‘Els déus inaccessibles’, de Miquel Àngel Riera: L’operació irònica
La novel·la converteix l’angoixa existencial d’un sacerdot en una tragicòmica història d’incomunicació en una aldea de Mallorca
La novel·la converteix l’angoixa existencial d’un sacerdot en una tragicòmica història d’incomunicació en una aldea de Mallorca
L’obra revela com l’escriptor aconsegueix alhora comprendre el món a través de si mateix i conèixer-se a si mateix a través del món
Sembla que els crims representin un simple pretext per escriure una novel·la arrítmica sobre la crisi vital del protagonista
‘Mater’, la novel·la de Martí Domínguez que se situa en un futur proper on les criatures s’engendren en úters artificials, cau en la monotonia de convertir cada anècdota en categoria de lliçó social, moral o intel·lectual
‘Linòleum’ és el relat més rodó dels tres que conformen el llibre
Eduard Márquez ha escrit una novel·la documental tan excessiva com pertorbadora, desbordant, aclaparadora i d’una força inapel·lable, la crònica històrica i espiritual de la Barcelona de ‘1969′
És una crònica de l’educació moral que viu el narrador en un poble rural on coneix les vicissituds del rancor entre dues famílies
Esteve Miralles s’encarrega de dir quins són els enemics que estan destruint el món i que fan que la vida sigui tan impossible a la novel·la ‘El meu Amic’
A ‘Les altures’, Sebastià Portell escriu sobre la vida de l’artista Ismael Smith, una figura marginal de l’heterodòxia, amb una voluntariosa voluntat d’agradar, ben lluny de l’esperpent i la sàtira del mateix Smith
Francesc Serés ha escrit un llibre molt valent sobre l’esplendor i les misèries del procés, però com a artefacte novel·lesc ‘La mentida més bonica’ queda lluny del que el lector pot esperar
El lector d’'El darrer dia’ té el privilegi d’acostar-se al secret que pauta la vida pública i privada de Jordi Coca, les diferents maneres d’acomodar-se al seu gat, Núvol, per viure junts
El llibre narra com es van transformant l’amor, les rutines senzilles i els gestos de cada dia d’un matrimoni durant 45 anys
L’autor construeix literàriament un territori esplèndid de bellesa que constitueix una segona pàtria perdurable per al lector com ho deu ser per a ell
L'obra és una recreació del suïcidi d’Europa i l’ascens de Hitler a través de les memòries que escriu el protagonista, que pateix una amnèsia traumàtica
Ramon Solsona s’atreveix en la seva última novel·la a convertir el final en un principi per formar la personalitat del Tomàs i l’Elvira, partidaris a ultrança de la felicitat
El detectiu Larry Forlati creix i s’educa obsessionat amb les novel·les negres i el cine policíac. A ‘Toronto’, la darrera novel·la de Felip Bens dedicada al personatge, obre una llibreria a la ciutat canadenca
La veterinària Pilar Codony converteix la vida quotidiana de les vaques, els gossos i les ovelles en un dels grans temes de la seva novel·la, guanyadora del premi Documenta 2021
Lola Badia ha posat en prosa ‘Galvany i el Cavaller Verd’, el poema narratiu anglès de finals del segle XIV, per demostrar que sense les traduccions no existiria la literatura universal
Coincideix a les llibreries la publicació de dos llibres pòstums de Víctor Nubla, ‘Cartes a Maria’ i ‘Biografies il·lustres de personatges breus’
Rere l’aparença d’una novel·la d’història-ficció, l'autor fa una altra volta a la novel·la d’aventures fantàstiques i de terror a l'última obra
Són cinc relats autònoms d’alta finesa verbal, una multiplicitat de perspectives sobre com es projecta l’amor
La imaginació i l’enginy permeten a Núria Perpinyà donar aparença de versemblança a la ciència-ficció amb ‘Diatomea’, ambientada al segle XXIII, on la política és cosa de dones
L'obra és una novel·la sobre els paisatges interiors i les petites virtuts d’un estol de personatges naturalment egoistes, mesquins i fràgils
‘Tots els mecanismes’ fa un audaç pas endavant respecte de l’anterior novel·la de Melcior Comes, però no compleix al cent per cent les il·lusionants expectatives del principi
Cada un dels cent contes s’obre amb una breu reflexió metaliterària, uns preàmbuls que poden ser llegits com un seguit de màximes
És una novel·la densa, plena de giragonses arravatades que reclama una lectura lenta
Jordi Estrada sacrifica la força de qualsevol peripècia per beneficiar l’evidència, la permanència i la necessitat d’escriure bellament a ‘Lilinne i les bombolles de sabó’