Una nova era per als robots
La robòtica viu una revolució amb avenços en camps insospitats que van des de la medicina fins al funcionament del cervell
A primera vista no sembla gran cosa i, per descomptat, resulta difícil imaginar que darrere d'uns robots petits i sorollosos que es mouen amb dificultats sobre una taula blanca per agrupar-se per colors hi ha un experiment que pot canviar la història de la medicina. El futur ja no és el que era perquè la ciència ficció es va oblidar d'Internet. No obstant això, sí que va descriure una societat en què els robots formen part de la vida quotidiana. Arreu del món es multipliquen les empreses i universitats amb programes per investigar les possibilitats de la robòtica i els avenços que s'han aconseguit fer són extraordinaris. L'objectiu dels grups de robots que acabem de descriure, anomenats eixams perquè el seu model és el comportament gregari d'alguns animals com els tèrmits, va de les tasques més grans a les més petites: des de permetre que màquines col·laborin juntes en tasques complexes –com la neteja d'una central després d'un accident nuclear o la circulació de milers de cotxes sense conductor– fins al fet que, en un futur que els científics veuen a 20 o 30 anys vista, existeixin robots minúsculs que puguem empassar-nos, s'uneixin sols dins del nostre cos i realitzin tasques mèdiques.
“Per als robots humanoides capaços de fer tota la nostra feina, tal com els hem vist a les pel·lícules, encara queden molts anys, si és que arriben alguna vegada. No obstant això, crec que els robots són cada vegada més eficaços a l'hora de fer petites tasques molt importants. Per exemple, estic segur que d'aquí a 50 anys ningú no conduirà cotxes i semblarà un disbarat que milers de persones morissin a les carreteres per accidents que es podien evitar”, explica Tony Prescot, director del Sheffield Centre for Robotics, un dels instituts de recerca capdavanters a Europa, que depèn de les dues universitats d'aquesta ciutat del nord d'Anglaterra i que coopera amb centres de tot el món, com la Pompeu Fabra de Barcelona. El cap de setmana passat com a part de la trobada Festival of the Mind, aquest laboratori on treballen uns 150 científics de diferents camps i nacionalitats va fer dues demostracions de robots, que van permetre entreveure l'increïble futur que espera a aquest camp, però també el seu extraordinari present.
Darrere d'una porta on es llegeix "Laboratori d'Interacció entre Robots i Humans" s'amaga un peluix blanc amb forma de bebè foca anomenat Yoko: un robot Paro de fabricació japonesa –Obama es va fotografiar amb un de la seva espècie a Yokohama–. L'habitació és plena de càmeres, que filmen les reaccions davant d'un robot que mira, respon quan el criden pel nom i reacciona als impulsos com les carícies (val 7.000 euros i n'hi ha uns 1.000 exemplars). Al laboratori, l'objectiu és analitzar les relacions dels humans davant dels robots, que van des de la por fins a la curiositat. "És una pena que la ciència ficció hagi ofert una imatge tan negativa dels robots", explica Emily Collins, estudiant de postgrau al centre d'investigació i experta en les relacions entre robots i humans. "Són com qualsevol altre instrument i tenen aplicacions molt importants". La utilitat del Paro en la vida real? Cada vegada s'utilitzen més com a teràpia per als malalts de demència senil o alzheimer, com si fossin animals de companyia sense els problemes que aquests plantegen en un entorn hospitalari. Un altre robot, en Zeno, amb forma humana i amb una gran capacitat per reproduir gestos, sembla una joguina sofisticada (i cara). Però, sobretot, es fa servir per tractar nens autistes.
Durant la mostra, també s'exhibeix un robot drone que, gràcies a un programa de reconeixement facial, pot seguir una persona (per sort, les bateries no duren gaire). Hi ha robots amb braços programats per agafar un determinat objecte o que aprenen a aturar-se davant d'una línia blanca abans de xocar (serveixen per estudiar els mecanismes neuronals). Mantenen oberta, a més, una línia de recerca que simplificaria molt la vida dels pacients: un robot que és una taula d'hospital que respon a la veu.
