Quina Barcelona volen els candidats?

Els candidats dels cinc partits de l'Ajuntament de Barcelona (CiU, PSC, PP, ICV i ERC) responen, en tres preguntes, quines són les seves propostes pels grans reptes que la capital catalana té sobre la taula: la gestió del turisme, la reducció de l’escletxa social que separa uns barris dels altres, i les grans obres, ara que finalment ha arrencat la reforma de la plaça de les Glòries.

També responen dues formacions que han mostrat la seva voluntat d’optar a l’alcaldia. Són la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i Guanyem, la formació que lidera Ada Colau.

1. Davant el qüestionament del model turístic, quina és la vostra aposta de gestió d’aquest sector? 2. L'escletxa social s’eixampla a la ciutat. Què proposeu per reduir-la? 3. Després de Glòries, quina ha de ser la pròxima gran obra de la ciutat?

CiU. Xavier Trias. Alcalde de Barcelona

• Turisme. Millorar-ne la gestió. Com a alcalde, sempre defenso que el turisme és una font de riquesa molt important per a Barcelona, però alhora sóc també conscient que pot generar problemes de convivència. Per això cal que siguem capaços de gestionar-lo bé. Hem de fer que l’èxit del turisme repercuteixi en la millora del benestar i la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines. El turisme aporta el 12% del PIB i més de 120.000 llocs de treball. No obstant això, pot comportar associats alguns efectes no desitjats que cal gestionar i que en cap cas han de tenir cabuda a Barcelona.
  Per aquest motiu, tenim la voluntat de convertir el consorci Turisme de Barcelona en una nova eina de gestió del turisme. Els membres del seu comitè executiu ja m’han manifestat la seva voluntat de treballar conjuntament amb els principals actors econòmics i socials de la ciutat per afavorir un turisme cívic, sostenible i responsable.

• Escletxa social. Ocupació i habitatge. La millor manera d’afrontar les desigualtats és garantir que tothom tingui accés al treball i a l’habitatge. L’habitatge és un dels principals factors de desigualtat social que tenim a Barcelona. La construcció és només una de les polítiques possibles, per això estem incidint també en el parc construït, la rehabilitació, els pisos buits, el lloguer o la gestió del sòl. També treballem en l’ampliació del Parc Públic d’Habitatge de Lloguer a preu assequible en 1.000 habitatges.
  Lluitem contra l’atur ajudant les persones a trobar feina i les empreses a crear llocs de treball. Impulsem programes d’ocupació, com el "Barcelona crea ocupació” i els “Bons Compromís”, que són ajuts a la contractació de joves, majors de 40 anys en atur de llarga durada o persones en risc d’exclusió. Alguns d’aquests programes els fem amb la implicació del Tercer Sector, com l’atenció domiciliària, la teleassistència, l’alimentació o la lluita contra la pobresa energètica.


• Obres. Zona Franca. Crec que el gran projecte de futur de Barcelona, per d'aquí a deu o quinze anys, és la transformació de la zona del Morrot, que ens permetria enllaçar el Port, la ciutat i la Zona Franca, i recuperar el costat mar de Montjuïc. El projecte d’ampliació de la ronda Litoral i el trasllat de la terminal ferroviària del Morrot a la llera del Llobregat generaran un nou espai d’oportunitat per a la ciutat.
  Aquesta transformació connecta amb la que ja estem duent a terme a la Marina del Prat Vermell, que volem que sigui un nou barri dissenyat per treballar i viure alhora. Un barri que jugarà un paper molt important en la vertebració futura de la nostra ciutat, fins i tot a escala metropolitana, perquè ens ajudarà a dinamitzar tota la zona portuària, i millorarà la connexió de la Zona Franca amb Barcelona i amb l’Hospitalet de Llobregat. Farem que el passeig de la Zona Franca esdevingui un passeig urbà de Barcelona, com el Paral·lel o la Diagonal.

PSC. Jaume Collboni. Candidat socialista

• Turisme. Nou model. El primer que necessitem és tenir un model de turisme per a Barcelona. Ara no el tenim perquè fa anys que en aquesta ciutat hem confós la gestió amb el govern de la ciutat. Els barcelonins ja ens van avisar fa tres anys que amb una gestió excel·lent no n’hi havia prou, que volen saber “cap on anem”.
  El meu objectiu és que el turisme estigui al servei de la ciutat i no a la inversa, que és el que ens demana el senyor Trias. I per fer això Barcelona disposa de moltes eines que no està utilitzant, com ara exigir que el 100% de la taxa turística es quedi a la ciutat, augmentar la inversió en els barris amb més pressió turística, regular el número de pisos turístics que pot assumir cada barri o districte, o marcar una estada mínima en allotjaments.
  
