Portes ocultes i camins secrets de Jordi Masó a ‘Les males herbes’
L'escriptor s’aventura per uns llocs que no havia freqüentat, com si hagués decidit deixar una mica de banda la ironia i l’humor a favor de l’excés i el desvari
L'escriptor s’aventura per uns llocs que no havia freqüentat, com si hagués decidit deixar una mica de banda la ironia i l’humor a favor de l’excés i el desvari
La novel·la embafa una mica el lector amb tanta prosa tan tòpicament poètica
L'escriptora fa malabarismes continus sobre la corda fluixa del vulgar sense estavellar-se mai
Albert Mestres es capbussa en el romanticisme a través d'un episodi de la vida íntima del poeta Joaquim Rubió i Ors a 'Sentimental'
Sergi Belbel estira l’estrambòtic argument fins a convertir-lo en un vendaval rocambolesc a 'Morir-ne disset'
A 'Vides potser', de Joan Vigó, el lector s’endú la satisfacció de constatar que cap passatge desemboca en el previst, i, de meravella en meravella, s’arriba a l’apoteòsica mascarada del capítol final
L’històric i l’anecdotari local prevalen per damunt del literari en el debut narratiu del periodista
L’escriptor Quim Soler és l’eix d’una particular dansa d’execució impecable de Joan Todó a 'La verda és porta'
Alzamora ha fet una novel·la rabiosa sense ràbia, que fa pensar i entreté
Si es llegeixen els últims llibres de Tina Vallès, Toni Pou i Joan Todó sí es pot afirmar que l'escriptor italià no s’equivocava gens quan en una altra de les definicions que proporcionava dels clàssics deia que eren uns llibres que “no es llegeixen per deure o per respecte, es llegeixen solament per amor”
L’ambient de bandolerisme en la darrera guerra carlina a la plana de Vic és el marc de Guilleries', tercera novel·la de Ferran Garcia
En la novel·la d’Ibáñez Fanés, el president Capgràs admet, com Pujol, tenir diners a Andorra
David Nel·lo elogia la ràbia i la compassió del Massagran de Folch i Torres
El 'Diari d’Hiroshima' és el relat de la destrucció d’una ciutat, el testimoni de la derrota del Japó i commou perquè Hachiya sent un respecte sagrat per tots els morts
La breu novel·la de Josep Maria Argemí té els posseïts de rerefons
El Junker 88 caigut a Menorca el 1943 és l’origen de l’obra de Maite Salord
Com els personatges d’Ingmar Bergman a 'Persona', els de Pep Puig volen saber de la intimitat dels altres
José Lezama Lima fa expressament tot el que es demana que no facin els alumnes d’un taller d’escriptura
El neguit en pandèmia i l’asfíxia de la por al diferent marquen els relats de Joan Jordi Miralles
Marc Cerrudo tant fa parlar un personatge de videojoc com un cap de senglar
Galileu i el seu telescopi són una de les obsessions del protagonista de l’obra de Toni Pou
Com és que una novel·la d’un autor desconegut, publicada en una petita editorial valenciana, amb distribució mínima, s’ha convertit en un dels majors fenòmens literaris recents?
La novel·la, ambientada a l’Imperi Romà de l’emperador August, té to de rondalla o de conte oral i meravellós
El món editorial és la tramoia de la primera novel·la de Miquel Adam
Escriure amb cap i peus és un miracle, deia Jordi Castellanos, miracle on la gràcia hi té molt a veure, però molt més encara el fet de saber matar-se treballant
Carlota Gurt demostra posseir, en la seva primera novel·la, una potència narrativa indòmita