l'ha extret d'una pel·lícula inèdita rodada el 1925 a Montserrat, quan l'artista va assistir a unes noces en aquest monestir.

L'arquitecte emèrit i assessor del Patronat de la Sagrada Família, que no va voler desvetllar la identitat dels propietaris de la pel·lícula, sí que va explicar que fa uns deu anys ells mateixos li van portar les imatges perquè autentiqués la presència del personatge. “Com que jo no el vaig conèixer i el meu pare [Lluís Bonet] havia mort, vaig parlar amb tres persones que sí que havien coincidit amb ell: la monja que netejava la casa de Gaudí, que quan la va veure va dir 'Es bén bé ell'; la filla dels porters de la Sagrada Família i l'acadèmic Josep Maria Garrut, que el saludava sovint quan l'arquitecte passejava per Sant Felip Neri. Cap dels tres en va tenir cap dubte”, va assegurar l'expert en l'obra de l'arquitecte, que va aclarir que tots tres havien mort ja.

Bonet ha destacat també el fet que en la imatge Gaudí aparegui somrient, cosa que no havia passat en les altres fotografies. “Sempre s'ha destacat la seva serietat, però la foto demostra que també li agradava l'humor”.

Durant la jornada de clausura del congrés, Bonet també ha presentat la imatge del monument a Torres i Bages que s'erigirà al costat de la façana de la Passió de la Sagrada Família, que preveu estar acabada d'aquí a dos anys com a màxim. Basat en un dibuix de Gaudí, tindrà una escultura de l'eclesiàstic escrivint, farà 20 metres d'alçària, estarà realitzat en pedra, la base, i bronze, el fust, i tindrà tres potes “corresponents a les virtuts teologals: fe, esperança i caritat”. Bonet ha pogut determinar les característiques d'aquest monument gràcies a la còpia del dibuix original que es va cremar durant l'incendi de l'estudi de Gaudí el juliol del 1936.

El congrés, que ha reunit a Barcelona més de 350 especialistes en Gaudí (que va obtenir el seu títol a la UB), ha deixat algunes novetats, com una nova maqueta de la cripta de la Colònia Güell, realitzada pel grup d'investigació del professor Rainer Graefe de la Universitat d'Innsbruck en 3D, a més de l'anunci de la creació d'una càtedra Gaudí per part de la UB que s'instal·larà al Tint Vell, la fàbrica de la Colònia Güell, anunciada al començament de la trobada per la vicerectora Lourdes Cirlot i que estarà dotada amb 30.000 euros l'any.

La trobada ha ressaltat que Gaudí va trencar els límits formals coneguts de l'arquitectura, i ha destacat la seva capacitat d'innovació, imaginació i riscos que va assumir, a qui s'ha vist com un pioner i un avançat al seu temps, capaç de resoldre problemes nous amb tot un repertori de solucions també noves. Original ha estat presentar la seva influència contemporània en edificis, en l'automoció i, fins i tot, la gastronomia i s'ha parlat de noves influències en la seva obra com les de Yucatán o la Xina.

En la jornada d'ahir també es va anunciar la intenció de crear un corpus gaudià que reuneixi tots els documents, plànols i imatges per “eliminar errors sobre l'autor i la seva obra”. A finals d'aquest mes tancarà les seves portes el Museu Diocesà de Barcelona i el seu Espai Gaudí amb la intenció de potenciar-ne el contingut. Quan obri, a finals d'any, el protagonista absolut i el fil conductor serà Gaudí. La primera exposició temporal estarà dedicada als primers estudiosos de Gaudí, com Puig Boada, Collins, Molema, Isozaki, Casanelles o Tarragó, alguns participants al congrés.