  


• Escletxa social. Pla econòmic. Recuperar el lideratge de l’Ajuntament en l’àmbit econòmic. Tant per aconseguir un creixement inclusiu, com per crear instruments que redistribueixin els beneficis econòmics, i compensar el sobrecost que comporta viure en una capital mundial com Barcelona.També en això la ciutat va a mig gas. Ens cal un pla econòmic que recuperi les polítiques d’ocupació que Trias ha desmuntat, el diàleg amb els actors econòmics per basar el creixement en la innovació, o fer servir els 100 milions d’euros anuals de superàvit de l’Ajuntament perquè les famílies puguin arribar a final de mes


• Obres. La Sagrera. Si es refereix a infraestructures, el que cal és acabar les que ja tenim en marxa. I la següent és, òbviament, l’estació de La Sagrera, que ha de servir per generar ocupació i teixit econòmic en aquella zona, i per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes dels seus barris. La seva construcció ampliarà l’efecte econòmic del 22@ a altres barris de la ciutat, permetrà recosir els districtes de Sant Martí amb els de Sant Andreu i Nou Barris (històricament separats per les vies) i dinamitzarà tota la zona nord metropolitana.
  La gran obra pendent és tornar a posar la nostra gent com a prioritat. Ens hem passat anys pensant en la ciutat com una entitat abstracta, i ara el que cal és recuperar l’ànima de la ciutat. Cal fer que la ciutat es desperti de nou amb grans projectes de ciutat, però que sempre estiguin vinculats amb les preocupacions dels barcelonins i barcelonines, no al que està de moda.

PP. Alberto Fernández. President del PP a l'Ajuntament

• Turisme. Turisme de qualitat. El turisme suposa el 12% del PIB de Barcelona. Sens dubte, és una oportunitat i no una adversitat com alguns diuen. Necessitem més turisme per generar llocs de treball i activitat econòmica, apostar per un turisme de qualitat que gasti diners en restauració, hostaleria, comerços, taxis... Hem d'evitar aspectes contraproduents com el turisme incívic i de borratxera fent complir les ordenances i sancions aquells que no compleixen les normes. A més, s'han d'incrementar les inspeccions dels apartaments turístics no regulats i altres activitats il·legals que danyen la imatge de Barcelona.

• Escletxa social. Més inversions. Davant la difícil situació, hem de promoure polítiques socials i inversions perquè l'Ajuntament ofereixi respostes a les persones que ho necessiten més. Barcelona necessita més inversió per millorar els barris i la qualitat de vida dels barcelonins. La crisi econòmica ha fet sorgir una nova pobresa que afecta famílies joves a Barcelona i que agreuja o se suma a les 300.000 persones que viuen sota el llindar de la pobresa. Altres col·lectius afectats són les persones grans i la infància, per això calen actuacions urgents i respostes immediates i eficaces per cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes famílies com l’alimentació, garantir un habitatge, bonificacions i ajudes en els impostos municipals, per evitar que aquesta nova pobresa caigui en situacions d’exclusió social.

• Obres. La Sagrera. La Sagrera ha de ser la propera obra més gran de la ciutat, ja que és la transformació més important per posar fi a la cicatriu urbanística que suposen les vies de tren al llarg de 3,5 quilòmetres. Un projecte que canviarà tota la zona est de la ciutat amb dues grans estacions de transport per connectar-nos amb l'Àrea Metropolitana, la resta del país i amb Europa.

ICV. Ricard Gomà. President d'ICV-EUiA al Consistori

• Turisme. Creixement zero. Barcelona ha esgotat la seva capacitat de càrrega i cal aturar la lògica de l’increment il·limitat. És imprescindible concentrar-se en la gestió del turisme perquè no fracturi la convivència als barris, tal com estem veient a la Barceloneta, la Sagrada Família, el Poble Sec... Les polítiques de Trias han anat en direcció contrària i cal revertir-les: derogar el pla d’usos de Ciutat Vella que va decretar la barra lliure hotelera, aturar la marina de luxe del Port Vell, l’ordenança de terrasses, l’obertura de comerços en festius. Decisions preses fruit de la pressió del lobby hoteler i al servei dels creueristes, no dels veïns i veïnes de Barcelona.
  Hem proposat un decàleg de mesures que inclou, entre d’altres, un pla de creixement zero: ni un nou allotjament turístic més; modificació de la taxa turística perquè reverteixi en la ciutat i no en la captació de nous turistes; mesures contra la creixent precarietat laboral en el sector; recuperar l’ús públic d’espais que el govern de CiU ha cedit a l’explotació turística: castell de Montjuïc, hospital de Sant Pau...

