_
_
_
_
_

El linxament del dissident

Joaquim Brugué s'acomiada de Twitter després de ser vilipendiat 50 hores en desmarcar-se de la consulta del 9-N per falta de “garanties democràtiques”

Joaquim Brugué.
Joaquim Brugué.

“Tots aquells que penseu que sóc un idiota, utilitzat, distorsionat i manipulat: teniu raó”. Aquest és l'últim missatge al seu compte de Twitter que va escriure ahir el catedràtic de Ciència Política Joaquim Brugué després de 50 hores de linxament a les xarxes socials i diversos diaris digitals per part dels sectors independentistes més intolerants. El motiu: dimitir de la comissió de control de la consulta sobiranista el primer dia que es va reunir en considerar que el procés “no ofereix garanties democràtiques”.

L'argument li ha merescut qualificatius d'oportunista, hipòcrita, manipulador, o comentaris de l'estil “acabaràs fent tertúlies amb Kiko Matamoros” o acusar-lo de “prestar-se als serveis de l'Estat”. Brugué va ser nomenat a proposta d'Iniciativa per Catalunya, una formació que tampoc queda indemne de les crítiques. “Idiota no, d'Iniciativa”, es pot llegir a Twitter.

El linxament que ha patit Brugué no és un fet nou en el procés sobiranista català. Abans que ell, l'independentisme més recalcitrant es va acarnissar amb el líder d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran Lleida, o amb l'ex-primer secretari del PSC Pere Navarro per defensar l'anomenada tercera via i no combregar amb aquest full de ruta de la secessió. Fins i tot el cantant Raimon, un símbol com no n'hi ha gaires de l'antifranquisme, va ser blanc de les crítiques per no posicionar-se a favor de la independència, el mateix que li va passar a l'activista Ada Colau quan va presentar el projecte polític de Guanyem o, setmanes abans, el cantant Loquillo.

“S'equivoquen els que acusen Brugué com els que l'ovacionen per canviar-se de “bàndol”. Això no va d'adeptes ni de fanàtics, perquè la democràcia és votar, però també té a veure amb la civilitat, amb la tolerància amb l'altre, que, en tot cas, és adversari, no enemic”. La diputada del PSC Rocío Martínez-Sampere va sortir en defensa del dimissionari la nit que ho va anunciar i les xarxes socials l'esquarteraven, i ahir continuava defensant la decisió que va adoptar Brugué.

“Tenir criteri propi, dubtar, acceptar contradiccions hauria de ser més normal que el blanc i negre sense matisos que prepondera en aquests moments”, insisteix la parlamentària socialista, que coneix Brugué des de fa anys i avala la seva trajectòria acadèmica i la seva gestió com a director general de participació ciutadana al govern d'entesa que va presidir Pasqual Margall i amb Joan Saura de conseller.

“Brugué és un expert reconegut i respectat que ha fet desenes de conferències en molts països sobre processos de participació”, recorda Joan Botella, degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. En la seva opinió resulta “molt indignant la campanya d'injúries i calúmnies que li estan aplicant els independentistes”.

Botella considera que Brugué “va raonar en termes professionals,” abans de dimitir, perquè “no és una persona que utilitza el càlcul polític ni tampoc representa la posició d'Iniciativa per Catalunya”.

Els motius que el van portar a dimitir el primer dia que es va reunir la comissió de control i no abans amb anterioritat continuen sense quedar gaire aclarits, però segur que té a veure amb la creença, si no la promesa que se li havia fet a aquest grup de set persones, que no s'arribaria tan lluny en el procés sobiranista després de la suspensió de la llei de consultes i el decret de convocatòria que va acordar el Tribunal Constitucional.

Malgrat aquesta decisió, el Parlament va triar el passat dia 1 els membres de la comissió de control en una reunió embolicada en polèmica i en la votació de la qual només van participar els partits sobiranistes (CiU, Esquerra, ICV i la CUP). El portaveu parlamentari dels nacionalistes, Jordi Turull, va venir a dir en el debat que l'elecció es produïa per anar guanyant temps, però l'endemà a la nit Artur Mas va signar el decret de nomenament i el 3 d'octubre va sortir publicat al Diari Oficial de la Generalitat.

Pel que sembla, aquest mateix dia, després de la reunió de diverses hores amb els dirigents dels partits sobiranistes, Artur Mas va ordenar a la comissió de control que es reunís i comencés a treballar i va ser llavors quan Brugué va prendre la decisió de dimitir i no va acudir a la primera trobada d'aquests experts.

“Brugué pot haver pecat d'ingenu”, diu també Joan Botella, qui recorda que en el primer redactat de la llei de consultes eren els col·legis professionals i no els partits els que proposaven els set membres de la comissió de control.

“M'acomiado dels mitjans (de tots) i de Twitter”, anunciava ahir Brugué, mentre en els mitjans digitals afins a les essències de l'independentisme continuaven prodigant-se els qualificatius com “talp de l'Estat”. Fins i tot algú va arribar a escriure que la dimissió havia provocat “més mal al procés” que la confessió de Jordi Pujol sobre la fortuna oculta a l'estranger.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_