Tot i això, al final, el més extraordinari és el que aparentment sembla més senzill: els eixams. La Universitat de Harvard, que és qui fabrica aquests aparells de 3 centímetres d'amplada anomenats kilobots, va aconseguir agrupar aquest estiu 1.000 robots en el moviment col·lectiu més multitudinari de màquines realitzat fins al moment. Valen 100 euros cadascun i Sheffield és el centre que més kilobots té –900– després de la universitat nord-americana. Roderich Gross, el responsable d'aquest projecte, explica: "Pots fer això sense memòria i sense computació. Són sensors i infrarojos que els diuen si hi ha un robot a prop o no". El professor Gross explica que la idea és imitar la natura, les formacions que creen els esbarts d'ocells o els bancs de peixos o els monticles que construeixen els tèrmits, en què la suma de decisions molt senzilles de molts individus (de vegades milions en el cas dels insectes) arriba a produir estructures molt complexes, com els termiters.
Dins del mateix laboratori, un espanyol, Juan A. Escalera, ha desenvolupat uns robots que s'uneixen amb imants i es passen energia, una altra de les claus per a aquest futur en el qual ens empassarem una pastilla que es convertirà en un robot dins del nostre cos. "El món de la robòtica és molt més divers del que pensem. Però no cal deixar-nos encegar per la mida, el més important és l'organització. La idea és crear una ment genèrica que pugui funcionar per organitzar tant una ciutat com un nanorobot", afirma Verschure.
El laboratori de la Universitat de Sheffield és buit perquè la majoria dels robots han estat traslladats per dur-los a la mostra. Solitari, com un personatge d'Inteligencia Artificial, hi ha l'Icub, un robot humanoide creat per l'Institut Italià de Tecnologia de Gènova i que forma part d'un projecte europeu, en el qual treballa també la Pompeu Fabra. Actualment hi ha uns 30 Icub al món i cadascun val 250.000 euros. Aquesta màquina mostra els avenços de la robòtica i la intel·ligència artificial, però també el llarg camí que encara s'ha de fer. "Nosaltres utilitzem el robot no com una finalitat en si, sinó per entendre com funciona la ment, com una eina per entendre l'arquitectura de les emocions i les percepcions", explica des de Barcelona Paul Verschure, director de Specs, el grup de treball en intel·ligència artificial de la Pompeu Fabra, que col·labora amb Sheffield. Tony Prescot assegura que l'objectiu del seu grup de treball és que sigui capaç de ser conscient del seu cos, de reconèixer objectes amb els dits, de tenir sensibilitat a la pell. També s'està treballant en la construcció d'una memòria autobiogràfica –s'han aconseguit avanços importants a Lió– i en l'estudi de com aprenem una llengua.
Els robots representen una indústria creixent –la UE va anunciar aquest estiu una inversió de 2.800 milions d'euros per a un sector en el qual Europa té un 32% de quota de mercat, mentre que Google ha comprat vuit companyies de robòtica en els últims dos anys–. Segons dades del sector, els robots ja mouen 19.000 milions d'euros l'any. "La robòtica és un món fantàstic. Per això no hem d'exagerar. Resulten molt útils, per exemple, per tenir cura de la gent gran; però no cal utilitzar-los per motius econòmics, no poden substituir les persones", explica el professor d'Intel·ligència Artificial a Sheffield, Noel Sharkey, expert en ètica robòtica, que encapçala una campanya mundial que ha arribat fins a la ONU per prohibir els robots militars (o almenys regular-los perquè no prenguin sols la decisió de matar). Som a les portes d'una revolució similar a la que van representar els ordinadors personals, Internet o els mòbils? "Sens dubte, encara que som al principi", respon Prescot. "Les màquines són molt millors que nosaltres en algunes coses; però hi ha problemes simples que encara resulten molt difícils de resoldre". Paul Verschure, director de Specs a la Pompeu Fabra, explica des de Barcelona: "Pensar és senzill: els grans reptes són la consciència, la creativitat, les emocions". I els problemes no només vénen de la tecnologia: Qui és legalment responsable si un cotxe robotitzat provoca un accident? Cap jurista no ha trobat una resposta prou convincent perquè els cotxes que es condueixen sols puguin circular sense problemes. Els científics no només imaginen androides que somien amb ovelles elèctriques o que parlin sis milions de formes de comunicació; imaginen robots útils per a cada moment de la vida quotidiana.
Sobre la firma