• Escletxa social. Capgirar les inversions. Les desigualtats han crescut a Barcelona en els últims anys, no només com a resultat dels impactes de la crisi, sinó també de les polítiques de retallades de serveis públics i prestacions impulsades pels governs de CiU. La gestió de Trias n’ha estat el cas més flagrant, perquè ha disposat d’un pressupost amb capacitat inversora i ha decidit concentrar-la a reformar les avingudes del luxe: passeig de Gràcia, la part alta de la Diagonal, l’entorn del Turó Park, a l’hora que retallava la inversió en equipaments de proximitat: escoles bressol, centres de serveis socials, equipaments per a gent gran...
  Ha tancat dos exercicis comptables amb superàvits milionaris mentre admetia serioses dificultats per garantir el reallotjament a les famílies desnonades, o la creixent demanda d’ajuts per pal·liar la pobresa energètica a la ciutat. En definitiva, una gestió econòmica profundament classista que cal capgirar per garantir que els recursos de l’Ajuntament s’adrecin a combatre les desigualtats, a promoure polítiques actives d’ocupació i a reduir els impactes de la crisi entre la població més vulnerable.

• Obres. Superilles. La propera gran obra ha de ser un conjunt de petites obres que ajudin, precisament, a combatre les desigualtats i millorar la qualitat de vida de la gent als barris: construcció d’equipaments pendents, arribada de la línia 9 a la Marina, intervencions integrals als barris més vulnerables que van quedar frustrades amb la paralització de la Llei de barris, rehabilitació d’habitatges, o una política urbanística orientada a la reducció dràstica del trànsit privat a la ciutat, amb el desplegament de superilles, per reduir la contaminació i guanyar espai per a les persones.

ERC. Alfred Bosch. Portaveu d'ERC al Congrés

• Turisme. Descentralitzar. Barcelona té valor i ens hem de fer valdre. La massificació i la banalització del turisme deteriora els barris, molesta els veïns i perjudica els turistes. No caben més places turístiques al centre de Barcelona. Necessitem descentralitzar el turisme i sobretot fer-lo compatible amb la gent que viu a Barcelona els 365 dies de l'any. La indústria turística barcelonina és molt potent i ens n'alegrem, però com qualsevol indústria cal limitar-ne els efectes negatius.

• Escletxa social. Ocupació i educació. Aquest és el repte més important que tenim en la propera legislatura. La desigualtat que ha crescut a la ciutat els últims anys s'ha de reduir amb l'objectiu d'eliminar-la a mitjà termini. La clau en aquest punt és aconseguir generar més feina i que es generi en els diferents sectors econòmics perquè qualsevol perfil d'aturat pugui tenir possibilitats reals d'inserció laboral. Per últim i a més llarg termini plantegem l'educació com el principal eix vertebrador de la igualtat entre la ciutadania en un futur. Preparar els nostres nens i joves perquè el que compti siguin les capacitats de cadascú i no la família o el barri on es neix ni el nivell socioeconòmic de la família. I potenciar molt la formació professional.

• Obres. Rehabilitació i L9. Apostem per les rehabilitacions d'edificis i per l'adequació d'espais i carrers de tots els barris de la ciutat. Però hi ha algunes grans obres que s'haurien d'acabar; la línia 9 del metro, l’estació de La Sagrera i el Campus Besòs. En totes cal col·laborar amb altres administracions, tot i que la ciutat hi té un paper central. Mirarem de posar-nos d'acord per ajudar a rendibilitzar els milions d'euros que ara mateix ja s'hi han invertit i tancar aquestes operacions vitals.

