_
_
_
_
_

Els universitaris reben un 10% menys de beca des del 2012

Les ajudes cauen 336 euros anuals i la partida total descendeix gairebé el 6%

Pilar Álvarez

A les universitats espanyoles hi ha més becaris però cobren menys. Aquesta és la denúncia que ha fet aquest dijous la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), amb dades oficials que contradiuen els anuncis del Ministeri d'Educació que cada vegada hi ha més diners per a ajudes a l'estudi. Durant els dos darrers anys, la beca anual per alumne d'educació superior ha disminuït prop del 10%, és a dir, cobren 2.838 euros a l'any, 336 euros menys.

El nombre de beneficiaris ha pujat un 5,4% (fins a 322.000 el 2014) però ha baixat un 5,8% l'import total dels ajuts, 909 milions d'euros. Són dades que inclou un informe de la conferència de rectors que analitza l'evolució de les beques i ajuts de l'Estat amb xifres oficials procedents del Ministeri d'Educació i dades d'avançament del curs passat. El treball encara no ha vist la llum, però els rectors han utilitzat part d'aquesta informació en una convocatòria per analitzar l'inici del curs amb més d'un milió i mig d'estudiants d'educació superior.

“Augmenta el nombre de becaris perquè, encara que els requisits acadèmics són més exigents, la situació social està empitjorant”, valora Manuel López, president dels rectors. El vicepresident executiu de la CRUE, Juan Juliá, destaca que s'està consolidant una tendència “a la baixa”, ja que els ajuts cada vegada són menors. El Ministeri d'Educació va començar a implantar, el 2013, un nou sistema d'ajuts del qual ja es comencen a veure els efectes.

La quantitat a la qual tenen dret els becaris es redueix substancialment per a pràcticament tots els estudiants (entre 500 i 2.000 euros), però es completa amb una quantia variable que depèn del nivell de renda, del rendiment acadèmic de l'alumne i del pressupost que el Govern espanyol decideixi destinar a la convocatòria.

“Les beques han deixat de considerar-se un dret de l'estudiant per passar a ser una cosa que es distribueix en funció del pressupost”, denuncia el vicepresident de la CRUE i rector de la Universitat Autònoma de Madrid, José María Sanz.

Segons les dades presentades pel Ministeri d'Educació en el recent informe Datos y cifras del curso escolar 2014-2015, s'han perdut 75 milions per a beques en l'últim curs. Educació va al·legar que el model d'ajudes previ “era insostenible perquè sistemàticament es gastava una quantitat notablement superior a la pressupostada” i va al·ludir a un deute de 1.000 milions d'euros de l'Executiu anterior (PSOE), sobre el qual no ofereixen documentació i que els socialistes neguen. Espanya està, a més, a la cua de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) en beques, per a les quals destina un 0,11% del PIB, davant la mitjana del 0,29%.

Els rectors critiquen en l'informe la “incertesa” que es genera a les famílies, “tant pel desconeixement de les quanties a les quals finalment els estudiants tindran accés, com per l'angoixant tardança en el cobrament d'unes ajudes que finalment han resultat minorades amb caràcter general”.

També critiquen un dels decrets que prepara el Ministeri d'Educació sobre la implantació de graus de tres anys de durada (actualment són de quatre). Consideren que es necessita un estudi previ per aplicar-lo i creuen que també augmentarà el cost dels estudis.

Les taxes que paguen els estudiants, que aquest any s'han congelat pràcticament en totes les comunitats autònomes, són molt més altes per als estudis de màster que per als de grau. El model actual suposa quatre anys de grau i un de màster. Educació vol que les universitats apliquin voluntàriament un model amb tres anys de grau i dos de màster. Els rectors reclamen un informe d'avaluació abans d'engegar un sistema que consideren que portarà al “caos” si abans no es revisa bé el model actual.

Tornar al llindar del 5

Els rectors demanen que es mantingui la despesa per a beques i que es revisin els criteris que estableixen els llindars de renda. Reclamen que es redueixi la nota mínima per obtenir una ajuda. Entre altres requisits, el Ministeri exigeix un 5,5 de nota mitjana per accedir als diners quan es pot entrar a la universitat amb un aprovat, cosa que consideren que atempta contra l'equitat. “Com és possible fer això si les beques pretenen ser una mesura per a la igualtat d'oportunitats?”, pregunta el president dels rectors, Manuel López. Calcula que entre el 10% i el 15% dels estudiants ingressen amb una nota situada en aquesta franja.

Els rectors consideren, a més, que la fórmula utilitzada per calcular la quantia variable “vulnera clarament el principi de seguretat jurídica, ja que l'estudiant no sabrà l'import total de la beca fins que estigui pràcticament finalitzat el curs acadèmic”, fet que produeix una retracció “importantíssima” entre els que tenen rendes més baixes o els que han de sortir de casa per estudiar. “Els imports fixos no garanteixen la continuïtat en els estudis universitaris d'alumnes amb rendes baixes”, alerten.

Proposen modificar la fórmula de càlcul de la quantia variable (el model va provocar que el repartiment d'algunes beques es retardés fins a final de curs) i que es calculin les quantitats “a partir dels resultats del curs acadèmic anterior”. Això permetria començar a pagar abans, simplificaria la gestió i facilitaria saber les quanties per endavant, afegeixen.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pilar Álvarez
Es jefa de Última Hora de EL PAÍS. Ha sido la primera corresponsal de género del periódico. Está especializada en temas sociales y ha desarrollado la mayor parte de su carrera en este diario. Antes trabajó en Efe, Cadena Ser, Onda Cero y el diario La Opinión. Licenciada en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_