_
_
_
_
_

Red Eléctrica acaba la construcció de la polèmica MAT de Girona

La MAT es posarà en servei al setembre i la interconnexió amb França, el 2015

Dani Cordero
La MAT entre Palol de Revardit i Medinyà, a Girona.
La MAT entre Palol de Revardit i Medinyà, a Girona.Pere Duran

Gairebé vint anys després d'iniciar-se les obres, la línia de 400 kilovolts (molt alta tensió, MAT) entre Santa Llogaia i Bescanó ja està pràcticament finalitzada. "Gairebé només falta treure coses de la línia per posar-la en funcionament", assenyala un portaveu d'Inelfe, la companyia franco-espanyola encarregada d'efectuar les obres d'interconnexió elèctrica entre els dos països. La línia d'alta tensió, de 44 quilòmetres de longitud, es posarà finalment en marxa al setembre i servirà en una primera fase per donar cobertura elèctrica al tren d'alta velocitat al seu pas per les comarques de Girona i reforçar la cobertura de Figueres.

És el primer pas de la posada en marxa d'una polèmica infraestructura que, des dels seus orígens, havia de garantir el subministrament a Girona i, sobretot, assegurar l'intercanvi d'electricitat entre Espanya i França. Aquesta segona etapa, si no es demora, estarà a punt al maig de l'any que ve. Inelfe, una societat conjunta entre Red Eléctrica Española i la seva homòloga francesa, Réseau Transport d'Électricité, assegura que només falta passar el cable que permetrà la interconnexió i que a partir d'aquí s'iniciaran les proves. "No estarà oficialment en servei fins al maig, perquè es tracta d'una infraestructura elèctrica única al món i es requereix una llarga fase de proves", assenyala el portaveu. Els 64,5 quilòmetres entre Santa Llogaia i Baixàs (França), en què es fa la interconnexió, estan soterrats. Un túnel de 8,5 quilòmetres obre pas a la línia a través d'un túnel que creua el massís de l'Albera. A la xarxa se sumen dues estacions transformadores, perquè electricitat pugui circular en corrent continu i així minimitzar les pèrdues d'energia. Amb la interconnexió en marxa, Girona es garantirà dos punts d'entrada d'electricitat. La línia des de Bescanó fins a Santa Llogaia té 44 quilòmetres, amb 110 torres i passa per 15 municipis.

Una vegada en marxa quedarà pendent la construcció de dues subestacions elèctriques, un ramal de Santa Coloma de Farners –la Generalitat ha encarregat un estudi per assegurar-se que és necessari– i retirar dues línies actuals, la que hi ha entre Vic i Juià i la que va des de Santa Llogaia fins a Figueres.

La construcció de la MAT ha estat difícil. A la complexitat de posar d'acord les administracions, s'hi van sumar les queixes dels municipis afectats i les plataformes anti-MAT. Des d'Inelfe celebren que s'ha aconseguit un gran consens, ja que un 98,7% dels 411 propietaris de finques per les quals passava la línia han signat l'acord. "Han signat perquè els han ofert una bona indemnització", explica Francesc Xavier Quer, president de l'Associació de Municipis contra la MAT, que critica que al final el projecte no ha respectat les demandes del territori i suposa "una afectació ambiental, paisatgística i sobre el patrimoni particular afectat pel traçat".

Quer lamenta que la pressió popular no hagi servit de res i es queixa, per exemple, del seu cas: "Jo estic a Banyoles, a 40 quilòmetres, i veig perfectament les torres des d'aquí".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_