Guanyem. Ada Colau. Portaveu de Guanyem

• Turisme. Redistribuir beneficis. A Barcelona, la sobreexplotació turística està sacsejant la vida dels veïns: augment dels preus, destrucció del teixit social i econòmic (substitució de comerç d'ús quotidià per establiments especialitzats en el sector turístic), expulsió d'habitants, tematització i banalització del paisatge urbà.
  Proposem mesures fiscals redistributives dels beneficis econòmics (repercutir en la ciutadania els beneficis de la taxa turística), i condicions dignes per a qui treballa en el sector; cens real d'apartaments turístics per saber qui en concentra la gestió i sota quins interessos; moratòria cautelar d'apartaments i hotels, sobretot als barris on la situació és més insostenible; mesures contra la despoblació d'alguns barris (incentivar el petit i mitjà comerç, així com les cooperatives), a través de plans d'ús amb visió estratègica i de llarg termini; i evitar la concentració de poder a través d’adjudicacions municipals.

• Escletxa social. Renda Mínima. Totes les persones hem de tenir les mateixes oportunitats, drets i deures.
  Proposem garantir una renda mínima, similar a la que es va plantejar al Parlament de Catalunya a través d’una ILP i que està bloquejada, pendent de ser debatuda des de fa mesos. També volem un canvi important en els mecanismes actuals dels serveis socials i buscar fórmules que s’adeqüin a les necessitats de la ciutadania, potenciar els drets, deures i formes d’autoorganització. Calen mesures reals que garanteixin sanitat, educació, alimentació, habitatge per a tothom, així com lluitar contra la pobresa energètica que existeix avui a moltes famílies amb problemes per pagar aigua, electricitat i gas. Les persones sense recursos han de disposar d’ajudes per accedir al transport públic. Tothom es mereix una vida digna.

• Obres. Centrar-se en els barris. No volem pensar que les grans obres passen sempre per reorganitzar urbanísticament grans espais de la ciutat, o refer-los poc després d’haver-los construït. Creiem que dotar tots els barris d’assistència sanitària pública i atenció d’urgències 24 hores, millorar les infraestructures públiques, oferir un ensenyament públic de qualitat a tots els barris, sense distincions, disposar d’habitatge públic garantit i ampliar l’oferta d’escoles bressol és una gran obra pertinent i una millora per a les persones que vivim en aquesta ciutat. I necessària.

CUP. Encara no han escollit candidat

• Turisme. Reduir llicències. Regular i reduir places hoteleres i llicències de bars, restaurants i terrasses; redistribuir-les per la ciutat per evitar la massificació, el monocultiu de l’espai públic i problemes de convivència veïnal. És prioritari desconcentrar la massificació del turisme i generar un model no basat en la folklorització del patrimoni històric i cultural, com si la ciutat fos un parc temàtic. L’estratègia econòmica de Barcelona ha de ser sobre la base que la ciutat és per viure-hi i, per tant, ha de ser decidida entre totes, i no un lloc on les grans cadenes hoteleres vinguin a fer-hi negoci malgrat el veïnat.

• Escletxa social. Municipalitzar. Municipalitzar la gestió de l’aigua per garantir un accés universal, així com altres serveis públics de primera necessitat que han estat privatitzats, com el transport, i impedir talls de subministrament de gas i electricitat. Obligar a posar en circulació els més de 100.000 habitatges buits de la ciutat per a famílies, joves i persones que hagin perdut o no puguin accedir a una llar, i alhora impedir cap nou desnonament. D'altra banda, desenvolupar dins dels marges una fiscalitat progressiva, que penalitzi l’especulació amb l’habitatge, i que permeti treballar en l’aplicació d’una renda mínima garantida i el desenvolupament d’una renda bàsica universal que elimini de facto la pobresa per raó econòmica.

• Obres. Participació. S’ha d’invertir en benestar reforçant la cohesió social i desenvolupar únicament obres necessàries per al veïnat i decidides de forma participativa. En cap cas obres com les grans infraestructures construïdes les últimes dècades i orientades al benefici i a les necessitats de grans empreses de la construcció, el turisme o l'automoció, de les quals els veïns només en surten perjudicats. Glòries, l'AVE a La Sagrera, les rondes, el Fòrum, el 22@, així com altres grans plans urbanístics han servit per especular amb el valor del sòl. Unes grans obres que amb l’argument de servir als interessos de la ciutat han menystingut la quotidianitat del veïnat, el petit comerç i el teixit social dels barris. Els processos de gentrificació que hi ha hagut al Poblenou, Ciutat Vella, Raval, Barceloneta, Bon Pastor, Vallcarca, les Corts i el nucli antic de Sarrià en són exemples.