La dura guerrillera que es va convertir en presidenta
Dilma Rousseff, exmilitant del PDT elevada pel PT de Lula al Govern, pot aconseguir un segon mandat
Va ser en una reunió amb 15 persones més encarregades de decidir el rumb del programa energètic de qui era llavors candidat a la presidència, Luiz Inácio Lula da Silva, on Dilma Rousseff va cridar l'atenció del sindicalista. Entre especialistes de l'àrea, l'economista de 53 anys, secretària d'Energia de Río Grande do Sul, va arribar a la trobada amb un ordinador. L'"objectivitat i el seu alt grau de coneixement en la matèria" van impressionar Lula, que va assegurar que havia vist en aquesta dona aires de ministra.
Lluny dels focus de les disputes partidistes, Rousseff no era un cognom que sonés per ocupar càrrecs importants després de la victòria de Lula el 2002. Per aquest motiu, la decisió del recentment triat president per posar-la al capdavant del Ministeri de Mines i Energia va causar sorpresa. La cartera va ser responsable d'un dels principals programes de l'Administració del Partit dels Treballadors (PT), Luz per a tots. "Algunes persones creuen que aquest departament és cosa d'homes. Però demostrarem que el pot dirigir una dona ", va dir Lula en anunciar-ho.
Rousseff tenia experiència en l'àrea. Havia ocupat el càrrec de secretària d'Energia de Río Grande do Sul dues vegades. La primera, el 1993, i la segona el 1999, amb el Govern del PT d'Olivio Dutra, en un lloc reservat per al Partit Laborista (PDT), del qual era afiliada, a canvi del seu suport en la segona volta. No obstant això, la quantitat de llocs assignats a la formació va ser considerada insuficient per la pedetista Leonel Brizola, que dos anys més tard va trencar amb el partit. Rousseff va decidir llavors unir-se al PT.
Quan el 2005 l'escàndol del mensalão va fer fora els aliats més importants de l'administració Lula, el llavors president va tornar a fer ús de l'"efecte sorpresa". Rousseff va ser cridada a dirigir la Casa Civil en comptes de José Dirceu per coordinar des d'allí la feina de tots els ministeris. Es va convertir en la primera dona en aquesta posició. El seu padrí polític li va posar com a sobrenom "mare del PAC " (Programa d'Acceleració del Creixement), el projecte principal del segon mandat del PT. La maternitat li va conferir la imatge de dirigent i bona gestora, necessàries per a un bon candidat a la successió presidencial. A més, també tenia una reputació de dona dura, amb un caràcter que, pel que sembla, havia fet plorar molts polítics.
La decisió que ella fos l'opció del PT en la disputa del 2010 va ser la tercera sorpresa de Lula. Tres anys abans el president havia començat a pensar-hi, però sempre de broma. El rumor, no obstant això, va arribar a la premsa i el partit no va tenir temps de reaccionar. La van preparar políticament per ser-ho i el primer dia del 2011 va entrar al Congrés Nacional, on va pronunciar el seu primer discurs com a governant del país: " Avui és la primera vegada que la banda presidencial vestia l'espatlla d'una dona". Als 63 anys, una exguerrillera ocupava la mateixa cadira que havien utilitzat els que l'havien torturat durant la dictadura militar, 41 anys abans.
Amb 63 anys, una exguerrillera ocupava la mateixa cadira que havien utilitzat els que l'havien torturat durant la dictadura militar, 41 anys abans
Filla del búlgar Petar Rusev, que quan va tornar al Brasil es va canviar el cognom per Rousseff, i de Dilma Jane Silva, filla de miners tradicionals, Dilma Vana Rousseff (14/12/1947) va tenir una infància còmoda. El seu pare es dedicava a la construcció i la venda de béns immobles. La van educar en escoles mineres tradicionals i va rebre classes particulars de música i francès, segons explica el llibre Rousseff, dels periodistes Jamil Chad, brasiler, i Momchil Indjov, búlgar. Petar va morir el 1962 i el 1967 ella es va incorporar al Grup Política Operària (Polop), que més tard es va convertir en Colina, un moviment que advocava per la difusió de les revolucions marxistes.
El 16 de gener del 1970, la militant va ser arrestada al centre de São Paulo. Tenia 22 anys i era acusada de subversió. A Maklouf Luiz Carvalho li va explicar que les sessions de tortura van incloure cops i xocs i un dia la van haver de portar a l'hospital per una hemorràgia. El 1972, quan va sortir de la presó, pesava cinc quilos menys i tenia un problema de tiroide, que li van curar posteriorment.
Quan l'1 de gener del 2010 va pujar la rampa del Palau de Planalto amb un vestit blanc impecable per rebre la banda presidencial de Lula, l'esperança era que hi hagués avenços en la persecució als torturadors de la dictadura. Rousseff va crear la Comissió de la Veritat, però encara no ha revisat la Llei d'Amnistia per processar agents de l'Estat. També s'esperava que l'agenda feminista, històricament relegada, passés a un primer pla. L'octubre del 2007, en una plana del diari Folha de S. Paulo, havia defensat la despenalització de l'avortament. Després de dirigir l'Administració durant quatre anys, encara no hi ha hagut canvis.
En la mateixa entrevista, ella es definia com a "socialista", però durant el seu mandat hi ha hagut una disminució en el nombre de famílies beneficiades per la reforma agrària i es va estancar la demarcació de les terres indígenes. La política de drogues tampoc no ha canviat significativament.
Rousseff va crear la Comissió de la Veritat, però encara no ha revisat la Llei d'Amnistia per processar agents de l'Estat
Amb les reivindicacions dels joves progressistes abandonats, Rousseff es va enfrontar a la fúria de la població en una sèrie de protestes que van tenir lloc als carrers del Brasil el juny del 2013, provocades per l'augment de les tarifes de transport a diverses ciutats i potenciades per la violència policial extrema. A aquesta massa social inicialment descontenta, es va acabar sumant una classe mitjana amb una llista de demandes difuses que comprenia des de la fi de la corrupció, fins a la petició de serveis públics de més qualitat, com la sanitat i l'educació. Més tard van arribar les crítiques per la despesa a la Copa del Món, que van culminar amb les esbroncades que va rebre la presidenta el dia de la inauguració.
Tot això va tenir efectes devastadors en la imatge de Rousseff. L'aprovació del seu Govern va caure del 55% al 31%. El desgast de la seva imatge i la idea que tingués dificultats per acostar-se als joves, als moviments socials i als sindicats, van fer que una ala del seu propi partit demanés el retorn de Lula. Però l'expresident no va tornar i Rousseff va intentar canviar: va millorar la seva relació amb els moviments i va començar a convocar periodistes nacionals i internacionals a xerrades.
La presidenta també va crear programes de pes, com Más Médicos, que va reclutar professionals formats a l'exterior per treballar en zones aïllades dins del Brasil, i va aprovar el Pla Nacional d'Educació, que gairebé va doblar l'alfabetització a l'àrea.
Els últims mesos, l'aprovació del seu Govern va tornar a pujar i va arribar a aconseguir el 41% al febrer d'aquest any, malgrat les crítiques a l'acompliment econòmic i la desacceleració del PIB. El desig de canvi expressat en les protestes de l'any passat es va incorporar a la campanya del PT amb l'eslògan "canvia més" i després d'una primera volta molt renyida, Rousseff s'encamina ara cap a una victòria més tranquil·la. Entre bastidors, Lula, que es va mantenir allunyat de l'escena política durant el mandat anterior, ja afirma que pretén participar més en un eventual segon govern de la seva presidenta sorpresa.
