_
_
_
_
_

El jutge imputa Rato i Blesa per les targetes opaques

Andreu ha cridat a declarar també l'exdirector general de Caja Madrid Sánchez Barcoj

Els expresidents de Caja Madrid Blesa i Rato, en una imatge d'arxiu.
Els expresidents de Caja Madrid Blesa i Rato, en una imatge d'arxiu.EFE

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va imputar dimecres els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato i l'exdirector general de l'entitat Ildefonso Sánchez Barcoj pel cas de les targetes opaques lliurades als directius i les despeses dels quals suposadament no van ser declarades a Hisenda i no es corresponien amb funcions de representació.

El jutge ha obert una peça separada dins del cas Bankia per investigar els fets relacionats amb la utilització d'aquestes vises i per això va citar a declarar dijous que ve els tres directius, que hauran de comparèixer acompanyats d'advocats a partir de les tres de la tarda. Entre el 2003 i el 2011, els consellers de Caja Madrid van gastar 15,5 milions amb targetes opaques, segons un informe d'Anticorrupció publicat el passat 1 d'octubre, elaborat per la direcció actual de Bankia. El document manté que 86 consellers i directius de l'antiga caixa tenien targetes de crèdit opaques, que van ser lliurades als 65 consellers que ha tingut Caja Madrid des de l'any 2003 i a la vintena d'alts càrrecs de Bankia des de la seva creació el 2011 fins al 2012.

En l'escrit, Anticorrupció sostenia que “segons la informació facilitada pel departament d'auditoria interna de Bankia, haurien estat utilitzades en alguns casos per a finalitats no vinculades amb l'activitat de l'entitat”. Els amos de les targetes que escapaven de la comptabilitat oficial de la caixa van comprar roba o aliments i van pagar amb aquestes targetes viatges, hotels i restaurants.

Más información
Una gestió malgastadora en mans dels tribunals
Guindos revela que hi ha almenys 20 irregularitats en altres caixes
Abejas, sobre les targetes: “Era una pràctica coneguda i legal a la caixa”

Aquest escàndol, que ja ha provocat més d'una desena de dimissions i destitucions a la Comunitat de Madrid i als sindicats CCOO i UGT, ha sembrat inquietud al Govern i, amb divers impacte, a les principals formacions polítiques. PP, PSOE i IU han obert investigacions internes. Dimarts passat, Rafael Spottorno, conseller privat de Felip VI i excap de la Casa del Rei, va renunciar al càrrec. El cas ha esclatat en un moment en el qual els partits defensen la necessitat d'una renovació de la política i afronten el calendari electoral del 2015 amb preocupació pel descrèdit social i la indignació ciutadana.

Tres ministres s'han pronunciat avui sobre l'escàndol als passadissos del Congrés. El nou titular de Justícia, Rafael Catalá, va ser molt clar: “Em sembla molt inadequat, i més en uns temps en què tots treballem per una regeneració democràtica, per la transparència i per la dignificació del sector públic i dels dirigents de qualsevol entitat”.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va demanar rapidesa en la instrucció del cas i va qualificar de “totalment reprotxables” aquestes actuacions. Finalment, Luis de Guindos, titular d'Economia, va recordar que el Govern espanyol, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), col·labora amb la investigació d'aquest cas i va manifestar el seu “màxim respecte” a la justícia.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_